Cada 12 minuts es desnona a una família al conjunt de l’Estat espanyol

Redacció

A l’Estat espanyol 1.0177 famílies han estat desnonades entre juliol i setembre d'aquest 2019. Aquestes famílies han estat desnonades per no poder pagar la seva quota d'hipoteca, no poder pagar el lloguer o bé per extinció de el contracte de lloguer. Aquestes són dades del tercer trimestre del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) que s'han fet públiques aquest dimecres.

Segons aquestes xifres, Catalunya continua encapçalant el nombre de desnonaments, i acumula ja 9.229 desnonaments, dels quals el 69% són provinents de lloguer. Pràcticament el 70% del total de desnonaments són causats per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), fet que contribueix a cronificar l’emergència habitacional a les ciutats. g

Gairebé un de cada quatre desnonaments per la LAU s’han executat a Catalunya. Això passa, sobretot, perquè hi ha un percentatge molt més elevat de població que viu de lloguer i que, per tant, és més vulnerable a aquesta llei. Només a la ciutat de Barcelona, un 42% de la ciutadania és llogatera. No obstant, hi ha una disminució del 7,7% respecte a l’any anterior, causat, en part, per la força del moviment per l’habitatge.

Amb aquestes dades a la mà, el Sindicat de Llogateres, considera que “és absolutament urgent regular el mercat de lloguer, no en benefici de la minoria privilegiada que està especulant amb l’habitatge, sinó en benefici d’una majoria social que pateix una enorme precarietat residencial”.

Per un costat, expliquen al sindicat, resulta“ fonamental” vincular el preu del lloguer als salaris, “perquè baixi, i no suposi més del 30% del que ingressen les llars”. D’altra banda, alerten, “cal que els contractes de lloguer es renovin automàticament, llevat que l’arrendador necessiti l’habitatge, o que el llogater hagi incomplert les seves obligacions de manera flagrant”.

Aquestes són només algunes de les propostes del Sindicat de Llogateres, “però es tracta de mesures perfectament factibles: que tindrien un impacte immediat en les vides de 12 milions de persones, que no costarien ni un cèntim a l’erari públic, i que s’inspiren en altres legislacions europees”, assenyalen.

“Les administracions no han estat a l'alçada per abordar aquesta situació, durant anys han mirat cap a un altre costat. El problema s’ha destapat quan les entitats socials en defensa de l’habitatg hem assenyalat els bancs i lobbies immobiliaris”, assenyala la PAH Barcelona.

Per aquest motiu, exigeixen al nou Govern de l’Estat “lleis ambicioses” i destinar diners en els pressupostos perquè es dugui a terme. A més, la plataforma també assenyala els governs autonòmics. “Sabem molt bé que des de les autonomies també es poden abordar l'emergència habitacional i fer polítiques valentes”, alerten.

En aquesta línia, la PAH torna a demanar que es facin públiques les dades dels desnonaments causats per ocupació en precari i considera que el Govern de Catalunya “no està abordant amb urgència la situació de milers de famílies que s'han vist obligades a escollir a dormir al carrer o ocupar un habitatge buit de fons voltor o de la banca que estava incomplint la seva funció social”·