Recuperar el cos com a dona després d’una mutilació genital

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

En els últims quatre anys, 32 dones que han patit una mutilació genital femenina han estat operades a l'Hospital Clínic per fer-se una reconstrucció de clítoris. Khadijetou Sow és una de les últimes pacients que ha estat intervinguda al Servei de Ginecologia del centre hospitalari. “Al començament tenia molta por i va ser difícil, però ara em trobo molt bé, i vull dir a totes les víctimes que han patit una ablació que no tinguin por perquè això es pot solucionar”, ha explicat la dona aquest dimecres, durant una roda de premsa que l'hospital ha organitzat amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que es celebra mundialment aquest dijous.

Ella fa poques setmanes que va ser intervinguda, amb una cirurgia ambulatòria que dura uns 40 minuts i que no comporta grans riscos, segons apunten des del Servei de Ginecologia de l'hospital. “Tenia por perquè no coneixia a ningú que hagués passat per aquesta intervenció, i no sabia com em sentiria després”, ha dit Sow, originària de Mauritània. “Gràcies al suport de la meva cap, que em va animar molt, vaig decidir fer aquest pas”, admet la dona.

Khadijetou Sow va conèixer aquest servei arran de què volgués marxar a Mauritània amb la seva filla. Serveis Socials va recelar del viatge, sospitant que la dona volgués anar al seu país per practicar-li a la seva filla una ablació. Però Sow va ser contundent amb la resposta: “Mai faré això a la meva filla”. Serveis Socials va confiar que no ho faria, i va ser llavors quan van explicar-li que ella podria realitzar-se una operació de reconstrucció de clítoris. Sow reconeix que va trigar temps a decidir-se. Fins i tot no va presentar-se a la cita en una primera operació programada. Després d'un temps, la dona va trobar el valor per fer-ho, i ara, és una de les 32 dones que ha recuperat el seu cos, i ho agraeix.

La intervenció no requereix hospitalització, tot i que moltes dones es queden una nit a l'hospital perquè la majoria d'elles venen de diferents punts de Catalunya, normalment derivades des dels Centres d'Atenció Primària quan han detectat que havien patit una mutilació. Després de la intervenció es fa un seguiment de cures, ja coordinat des del CAP de cada pacient, per comprovar que tot el procés ha estat exitós. Algunes dones, si pateixen problemes psicològics o emocionals derivats, poden atendre's amb una ginecòloga experta en sexologia per fer sessions d'educació sexual.

Arribar a moltes més dones

“Tot i que el nombre de derivacions i intervencions ha crescut, volem arribar a més dones, perquè detectem que moltes desconeixen aquesta operació. Hi ha una solució per elles”, ha assenyalat Mariona Rius, ginecòloga del Clínic. En aquest sentit, la doctora ha apuntat que des de l'hospital s'està fent un treball de formació i difusió a les comunitats d'aquestes dones, perquè coneguin la possibilitat de la intervenció. “Conscienciem a la comunitat i intentem convèncer els homes per explicar-los què significa aquesta pràctica i com afecta les dones. Les seqüeles ginecològiques poden persistir en el temps i produir esterilitat o infertilitat, a banda que hi ha una modificació de la sensibilitat sexual, que en alguns casos provoca anorgàsmia”, subratlla Rius. “A més a més, la mutilació genital pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal”. Després de la intervenció, les dones poden gaudir de les seves relacions sexuals, i “recuperen aquesta part del seu cos com a dones”, recorda la ginecòloga.

Algunes pacients, segons reconeix la doctora Rius, acudeixen al servei amb por que els familiars sàpiguen que es volen sotmetre a aquesta operació. De fet, totes les dones intervingudes eren majors de 18 anys i ja no necessitaven autorització dels seus progenitors per operar-se. La majoria de les pacients són procedents de Senegal, Gàmbia i Guinea Conakry.

Segons ha donat a conèixer l'hospital, a Catalunya viuen unes 18.000 dones que han patit una mutilació genital femenina, i a la resta de l'Estat espanyol arribarien a les 70.000, la majoria d'elles procedents de l'Àfrica subsahariana, encara que també de països de l'Orient Mitjà i Àsia. Francesc Carmona, cap de Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic, creu que aquesta “xacra mundial” és una mostra més de la violència que la societat exerceix contra les dones i per això aposta per, des de l'Hospital Clínic, contribuir a reparar les accions produïdes amb aquestes pràctiques.