Afers Socials preveu 125 milions més per al desplegament definitiu de la Renda Garantida

Els comptes inclouen 15 milions més per actualitzar les tarifes en dependència i l’acord d'arribar a 90 milions en quatre anys


Els pressupostos de la Generalitat preveuen 125 milions d'euros (MEUR) més per a la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que s'acabarà d'implementar l'1 d'abril del 2020. Els pressupostos consolidats per al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies són de 3.448,57 milions d’euros, un 18,7% més que els últims que es van aprovar, corresponents a l'exercici del 2017 (2.906,15 milions d’euros). Les polítiques d'atenció a la dependència representen més de la meitat dels comptes, amb 1.594,2 milions d’euros i un augment del 8,2%. Els comptes incorporen 15 milions d’euros més per actualitzar les tarifes en polítiques de dependència i discapacitat, amb un acord polític per arribar a 90 milions d’euros en quatre anys.

El capítol de treball i inclusió laboral, amb 449,74 milions d’euros i un augment del 33,3%, preveu 388 milions per a la Renda Garantida de Ciutadania, 125 milions més. La plena implementació de la RGC es farà efectiva l'1 d'abril d'aquest any d'acord amb la Llei 14/2017. En aquest capítol, també destaca l'increment d'un milió per augmentar els inspectors de treball per combatre la sinistralitat laboral.

El capítol de promoció de l'autonomia personal, el de més pes en el Departament, té un pressupost de 1.594,21 milions d’euros, un 8,2% més, amb la voluntat d'incrementar els recursos per a l'atenció a les persones en situació de dependència o discapacitat i les seves famílies; promoure la plena inclusió social de les persones amb discapacitat i millorar l'atenció i el suport a les persones que viuen en serveis residencials, ha destacat el conseller Chakir el Homrani en la comissió parlamentària per explicar el contingut dels pressupostos.

El programa de treball, autònoms i cooperatives compta amb 472,19 milions d’euros, un 16,2% més; el d'inclusió social, voluntariat i lluita contra les desigualtats suposa un augment del 40,8%, amb 350,47 milions d’euros; atenció a la infància i l'adolescència, 305,88 milions d’euros, un 29,7% més; suport a les famílies, 10,81 milions d’euros (+11%); joventut, 34,12 milions d’euros (+11%); migracions, ciutadania i interculturalitat augmenta un 43,7%, amb 13,09 milions d’euros, i igualtat, diversitat i lluita contra les violències masclistes puja un 65,2%, amb 20,01 milions d’euros. Per donar suport al tercer sector, preveu 32 milions en base al 0,7% de l'IRPF i 32,4 milions per a la convocatòria ordinària de subvencions de projectes i activitats per a entitats (COSPE).

Perspectiva d'infància i de gènere

El Homrani ha recalcat que els pressupostos incorporen la perspectiva d'infància i inclouen per primera vegada el càlcul a partir de la metodologia desenvolupada per Unicef. Mentre els infants i adolescents representen el 18,5% de la població, es preveu destinar a la infància el 25,9% de la despesa pública. Es destinaran 306 milions d’euros (68 més) per a polítiques d'atenció a la infància.

Els pressupostos també incorporen la perspectiva de gènere i es vinculen amb el Pla estratègic de polítiques d'igualtat. La bretxa salarial mitjana a Catalunya entre dones i homes se situa en el 23%. Els comptes preveuen 5,6 milions d’euros més per a programes d'abordatge de la violència masclista i per a serveis d'atenció integral LGTBI. També destaquen 13 milions d’euros per a polítiques d'atenció a la immigració (quatre milions més) i 43 milions més per millorar el finançament dels ens locals en l'àmbit dels serveis socials.

Crítiques de l'oposició excepte dels comuns

El Homrani ha defensat que els pressupostos són un "canvi absolut" respecte als del 2017 i ha afirmat que han de permetre enfocar uns reptes complicats en "millors condicions", per a una societat "diversa" i "cohesionada, que no deixa ningú enrere i ningú fora". Els grups de l'oposició, excepte els comuns, que han acordat els pressupostos, han criticat el Govern per voler aprovar els comptes i després convocar eleccions i han lamentat les dues pròrrogues pressupostàries.

Cs ha criticat la gestió "allunyada dels problemes de la ciutadania" del Govern i el PSC ha afirmat que els comptes són "tan necessaris" com ho eren els 2018 i el 2019. Hi ha coincidit la CUP, que ha demanat "transparència" al conseller a l'hora de parlar de les xifres. El PPC ha criticat diversos punts dels comptes, com el salari mínim català de referència: "No facin volar coloms".

Davant les crítiques dels altres grups de l'oposició, els comuns han defensat que aquests pressupostos són un "punt d'inflexió" respecte als "del senyor Artur Mas prorrogats" i ha reivindicat haver volgut fer "política útil" davant un Govern "en liquidació". També ha assegurat que són uns comptes "expansius" respecte als últims i els executats el 2019, punt que ha aixecat molts recels entre els altres grups. ERC ha dit que els comptes són "imprescindibles" i JxCat ha expressat "preocupació" per les limitacions amb què es troben els pressupostos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article