Només el 38,7% d’infants i adolescents tutelats per l'administració està acollit en família

La proporció entre nois i noies que viuen en centre i els que viuen en família s’ha girat els darrers dos anys amb l’arribada dels joves que emigren sols

Amb el suport de  

A Catalunya hi ha 9.490 infants i adolescents que, en lloc de viure a casa amb les seves famílies, estan sota el paraigua del sistema de protecció a la infància. Tots ells tenen ferides emocionals, perquè, d’una manera o una altra, han passat per un trauma familiar que els ha obligat a marxar de casa seva. Per això, l’objectiu del sistema de protecció és que l’infant o l’adolescent pugui retornar al seu nucli familiar quan aquella situació que ha comportat el desemparament s’hagi pogut restaurar. Mentrestant, i per cobrir les necessitats de tots aquests infants, reparar les ferides i preparar-los perquè puguin tirar endavant la seva vida adulta de manera autònoma, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) proporciona una sèrie de mesures de protecció que s’ajusten a la situació de cadascun d'ells.

De tots els infants que estan sota la tutela de l’administració, només el 38,7% dels infants estan acollits en família: el 26,1% en família extensa, és a dir, no amb els seus progenitors biològics, sinó amb avis, tiets o germans; el 9,8% en família aliena o acollidora; i en el 2,8% dins un procés d’acolliment preadoptiu.

Aquesta darrera mesura, la de l’acolliment preadoptiu, és una mesura prèvia a l'adopció que s'aplica quan els pares biològics de l'infant estan impossibilitats per exercir la seva potestat i es preveu que aquesta situació pugui ser permanent. És així com se sol·licita a l'organisme competent, i el nucli familiar fa un abandonament dels drets i deures inherents a la seva condició si ho determina l'autoritat judicial.

Quan l’acolliment familiar no és possible, aleshores s’opta pel centre residencial. Aquesta mesura s'aplica quan es preveu que la necessitat de separació de la mateixa família serà transitòria i quan no ha estat possible o aconsellable l'acolliment familiar.

De fet, la proporció entre infants acollits en centre i els acollits en família (extensa o aliena) s’ha girat els darrers dos anys amb l’arribada dels joves que emigren sols. L’edat i la manca de xarxa familiar al territori dificulta l’acolliment en família d’aquests nois i noies.L'ingrés del nen o de la nena en un centre residencial d'acció educativa sempre s’adequa a les seves característiques.

El 61,3% dels infants tutelats per l’administració, la majoria, doncs, viuen en algun tipus de centre residencial o pis de menors. Aquests espais ofereixen atenció integral al menor, tenen cura de la seva salut física i psíquica i li dissenyen un projecte educatiu individual per tal d'aconseguir el seu desenvolupament personal.

Infants i adolescents al sistema de protecció / DGAIA

El retorn dels infants al nucli familiar, el primer objectiu

En qualsevol cas, però, el primer objectiu del sistema de protecció és que l'infant o l'adolescent pugui retornar al seu nucli familiar quan aquella situació que ha comportat el desemparament hagi pogut ser restaurada, en cas que sigui possible, i en cas contrari, preparar-los per a la seva emancipació i autonomia per quan assoleixin la majoria d'edat, assenyalen a la DGAIA.

Per atendre aquests nois i noies, hi ha més de 700 professionals que integren els diferents equipaments que hi ha al territori destinats a protegir-los. A més, per a casos urgents, és a dir, quan són situacions insostenibles de risc greu, que poden requerir la separació urgent i immediata de l'entorn familiar, perquè l’infant es troba en perill la vida o la integritat física o psíquica de l'infant o l'adolescent, s'activen diversos dispositius.

Un d'ells és la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI), també hi ha nou Equips de Valoració de Maltractament Infantils (EVAMI) –que actuen en l’àmbit hospitalari- i els mateixos Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), que n'hi ha 57 distribuïts per tot el territori. Tots ells són els encarregats de realitzar un estudi urgent de la situació.

En aquestes situacions, es pot realitzar un ingrés en un centre d'acolliment o en una família acollidora d'urgència i diagnòstic per a l'atenció immediata i transitòria dels infants, mentre es fa l'estudi d'observació i diagnòstic de la seva situació i de la seva família. En els casos en què hi ha un ingrés a un centre d'acolliment, és el mateix equip tècnic del centre d'acolliment que analitza la situació i fa la proposta de mesura de protecció més adient per l'infant o l'adolescent.

A banda dels recursos d’atenció urgent, hi ha 17 Equips Funcionals d'Infància (EFI), que gestionen els expedients dels menors, també hi ha 38 equips del Servei d'Integració en Famílies Extenses (SIFE) i 13 Equips Tècnics dels Centres d'Acolliment (ETCA), que són els encarregats de fer el diagnòstic dels nens i de les nenes i proposar quin tipus de recurs és més adequat per a cada cas.

A més, hi ha els centenars de professionals que fan funcionar 232 centres de menors i pisos tutelats de diferent tipologia, on s’atenen més de 3.000 infants i joves. A més, s’hi sumen els 285 recursos oberts expressament per atendre nois i noies que han migrat sols i per als quals el sistema té reservades més de 3.000 places.

Un 43,2% dels infants i joves del sistema de protecció són joves migrants sols / DGAIA

La protecció als joves migrants sols

De fet, un 43,2% dels infants i joves del sistema de protecció són joves migrants sols. Concretament, a Catalunya hi ha 5.800 joves que han arribat sense els seus progenitors, la majoria havent de superar obstacles d’un viatge migratori molt perillós amb totes les conseqüències emocionals que això comporta.

D’aquests, 5.800 joves, un 66% són menors d'edat, és a dir, 3.213; i un 44% ja han fet els 18, és a dir, 2.587 joves. Un cop han arribat a la majoria d'edat, el sistema de protecció no els desempara, sinó que els continua protegint en la mesura del possible. Tot i així, tal com reconeix la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, hi ha encara massa entrebancs de l’Estat que Catalunya ha de mirar de superar, com ara les dificultats per obtenir el permís de residència.

Segons les últimes dades de la Secretaria, del novembre del 2019, 1.028 joves migrants sols majors de 18 anys continuen vivint en centres de protecció amb una pròrroga assistencial. D’altra banda, 1.559 d'aquests joves estan acollits actualment en alguns dels programes de l'àrea de suport al jove tutelat i extutelat (ASJTET).

Tot i que les previsions d’arribada feien pensar en una situació d’emergència permanent, l’arribada d’aquests joves migrants a Catalunya no ha estat tan elevada aquest 2019 com s’esperava. Concretament, aquest 2019, fins al mes de novembre, l'arribada s'ha reduït en 1.600 joves respecte a l'any anterior, en què van arribar 3.700. En total, n’han arribat aquest any 2.030.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article