Pla del Govern per reduir el tabac a les presons

Redacció

Amb el suport de  

Les persones privades de llibertat tripliquen la taxa de fumadors de la població general. El tabac està molt arrelat a la cultura penitenciària. Sovint actua com a moneda de canvi i afavoreix la conversa i la socialització entre els interns. Concretament, els joves reclusos d’entre 18 i 21 anys fumen més que la resta i, en canvi, només fuma una de cada dues dones preses.

Per tal d’ajudar a la reducció del consum de tabac als centres penitenciaris —tant per part dels interns com dels treballadors—, els Departaments de Salut i Justícia van posar en marxa fa uns mesos un pla per reduir el seu consum.

És un programa que té per objectiu reduir el consum de tabac i, alhora, protegir les persones no fumadores, i preveu la possibilitat que els interns puguin escollir si dormen en una cel·la de fumadors o sense fum.

Actualment, a les presons es pot fumar a diversos espais comuns, com els patis i les cel·les. Des de l’any 2005, amb la Llei antitabac, el Departament de Justícia va convertir en espais sense fum els menjadors, les sales de dia, les zones d’activitats en comú, les escoles, els tallers laborals i les àrees esportives. L’objectiu llavors va ser disminuir el nivell del tabaquisme passiu i totes les conseqüències que genera, com ara malalties cardiovasculars, respiratòries i neoplàsies en adults, ja que ni la filtració, ni la ventilació s’han mostrat eficaces.

Consultes antitabac per interns i treballadors

El programa antitabac als centres penitenciaris inclou consultes específiques de deshabituació per tal de crear un pla personalitzat per a cada persona. Per exemple, el professional sanitari pot programar a l’intern visites gairebé diàries durant els primers dies després de deixar el tabac. Una altra opció és proposar-li formar part de tallers grupals per abandonar l’hàbit.

El Departament de Justícia també preveu la possibilitat que algun intern pugui sortir del centre per fer aquest tractament, sempre sota la supervisió i el suport de la infermera d’enllaç. El programa també inclou xerrades d’educació sanitària sobre el consum de tabac a les escoles de les presons, i activitats de sensibilització que se sumaran als consells mèdics i al seguiment dels equips d’atenció primària.

Alhora, els monitors d’esports també promouen els hàbits de vida saludable amb els programes de tractament penitenciari vinculats a l’exercici físic. En aquest context, l’any 2018, 7.667 interns van participar en activitats esportives i 792 van prendre part en el programa d’educació per la salut.

La salut als centres penitenciaris

Les malalties com l’hepatitis C crònica o la infecció per VIH són més elevades dintre de les presons en comparació a la mitjana de la població general. També ho són els trastorns mentals com l’esquizofrènia. Pel que fa a les patologies comunes, les més freqüents són les malalties de dents i genives, obesitat o dermatitis.

En un any, els nous equips d’atenció primària penitenciaris realitzen un total de 602.335 actes clínics. D’aquests, 353.000 són visites mèdiques, 204.772 d’infermeria, 9.689 d’odontologia i 34.874 d’altres especialitats.

L’Institut Català de la Salut (ICS) va assumir la gestió de l’atenció sanitària a les presons el 2014, i ha incorporat amb el pas dels anys noves eines i serveis que milloren l’atenció als reclusos i, alhora, faciliten la tasca dels professionals.