La salut mental en set conceptes

El Social.cat ha elaborat un diccionari de salut mental i adolescència

El vocabulari és el vehicle primordial per arribar a les persones. Les associacions i entitats que treballen per eradicar l’estigma en salut mental alerten de la importància que té utilitzar adequadament les paraules per dirigir-nos a les persones diagnosticades.

Salut mental. Estat d’equilibri entre una persona i el seu entorn sociocultural que garanteix la seva participació laboral, intel·lectual i relacional per aconseguir benestar i qualitat de vida. És una defi ciència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió. Cal distingir la malaltia mental de la discapacitat intel·lectual.

Trastorn mental. Estat de trastorn en el cervell que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, els sentiments, les emocions o la conducta de la persona afectada.

Discapacitat intel·lectual. Limitacions en el funcionament mental i en les habilitats socials i de la comunicació, la cura personal, etc. Aquestes limitacions fan que els infants aprenguin i es desenvolupin més lentament, com ara que aprenguin a parlar, caminar, vestir-se o menjar amb més lentitud.

Desenvolupament cognitiu. Cúmul d’informació de la qual una persona disposa gràcies a un procés d’aprenentatge o a l’experiència. La corrent de la psicologia encarregada de la cognició és la psicologia cognitiva, que analitza els procediments de la ment que tenen a veure amb el coneixement.

Adolescència Estadi del desenvolupament físic i psicològic humà on es realitza la transició entre la infància i l’edat adulta. Des del punt de vista físic, aquest estadi s’inicia aproximadament amb la pubertat i acaba amb la formació del cos adult, però les expressions psicològiques, cognitives, culturals i socials de l’adolescència poden començar abans i acabar bastant més tard. L’OMS defi neix l’adolescència com l’etapa que va entre els 11 i 19 anys, considerant-se dues fases, l’adolescència primerenca fi ns als 14 anys i l’adolescència tardana 15 a 19 anys.

Exclusió social. Situació social de desavantatge econòmic, professional, polític o d’estatus social produïda per la difi cultat que una persona o grup té per integrar-se a alguns dels sistemes de funcionament social (integració social). La marginació pot ser l’efecte de pràctiques explícites de discriminació o, més indirectament, ser provocada per la defi ciència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l’oportunitat de desenvolupar-se plenament.

Integració social. Procés dinàmic i multifuncional que possibilita a les persones que es troben en un sistema marginal a participar en el nivell mínim del benestar social i vital assolit en un determinat país. L’integrador social, com a fi gura professional dins d’un equip interdisciplinari, és el que desenvolupa accions per tal de detectar les necessitats i prevenir o millorar situacions de persones en risc d’exclusió social. Les primeres expressions es troben en actituds d’acolliment i atenció al llarg de tota la història.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article