La gratuïtat de les escoles bressol generaria un “impacte positiu” de 154 milions de recaptació fiscal, segons l’ODEE

L'Observatori Dona Empresa i Economia presentarà aquest divendres les conclusions de l'informe a Torrent

La gratuïtat de les escoles bressol generaria un "impacte positiu" en l'economia catalana i la reducció de les desigualtats de gènere. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi 'Impacte econòmic d'una política de llars d'infants universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere. Una visió comparada a Espanya i Europa' presentat per l'Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Barcelona. La gratuïtat total de l'oferta pública ampliada un 20% generaria 37.646 llocs de treball a temps complet amb 790 milions d’euros en rendes salarials, una recaptació fiscal de 154 milions i 160 milions més de renda alliberada per a les famílies.

Aquest divendres, l'entitat presentarà les conclusions al president del Parlament, Roger Torrent. L'impacte generat per la gratuïtat de les escoles bressol és "clarament superior" a la despesa de 163 milions d'euros necessària per fer un sistema ampliat i totalment gratuït i la construcció de noves places al llarg de quatre anys (18,8 milions).

A Catalunya, la taxa d'escolarització de nens d'entre zero i dos anys se situa en el 39,6%, idèntica a la mitjana espanyola però notablement inferior a la d'Andalusia (46,1%), Galicia (47,2%), Madrid (50,4%) i País Basc (53,5%). De totes maneres, els darrers 25 anys hi ha hagut un "avenç molt important" en què gairebé s'ha multiplicat per quatre el nombre d'infants escolaritzats, segons ha explicat la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra i autora de l'estudi, Carme Poveda.

Entre els nens de dos i tres anys, la taxa d'escolarització arriba fins al 60,9%, al mateix nivell que l'economia espanyola però també per sota d'Andalusia (67,7%), Galícia (69,4%), Cantàbria (71,6%) i Madrid (72,5%). Al País Basc, el 93,1% dels infants de dos anys estan escolaritzats, ja que aquesta és l'edat en què comença l'etapa d'escolarització obligatòria.

En termes de finançament, Catalunya se situa per sobre de la mitjana espanyola, amb un 62,6% dels infants escolaritzats en centres públics. Poveda ha atribuït aquest "millor" comportament del sistema públic català al Pla Educa, amb el qual es van generar 30.000 places d'escoles bressol entre 2004 i 2010. Des del curs 2011-2012, la taxa està estancada i el nombre de places públiques en escoles bressol es manté en 50.000.

Dins de Catalunya hi ha també "notables" diferències en el territori. Girona, Lleida i Tarragona tenen unes taxes d'escolarització pública per sobre del 70%, sense "un problema greu" de manca d'oferta. "El problema està concentrat a la província de Barcelona, on només el 58% dels infants estan escolaritzats en centres públics", ha destacat l'autora de l'estudi. A la capital catalana un 40% de la demanda de places públiques no es pot cobrir per falta d'oferta.

Un escenari “modest”

Davant aquesta situació, l'Observatori Dona Empresa i Economia proposa un escenari "modest" en què reclama la gratuïtat de l'atenció socioeducativa i ampliar l'oferta de places públiques en un 20%. Aquesta xifra representa el percentatge de demanda mitjana que no queda coberta actualment. Per altra banda, planteja també la possibilitat d'implementar un model universal i gratuït.

"Fer gratuït el sistema actual no només és viable econòmicament sinó que, a més, tindrà un impacte positiu en l'economia. A banda de l'anàlisi econòmica, els avantatges per la reducció de les desigualtats de gènere són molt importants", ha defensat Poveda, en referència explícita a la reducció de la bretxa salarial, la segregació a la feina o les pensions futures de les dones.

En termes econòmics, l'associació ha mantingut que la gratuïtat del sistema d'escoles de bressol i l'ampliació d'un 20% de places públiques generaria tres tipus de beneficis. En primer lloc, la construcció de 37.646 nous llocs de treball, amb un impacte de 790 milions d'euros en rendes salarials.

En segon terme, l'impacte econòmic indirecte derivat de totes aquelles dones que no deixarien de treballar ni es demanarien una reducció de jornada. Finalment, se sumarien els 160 milions d'euros de renda alliberada de les famílies a causa de la gratuïtat del sistema.

En el cas que s'adoptés un sistema de prestació pública gratuïta per als nens d'entre zero i tres anys, l'ocupació femenina podria augmentar a Catalunya en unes 16.000 persones, ja que un 12% de les dones tornarien al mercat laboral, i 20.000 dones més passarien de tenir un contracte de jornada parcial a un de jornada completa.

Les rendes de treball vinculades a aquest increment de l'ocupació representarien un 0,3% del PIB de Catalunya i la recaptació fiscal de 150,3 milions d'euros. Una xifra superior als 107 milions d'euros que costaria fer gratuïta l'atenció socioeducativa de les 50.000 places actuals.

En aquest context, des de l'Observatori Dona Empresa i Economia s'han mostrat "preocupades" pels pressupostos de la Generalitat, que contemplen una inversió de 70 milions d'euros en escoles bressol. "Aquests diners aniran a pagar els deutes que hi ha dels quatre anys que la Generalitat no ha invertit diners en escoles bressol?", s'ha preguntat la directora de l'ODEE, Anna Mercadé. En qualsevol cas, l'associació es reunirà aquest divendres amb el president del Parlament, Roger Torrent, per traslladar-li les conclusions de l'informe i les seves peticions al respecte.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article