La inversió social dels pressupostos per al 2020 és “insuficient” en Renda Garantida, infància i habitatge

ECAS alerta de la cronificació de la pobresa i recorda que la taxa de pobresa se situa entorn el 21,3%, segons les darreres dades de l'Idescat


Els pressupostos per al 2020 del Govern de la Generalitat necessiten millores substancials en matèria social per poder fer front a la cronificació de la pobresa i la precarietat que patim d'ençà de la crisi. Així ho ha assenyalat la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) en un comunicat, amb motiu de la tramitació parlamentària dels comptes, que s'inicia aquest dimecres amb el debat d'esmenes a la totalitat.

Segons l’entitat, aquest debat hauria de servir per reforçar la inversió social com a mínim en tres àmbits clau: Renda Garantida de Ciutadania (RGC), habitatge i infància. “Així com per preveure l'actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que en estar congelat des del 2010 comporta un empobriment de les persones en situació de major vulnerabilitat a causa de l'increment del cost de la vida”, assenyalen.

Tanmateix, tot i que ECAS celebra l'aprovació d'uns nous pressupostos després de dos anys de pròrroga i manca d'iniciativa, també alerta de la insuficència dels increments anunciats davant la gravetat de la situació, amb unes desigualtats i una taxa de pobresa en augment: 21,3% de la població segons les darreres dades de l'Idescat, màxim històric des del 2004.

“La Renda Garantida de Ciutadania, instrument bàsic per combatre-la, no compta encara amb el reglament que ha de permetre desplegar-la plenament i els 388 milions d'euros anunciats no permetran fer efectiu el dret subjectiu a la prestació si no es flexibilitzen els criteris“, destaquen a l’entitat.

Estratègia més articulada en habitatge però insuficient

En l'àmbit d'habitatge s'aprecia una estratègia més articulada i s'obre l'expectativa que es pugui desencallar el col·lapse actual amb els col·lectius vulnerables, especialment a Barcelona. “Això pot permetre donar continuïtat a processos d’autonomia ara impossibles de completar i facilitar la circulació dels serveis actuals, millorant així l'atenció i l'impacte dels recursos socials. No obstant, la situació d'emergència habitacional requereix d'una gran determinació i coratge polítics per captar més habitatge públic, que avui suposa tan sols un 1,5% del total davant el 15% de mitjana europea“, asseguren a l’entitat. 

Tanmateix, també consideren que caldria facilitar que les entitats socials accedeixin a més pisos per la via del tanteig i retracte, impulsar noves formes de tinença i dotar de recursos altres mesures, com ara l'expropiació d'habitatges buits de grans tenidors i la lluita contra les màfies de l'ocupació. Pel que fa a l'abordatge del sensellarisme, la dotació d'un milió d'euros per reactivar l'Estratègia integral catalana resulta també insuficient. 

Per altra banda, i de manera transversal, les entitats del tercer sector continuaran patint la precarietat derivada de l'infrafinançament del sector social i d'atenció a les persones, que afecta tant la seva estabilitat i les condicions dels professionals com, en última instància, la qualitat i la sostenibilitat dels serveis.

L'aposta que el sector reivindica per a l'àmbit social com a pilar de l'Estat de benestar, i per al sistema de protecció social com a garant de la igualtat d'oportunitats, passa per un enfocament en clau de drets que superi el paradigma assistencial i intervingui des de la prevenció i l'acció comunitària, acompanyant des de la professionalitat i l'expertesa.

Necessitat d’un nou enfocament en infància

L'àmbit d'infància i adolescència és paradigmàtic de la necessitat d'aquest nou enfocament: “El departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha focalitzat els recursos en la creació de places a centres residencials de primera acollida, quan el que cal -tal com marquen les directrius europees- és revertir els nivells actuals d'institucionalització i apostar pels serveis comunitaris i l'acompanyament en itineraris fins a l'autonomia dels joves“, destaquen a l’entitat.

Per fer-ho possible, ECAS considera que cal dotar de recursos els qui tenen expertesa en aquest acompanyament i en el treball en xarxa per fer efectiva la mirada comunitària, incloent l'àmbit educatiu i la inserció laboral. “Una aposta que passa per incrementar les tarifes i els mòduls per sostenir el cost real dels serveis i no posar en risc les ràtios i els estàndards de qualitat de l'atenció”, adverteixen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article