La realitat que no es veu: viure l’exclusió social en primera persona

Càritas Barcelona radiografia la pobresa i constata que prop d’un milió de persones tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne

No hi ha una única pobresa, sinó diverses, i sovint estan invisibilitzades. Així ho considera Càritas Barcelona, que ha presentat aquest dijous el seu darrer informe Foessa, que radiografia el fenomen de la pobresa, en la jornada ‘La realitat que no es veu’, on ha participat més de 200 entitats, institucions i experts. “La pobresa no és només econòmica, sinó que la solitud o la manca de relacions familiars també són sinònims de pobresa”, ha asseverat només començar Raül Flores, cap d’estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació Foessa, responsable dels estudis.

Flores també ha destacat que hi ha certs col·lectius que “pateixen amb més intensitat la pobresa”, i ha volgut destacar la situació de les dones. “Una dona ha de treballar 1,5 hores més al dia per guanyar el mateix que un home. Si aquesta dona és migrant, necessitarà dues hores”, ha advertit.

L’expert també ha volgut posar la mirada en les persones grans, que en la majoria de casos són les més invisibilitzades. En aquest sentit, ha indicat que, a la diòcesi de Barcelona, un 40% de les persones que tenen problemes de mobilitat són ateses per persones de la família i que un 30% no té cap mena de suport familiar ni de l’administració.

A més, tal com ha explicat Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, una de cada quatre persones (646.000 persones en total) es troba en situació d’exclusió social a la ciutat de Barcelona. “Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana i espanyola en nivells d’exclusió social, i les dificultats per accedir a un habitatge, la precarietat laboral o l’acollida de persones migrants tenen una major incidència en els municipis de la diòcesi de Barcelona”, ha apuntat Feu.

L’experta ha advertit, també, que una de cada tres persones, el que suposa prop d’un milió de persones, tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne, que un 4% de la població (Unes 100.000 persones) viu en llars sense una alimentació bàsica i que el 13% de la població (Unes 352.000 persones) han deixat de comprar medicaments i seguir tractaments per problemes econòmics.

L’Estat del Benestar ja no protegeix

“Vivim en una societat on hi ha canvis constants. Canviem constantment de domicili, tenim diverses feines al llarg de la vida i potser també canviem de parella. Cal que el model d’acció social pugui adaptar-se a tots aquests canvis”, ha dit Manuel Aguilar, professor de la Universitat de Barcelona, en una taula rodona on han participat diversos autors de l’informe. En un sentit similar, Marga León, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha sumat a la diagnosi del professor Aguilar, i ha afirmat que “l’Estat del Benestar ja no s’adequa a les necessitats socials actuals”.

León s’ha preguntat si hi ha solucions polítiques a l’exclusió social i també ha denunciat que ningú representa els interessos dels més vulnerables. “Hi ha interessos contraposats entre les noves classes mitjanes i els col·lectius més vulnerables. Les persones més vulnerables no voten en la majoria de casos, i això fa que quedin oblidats en el disseny de les polítiques públiques”, ha advertit.

Així mateix, Ricard Gomà, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha demanat avançar cap a un sistema de fraternitat i comunitat, que propugni espais de relació i diàleg. “Sense una vivència compartida, els valors redistributius queden molt afeblits”, ha indicat. Així mateix, ha afirmat que l’habitatge ha estat la dimensió absent en la construcció de l’estat del benestar, i que és necessari augmentar el parc d’habitatge de lloguer assequible i regular el preu de lloguer que estableixen els gestors privats.

Treure-li l’estigma a la pobresa

Al seu torn, Teresa Montagut, professora de la Universitat de Barcelona, ha demanat una transformació de l’estat del benestar per salvar-lo i ha advertit que si una persona no té les necessitats bàsiques cobertes, és molt difícil que pugui vincular-se a una comunitat i participar en els espais relacionals que pot oferir una ciutat com Barcelona.

Alhora, Mercè Darnell, responsable del programa Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, ha demanat canviar la mirada cap als més vulnerables. “No podem veure a les persones en risc d’exclusió social com a diferents de nosaltres. Hem de superar la desconfiança i erradicar la por cap al pobre”, ha dit. També ha afegit que, “si seguim pensant que els pobres ho són perquè no treballen prou, perquè no estan motivats o perquè no saben gestionar la seva vida, és impossible tenir a una societat que pugui entendre la importància d’ajudes socials com és la renda garantida de ciutadania”.

Per copsar millor aquesta realitat, el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, ha explicat el sentit del nou observatori de la realitat social de Càritas Barcelona, i ha indicat que és una eina on trobar indicadors interactius de l’Informe Foessa, així com dades de Barcelona, Catalunya i l’Estat espanyol relacionades amb la precarietat laboral i l’exclusió residencial, entre d’altres. “La realitat que nosaltres veiem mostra com el model socioeconòmic està deixant a persones, famílies i menors enrere, i lluny de revertir la situació, l’estem naturalitzant”·, ha advertit.

L’exclusió, en realitat virtual

Durant la jornada, Càritas Barcelona ha posat a disposició dels assistents tres ulleres de realitat virtual. En cadascuna d’elles, els participants han pogut copsar com és viure una situació d’exclusió social en primera persona. Per mitjà d’aquest exercici, Càritas ha volgut apropar les sensacions que, dia rere dia, pateixen moltes de les persones que l’entitat acull i acompanya, però que en la majoria d’ocasions no són visibles per al conjunt de la ciutadania.

“Foessa és la nostra consciència, és la veu que ens diu que les coses no van bé”, ha assegurat Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Barcelona. Omella ha recordat que no es pot viure d’esquena a la realitat, i que “hi ha un perill real de caure en la globalització de la indiferència”. L’arquebisbe de Barcelona ha demanat a les administracions treballar de manera conjunta, i ha recordat que cal fer camí plegats i en favor de la mateixa causa.

Al seu torn, Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha sumat a la petició de l’arquebisbe i ha fet una crida a treballar conjuntament per canviar una realitat “que no és justa i que no agrada”. Finalment, Francesc Iglesies, secretari d'Afers Socials i Famílies, ha recordat que “la recuperació encara no ha arribat a les persones més vulnerables de la societat, i que factors com la feina ja no són suficients per sortir de la pobresa”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article