Una de cada quatre persones viu en situació d'exclusió social a les grans ciutats barcelonines

Càritas Diocesana demana als polítics un acord per solucionar la vulnerabilitat i precarietat i veu de bon ull el pacte entre Govern i comuns

Una de cada quatre persones (24,1%) es troba en situació d'exclusió social a les 25 poblacions de la diòcesi de Barcelona, que comprèn la comarca del Barcelonès, part del Maresme i del Baix Llobregat. Així ho mostra l'últim informe de la Fundació Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada (FOESSA), que per primera vegada analitza les dades del territori d'una diòcesi. En el conjunt de Catalunya, l'exclusió social afecta el 19,4% de la població i a Espanya, el 18,4%, segons FOESSA.

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, demana a les forces polítiques i a les administracions que "es posin d'acord" per solucionar aquesta realitat d'exclusió social. Preguntat pel pacte de Govern i comuns per pujar els impostos a les rendes més altes, Busquets s'ha mostrat favorable a aquesta política però ha advertit que "tan important és l'increment com la bona administració [dels ingressos que se n'aconsegueixin]".

Càritas Diocesana de Barcelona alerta de realitats "molt dures d'exclusió" a la capital catalana i altres ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o Cornellà de Llobregat; unes realitats que estan relacionades amb "mancances estructurals", com són l'exclusió residencial, és a dir, les dificultats per tenir un habitatge digne; la precarietat laboral i l'acollida de persones que fugen de països en conflicte.

Aquesta situació preocupa a l'entitat, que constata que, per donar resposta a aquestes mancances, es necessiten "grans acords" polítics. Càritas Barcelona assenyala que s'estan trobant amb moltes persones que migren de situacions de violència. Cada vegada atenen més persones de països centreamericans i sudamericans.

Busquets ha alertat també que les famílies cada vegada tenen menys capacitat per ajudar els seus membres en situació més fràgil. És el que Càritas anomena "fatiga de la compassió", però no per manca de solidaritat, sinó per exhauriment dels recursos. Les famílies es van ajudar durant la crisi econòmica, però ara algunes situacions comencen a ser insostenibles. El director de l'entitat ha posat com a exemple aquelles situacions en què persones grans ajuden amb les seves pensions els fills o les llar on viuen més d'una unitat familiar.

Cares de l'exclusió: habitatge, treball, salut, alimentació

Segons l'informe FOESSA, són 646.000 persones les que viuen en una situació d'exclusió social als territoris de la diòcesi de Barcelona. La desigualtat augmenta i l'exclusió social s'enquista. Un dels principals factors d'exclusió és no tenir un habitatge digne. Segons el document, 190.000 persones viuen en habitatges insegurs a la diòcesi de Barcelona -de relloguer, en procés de desnonament, amb situacions de violència familiar- i 670.000 en habitatges inadequats -en condicions d'insalubritat, d'amuntegament-.

A més, 455.000 persones viuen en pobresa severa després de pagar les despeses d'habitatge -els queden 285 euros per passar el mes en el cas de les llars amb una persona i 599, en les de dos adults i dos menors-, una situació derivada de l'augment del preu del lloguer i de la precarietat laboral.

L'informe també alerta d'aquesta precarització del treball, que ha passat de ser un factor de protecció a un factor d'exclusió. Un dels principals problemes és una temporalitat excessiva: un de cada tres contractes té una durada de set dies o menys, segons dades a nivell estatal que recull l'entitat. Això fa que els treballadors entrin ràpidament al mercat laboral però que en siguin expulsats amb la mateixa rapidesa.

Una altra de les realitats que recull Càritas Diocesana és que un 4% de la població, unes 100.000 persones, viuen en llars sense una alimentació bàsica. Segons l'entitat, la renda garantida de ciutadania no arriba a una de cada dues persones en situació de pobresa severa.

L'entitat alerta que l'exclusió es triplica si no s'han finalitzat els estudis. També, que el 34% de la població en exclusió social tenen dificultats econòmiques per adquirir els materials escolars, mentre que en el conjunt de Catalunya és del 26%.

El 13% de la població d'aquestes poblacions, 352.000 persones, han deixat de comprar medicines i de seguir tractaments per problemes econòmics. Per això, alerten que salut i exclusió social tenen una relació bidireccional. A més, un 15% de les persones es troben en situació d'aïllament. D'altra banda, Càritas constata que les persones en situació d'exclusió social voten menys que la resta, perquè no perceben que les seves necessitats estiguin representades.

Dones, migrants i famílies amb menors, el rostre de l'exclusió

L'informe també recull que les dones tenen més risc de caure en l'exclusió social (27%, mentre que els homes són un 19%). Les persones migrants tenen el triple de possibilitats de caure en l'exclusió. També tenen més risc les famílies nombroses o monoparentals.

Les famílies amb menors estan més exposades a l'exclusió social. El 27% dels menors es troba en aquesta situació. Càritas alerta que patir dificultats econòmiques durant la infància duplica la probabilitat de caure en la pobresa o l'exclusió en l'etapa adulta.

Una espiral de dificultats

L'entitat adverteix que arribar en una situació d'exclusió social és un procés que actua com una espiral, que allunya les persones del centre, o de la situació d'integració, a causa d'una acumulació de dificultats fins que els deixa als "marges" de la societat.

Perdre la feina, problemes de salut, familiars, manca d'ingressos són algunes d'aquests dificultats que es poden anar succeint amb una força centrífuga que "cada vegada és més gran", segons ha explicat la cap d'anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona i responsable del nou Observatori de la Realitat Social de l'entitat, Miriam Feu. Per sortir d'aquests marges, es necessita anar a contracorrent i per això una ajuda econòmica no és suficient, ha afegit Feu.

Davant d'aquesta complexitat, l'informe FOESSA vol anar més enllà de la pobresa econòmica i dona un enfocament multidimensional a l'anàlisi. Per això se centra a radiografiar l'exclusió social. També ha participat em la presentació de l'informe el delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, Mn. Josep Matías.

“L'exclusió social no és inevitable”

En la presentació de l'informe, el director de Càritas Diocesana de Barcelona ha incidit que calen "polítiques socials estatals, autonòmiques i locals que lluitin contra l'exclusió en els diferents nivells" i ha advertit que la suma de les entitats socials no pot resoldre els problemes actuals de vulnerabilitat i precarietat. Davant d'aquesta realitat, Busquets ha volgut deixar clar que l'exclusió social "no és inevitable" i que "enlloc està escrit que el desenvolupament econòmic la comporti".

Preguntat pel pacte en fiscalitat entre Govern i comuns per a uns eventuals pressupostos, Busquets ha defensat que "es necessita una major qualitat redistributiva" i s'ha mostrat favorable a aquest augment impositiu a les rendes més altes si acaba arribant a les més baixes i, per això, demana "garantir-ne la bona administració".

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article