Deu conceptes per entendre el fenomen del sensellarisme

El 30,4% de persones sense llar ha estat víctima d’agressions físiques o verbals

El 30,4% de persones sense llar ha estat víctima d’agressions físiques o verbals, una xifra que es dispara fins al 71,9% en les persones amb un grau més gran de vulnerabilitat. Aquestes són dades que es desprenen d’una enquesta que va fer Arrels Fundació a principis del mes de juny a persones que viuen al ras. Quines són, però, les paraules per entendre el sensellarisme? Al ‘Social.cat’ en recollim deu per entendre el fenomen.

Sensellarisme. Situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Amb tot, no hi ha una única definició de sensellarisme que sigui acceptada pels estats membres de la UE. En alguns d’ells, el sensellarisme encara es limita a la categoria més visible i necessitada de la gent que dorm al carrer, per exemple:persones que passen la nit a la intempèrie. Aquesta aproximació no té en compte les persones que viuen en refugis per a persones sense llar o en habitatges amb condicions molt precàries, ni a persones en risc imminent de patir el sensellarisme per la inseguretat de la seva ocupació o de la seva propietat, persones que de fet compten en el sensellarisme.

Persona sensesostre. Persones que viuen a la intempèrie i persones que viuen en habitatges d’emergència.

Persona sense llar. Persones en allotjaments per a persones sense llar, en refugis de dones, en allotjaments per a immigrants, persones que han sortit de diferents institucions socials i persones que reben ajuda a llarg termini donada la seva situació de sensellarisme.

Assentament. El terme assentament pot fer referència a una entitat de població permanent o temporal en què les persones viuen o han viscut, sense ser específic quant a grandària, població o importància. Per tant, un assentament pot variar en grandària des d’un petit nombre d’habitatges agrupats a la més gran de les ciutats i àrees urbanitzades.

Allotjament insegur. Persones vivint en condicions d’inseguretat, en perill de desnonament o violència.

Habitatge inadequat. Persones vivint en un habitatge inadequat, allotjaments no convencionals, com per exemple caravanes, sense un accés adient als subministraments públics com ara l’aigua, l’electricitat o el gas,o que viuen en situacions de superpoblació extrema.

Persona indigent. Anys enrere, s’associava a l’antiga llei de “vagos y maleantes” i estava vinculat a atributs negatius i delictius. El seu ús generava rebuig entre els i les agents socials que cercaven formes que accentuessin el concepte de persona.

Vagabund. És un terme similar a transeünt, amb atributs que tendeixen cap a actituds ocioses i de desplaçament reduïts i, per tant, no és recomanable el seu ús. Respon a un concepte allunyat de la idea actual de les persones excloses sense llar.

Transeünt. Terme poc usat que abans responia a la itinerància de les persones que transitaven de ciutat a ciutat i de poble a poble per dues raons fonamentals: els desplaçaments per treballar com a temporers en l’agricultura o en l’hostaleria i les normes dels albergs i centres d’acolliment on es facilitava un nombre limitat de nits de pernoctació.

Housing first. Representa un model d’atenció a persones sense llar basat en facilitar un habitatge i suport social des de l’inici del procés. La persona es compromet a complir tres condicions mínimes: aportar una part dels ingressos, evitar conflictes veïnals i acceptar la visita setmanal de l’equip de suport

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article