[DEBAT] Quins són els reptes més urgents de l'educació a Catalunya?

Sindicats, entitats, comunitat educativa i administració posen sobre la taula quines haurien de ser les prioritats dels sistema educatiu públic català

Aquest divendres es celebra arreu del món el Dia Internacional de l'Educació. A Catalunya, el sistema educatiu públic té encara molts reptes per endavant. Al ‘Social.cat’ hem demanat a alguns dels actors més rellevants del sector, com sindicats, entitats i comunitat educatives, així com a l’administració, quin són els reptes més destacats per assolir un sistema equitatiu, democràtic i inclusiu. Aquestes són les seves reflexions.

Departament d’Educació: “Cap a un sistema competencial”

“L'objectiu prioritari del sistema educatiu català és desenvolupar un sistema educatiu cada vegada més competencial, amb una capacitat d'adaptació als canvis constants, que situï l'alumne com a protagonista actiu del seu procés d'aprenentatge i com a ciutadà crític en una societat democràtica”.

Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives

USTEC-STEs: “Hem d’acabar amb l’infrafinançament”

“A USTEC-STEs creiem que el gran repte de l’educació seria acabar amb l’infrafinançament. A Catalunya encara estem destinant un 2% del PIB a Educació, quan hauríem de destinar un 6% del PIB. Acabar amb la segregació escolar és un altre gran repte, al qual cal fer-li front acabant amb les quotes, i establint una escola única, pública, que no separés els infants, i que s’eliminés el dret d’elecció de centre de les famílies.

També ens sembla indispensable tenir una escola democràtica. Hauríem de derogar la Llei d’Educació de Catalunya, sobretot el projecte de direccions i el decret de plantilles, i també la LOMCE, que han prefigurat un sistema piramidal de dalt a baix de presa de decisions, en lloc de baix a dalt, respectant les assemblees dels claustres”.

FaPaC: “Educació inclusiva com a garant d’una educació per a la justícia social”

Ens preguntem per què l'escola pública és patriarcal, classista, racista, capacitista i acrítica. La resposta la trobem en un complex trencaclosques d'eines polítiques i administratives que han convertit l'escola pública catalana en una institució profundament segregadora, jerarquitzada, discriminatòria i que legitima les injustícies socials. Les retallades, el copagament, les proves externes estandarditzades, la lliure elecció de centre, els concerts educatius, l'autonomia de centre, les externalitzacions o les escoles d'educació especial són algunes d'aquestes eines polítiques que mantenen les condicions idònies per a la reproducció d'un sistema injust que no garanteix la igualtat d'oportunitats als infants i adolescents i que travessa una profunda crisi ecològica, social, econòmica, política i de les cures.

Davant d'aquesta realitat, la transformació social esdevé una urgent necessitat. La de transformar les divisions i segregacions en inclusions i advocar per l'educació inclusiva com a garant d'una educació per a la justícia social que procura el desenvolupament integral de totes les persones.

Belén Tascón, presidenta de FaPaC

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya: “Una educació més justa i equitativa”

Per als moviments de Renovació Pedagògica, el repte que té avui en dia l'educació és ser més justa, tenint present els Drets dels Infants: “on l'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria (...) L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació (principi 7)”.

A més, parlem d'educació, que no d'escolaritat i per tant, parlem de tenir accés equitatiu a les oportunitats educatives que ofereix l'entorn. En això s'han de realitzar polítiques fermes en aquest sentit per tal d'assolir una oferta educativa àmplia sense segregacions de cap mena.

Els reptes són grans i majúsculs, passem de parlar d'ensenyament a educació, on volem que infants i joves en siguin els protagonistes vertaders i plens del seu procés d'aprenentatge, al llarg i ample de la vida, amb oportunitats, orientades al benestar i creixement personal. La personalització educativa, des d'una visió comunitària, serà un dels grans reptes que tenim com a societat, a més de transformar els temps educatius vers uns temps més equitatius, saludables i flexibles. Hi ha molt camí a recórrer.

Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Associació Rosa Sensat: “Una escola per a tothom”

“Com a societat hem d'afrontar de forma molt seriosa els processos migratoris. Des de les escoles s'ha fet una acollida molt responsable, tot i que segur que es pot millorar. Però l'atenció als infants que vénen d'altres cultures, països, orígens, etc., passa per fer una educació més inclusiva. I quan parlem d'una educació inclusiva ho fem també pensant en els continguts, i des de la percepció que una cultura no és millor que una altra ni una història cultural més important que la d'un altre. La clau és que tothom se senti acollit per l'educació”.

Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat

Fundació Jaume Bofill: “Apostem per reduir les desigualtats educatives”

“Un dels principals reptes és la reducció de les desigualtats educatives, tant en l’escola com en l’accés a les oportunitats educatives que hi ha fora l’escola, com són les activitats extraescolars. I això passa, sobretot, per reduir els alts nivells de segregació escolar i per sobredotar de recursos educatius els centres d’alta complexitat amb polítiques decidides i valentes.

La segregació és un factor molt important que agreuja les desigualtats educatives, perquè la concentració d’alumnes amb dificultats en un mateix centre fa que baixin els nivells de tots els infants per un efecte company i fa molt més difícil la creació d’un entorn ric d’aprenentatge. A més, a Catalunya ens trobem que la segregació escolar és molt més alta que la segregació residencial. Per exemple, en un mateix barri que té un 20% de població migrada, hi ha un centre on un 80% de l’alumnat és d’origen migrat i en una altra escola és del 3%. Per això, reduir la segregació escolar és una prioritat i un repte que hem d’abordar per assolir l’equitat educativa”.

Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article