Una mirada holística per prevenir els extremismes violents

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Quines són les formes que pren l‘extremisme violent a Catalunya?, quines en són les causes, i com poden abordar-se des d’un front comú–tant institucional com social-? Amb l’objectiu d’oferir una anàlisi i proposar accions per abordar aquesta problemàtica i orquestrar un pla a nivell nivell estatal, Novact ha presentat, aquest divendres, l’informe Diagnosi sobre els extremismes violents a Catalunya i recomanacions per la seva prevenció.

En el marc de l'Observatori per a la Prevenció dels Extremismes Violents (OPEV), Novact ha organitzat la jornada “Pensar, Crear, Resistir. Com prevenir els extremismes violents a Catalunya?” per reflexionar conjuntament entre institucions, acadèmia i societat civil sobre com donar una resposta comuna a aquest fenomen.

La jornada ha comptat amb la participació del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, qui ha assegurat que el primer gran repte de la prevenció dels extremismes violents “no ha de situar-se només en l’àmbit de la seguretat i la protecció sinó que va alineat a l’àmbit de l’educació, a l’àmbit de l’acció comunitària, a l’àmbit dels drets, etc.”.

Una mirada holística

El Homrani ha recordat que a Catalunya fa temps que “parlem de diversitat i d’inclusió”. “Els extremismes violents també actuen en l’orientació sexual i en la perspectiva de gènere. Per això aquesta prevenció ha de tenir una mirada holística. Hem d’anar a l’arrel”.

Per fer-ho, el conseller aposta per la inclusió i la cohesió que, segons ha dit, “s’aconsegueixen a través de l’acció comunitària”. “Les dinàmiques d’odi són creades des de la por i possiblement sigui la por la que els fa créixer. Per tant, hem d’abordar les pors dels veïns i veïnes”.

El Homrani ha fet una crida a les administracions perquè se sumin a l’acció comunitària, “és un repte pel teixit social”, ha dit. També ha alertat que els microracismes  “acaben sent llavors del model de societat que no volem”.

Com a mesures, el conseller ha destacat la necessitat de prendre consciència de la diversitat de la comunitat. “L’objectiu de la comunitat és ser cohesionada sent conscient de la diversitat”. També ha reconegut que les polítiques socials han de generar “un ecosistema que no permeti que les llavors de l’extremisme floreixin”. Per aquest motiu ha demanat empatia i pedagogia ja des de l’escola.

Per la seva banda, Marc Cerón, cap de l’Àrea d’Investigació del Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia, ha apostat per un enfoc dels drets humans en les polítiques de prevenció d’extremismes violents. “Hem de fer prevenció orientada a detectar possibles focus de la radicalització i detectar possibles persones vulnerables. Sempre des del punt de vista de la interculturalitat. Sempre tenint en compte la diversitat i la no estigmatització”.

Cerón ha explicat que han impulsat un programa destinat a aquesta prevenció i que “volen formar part del calaix de les polítiques socials. Per tant, necessitem col·laboració”.

En aquesta línia, Cerón ha destacat que totes les estratègies s’orienten “amb una mirada interdepartamental”. “És una feina de tots. No podem pretendre tenir un element exclusiu, hem de ser un actor present en aquesta direcció”.

Actuació coordinada

L’informe presentat en aquesta jornada, doncs, obre un espai de debat públic al voltant de la idea de seguretat des d’una perspectiva integral “que té el potencial de contribuir a generar consciència crítica dels reptes que enfrontem com a societat i les solucions a adoptar”.

Aquest estudi s'ha dut a terme a través de més de 80 entrevistes i una metodologia participativa amb el teixit associatiu i col·lectius de base dels districtes de Nou Barris i Ciutat Vella, així com les viles de Tortosa i Ripoll.

La diagnosi identifica l’extrema dreta, el gihadisme violent i els delictes d’odi, incloent la islamofòbia, el racisme institucional i la LGTBIQ+fòbia, entre altres; com les tres formes principals que pren l’extremisme violent en el context català. Tanmateix, els delictes d'odi per islamofòbia registrats han incrementat de 49 al 2014 a 547 al 2017.

L'informe conclou, doncs, que per prevenir els extremismes violents cal prendre una perspectiva que permeti anar més enllà de les violències que tradicionalment s'han considerat una amenaça per part de les institucions. “És clau que les institucions, l'acadèmia i la societat civil actuïn de manera conjunta i coordinada”.

Una altra de les conclusions que destaca el treball és que l’extremisme violent no només és per un únic motiu, “no només causa la ruptura del teixit social, sinó que també és símptoma d’aquesta ruptura i que  els diferents tipus d’extremisme violent emanen de dels mateixos factors o condicions similars”.