Les formacions d’acollida a dones migrants incorporen aspectes d’igualtat per afavorir la prevenció d’abusos i violència

L’àmbit de les cures i els casos de reagrupament familiar, entre les situacions amb més risc

Les dones migrades que arriben a Catalunya tenen a l'abast cursos d'acollida que fins ara incloïen el coneixement de la llengua, aspectes de cultura i tradicions del país i també formació laboral.

Enguany, la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania hi ha incorporat un mòdul d'igualtat amb conceptes de feminisme, patriarcat, educació sexual i d'identificació de violències per prevenir situacions d'abús entre les dones més vulnerables. Per això, els cursos s'adapten a horaris que puguin ser adequats per a persones que treballen en l'àmbit de les cures o per a dones que no treballen i que han vingut en condició de reagrupament, dues de les situacions on es detecten més risc de patir abusos o violència.

Segons el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, “lamentablement” la violència masclista no coneix ni classe social ni nacionalitat. La majoria de denúncies que recullen els Mossos d'Esquadra per violència de gènere provenen de dones espanyoles (52,2%), seguides de les dones marroquines (8%), equatorianes (3,7%) i colombianes (2,9%). Tanmateix, diu Amorós, si que hi ha factors que propicien l'aparició d'abusos i violència com són la desigualtat i l'opacitat.

És el cas de les dones que treballen en l'àmbit de les cures, sovint en condicions de gran opacitat. Amorós reconeix que l'estudi fet fins ara reuneix pocs casos i que no es pot generalitzar però que en aquests àmbits la prevalença és molt més alta, i es donen tant abusos laborals com sexuals i altres tipus de violència exercida per la persona cuidada o pel seu contractat.

Una altra situació de desigualtat la pateixen les dones migrades per reagrupament familiar. Representen el 75% de les sol·licituds d'aquest tràmit, en què l'home té un estatus jurídic superior, explica Amorós, que deixa la dona en condicions de dependència. Per això, diu el secretari, cal formar aquestes dones perquè es laboralitzin i accedeixin al mercat de treball i d'aquesta manera, a banda de generar dos salaris per una mateixa llar –i sortir de la vulnerabilitat- , les dones ja no dependran del reagrupador.

Potenciar la mirada feminista

Pensant en aquests col·lectius, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha començat a adaptar els cursos d'acollida que ja es feien a les persones migrades amb formació sobre llengua, mercat de treball i costums, per impartir-los o bé a les escoles en horari lectiu o bé en caps de setmana. A més, i per tal de fer arribar un missatge d'igualtat a totes les dones, s'hi ha afegit un mòdul sobre feminismes, patriarcat i identificació de violències que vol posar sobre la taula situacions que es tenen “assumides” com a “normalitzades”, adverteix Amorós, però que “no n'haurien d'estar”.

També es treballen els diferents recursos existents que hi ha a l'administració per acompanyar les persones que han patit violència, així com les xarxes de recuperació i de reparació. Pel secretari, és una formació que mira “d'apoderar” les dones i fer-les “més fortes” perquè participen de la societat catalana “com a ciutadanes de ple dret”. De moment, unes 1.600 persones, majoritàriament dones, han participat en aquests cursos adaptats.

Treballar la “consciència”

La Bet Sant és la formadora que imparteix el curs dissabtes a la tarda. Explica a les seves alumnes que la violència s'ha de tractar de manera “transversal” per evitar provocar algun tipus de “rebuig”. Assegura que comença per intentar demostrar que hi ha violència que no és “implícita” i per tant, posa èmfasi en despertar la “consciència” de totes aquestes dones que poden ser víctimes de qualsevol tipus d'abusos. Es tracta, diu Sant, d'anar “obrint la ment”.

Un dels col·lectius que participa en aquests cursos és el de dones filipines. Jossie Rocafort, de l’Equip d’Atenció i Mediació Intercultural Sociosanitaria (EAMISS) de la comunitat filipina, col·labora amb la Secretaria per engegar les formacions en un col·lectiu on la violència de gènere reconeix que és un “tema tabú”. “Les dones tenen por de parlar-ne”, reconeix Rocafort, que veu els cursos com una manera d'introduir el tema. Per Rocafort, la violència a la comunitat filipina és “habitual però silenciada” perquè les dones tenen por d'expressar què passa dins les seves famílies i no és normal que demanin ajuda. Per això entén que treure aquests debats en grups de dones migrades pot generar desconfiança però un cop coneixen tot el procés, les mateixes víctimes o possibles víctimes s'obren i fan córrer el “boca-orella”.

Una de les alumnes del curs, l'Arma, li dona la raó. Creu que les dones estan espantades per explicar què els passa i veu amb molt bons ulls que els governs ofereixin aquest tipus d'iniciatives per generar confiança entre les dones.

Lluita contra l'analfabetisme

En paral·lel, aquests cursos, sobretot els que es fan en horaris lectius en el mateix edifici escolar, són una eina per a la lluita contra l'analfabetisme. Es calcula que a Catalunya hi ha 85.000 persones que no saben ni llegir ni escriure. D'aquestes, 21.000 són migrades, i 13.000 són dones. Des de la Secretaria consideren que organitzar formacions amb una estructura més “flexible” és imprescindible per assolir l'objectiu d'alfabetitzar tot aquest col·lectiu els propers tres anys.

A banda de les millores per a la seva trajectòria vital, Amorós destaca que el fet de participar de l'escola i de formar-se també fa millorar el rendiment escolar dels fills i estreny vincles amb la comunitat educativa amb el mateix resultat. A banda, pel secretari d'Igualtat, en aquests cursos també es pot fer una millor tasca de detecció i prevenció de violències i situacions d'abús i ajudar les víctimes en el seu “alliberament i recuperació”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article