Infants i dones, la majoria dels 2,45 milions de persones que anualment són víctimes de tràfic d’éssers humans

Redacció

Milions de persones, especialment dones i infants, segueixen patint el tràfic d’éssers humans; concretament, al món, són 2,45 milions les persones que anualment són víctimes d’explotació sexual, laboral, criminal, matrimonis forçats, o extracció d’òrgans, segons dades de l’ONU. Des d'una perspectiva mundial, el 72% de les víctimes són dones: en el 49% dels casos, adultes, i nenes, en el 23%.

Aquest dissabte 22 de febrer es commemora el Dia Europeu de les Víctimes de Delictes i, per aquest motiu, diverses organitzacions que treballen en aquest àmbit recorden que el tràfic és un “delicte molt greu”, tipificat al Codi Penal des del l’any 2010, que “a més a més vulnera els Drets Humans”, denuncien des del Proyecto Esperanza i SicarCat, iniciatives de l’organització Adoratrius que vetllen per les persones víctimes de tràfic d’éssers humans. Així mateix, apunten que cal recordar que milers d’aquestes persones que són explotades anualment al món, “són traficades dins d’Europa o acabaran en Europa”. 

Per donar veu a la vulneració sota la qual viuen les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH), l’organització s’ha sumat a la campanya europea #onevoiceonecause, que lidera l’organització Victim Support Europe, amb l’objectiu de “visibilitzar la situació i les necessitats de les víctimes i exigir que es compleixin els seus drets”.

Els drets de les víctimes al centre de les polítiques

Segons manifesten des de l’entitat, a la Unió Europea, totes les víctimes de delictes es beneficien, a dia d'avui, d'un conjunt de drets clars, independentment de en quin lloc de la UE es produeixi el delicte. En particular, la Directiva sobre Drets de les Víctimes, que va entrar en vigor al novembre del 2015, estableix els drets perquè qualsevol persona que hagi patit un delicte sigui reconeguda i tractada de manera respectuosa, professional i no discriminatòria. “L'objectiu principal d'aquests alts estàndards és evitar que les víctimes de delictes pateixin danys addicionals durant els processos penals, és a dir, patir una revictimització”, sostenen des d’Adoratrius.

Marta González Manchón, coordinadora de Sensibilització i Incidència de Proyecto Esperanza, creu que les organitzacions europees que treballen amb víctimes de delictes han de vetllar perquè la implementació de la Directiva “sigui una prioritat”, per tal que les víctimes puguin exercir els seus drets “de manera efectiva”, i que els estats garanteixin l’accés de totes les víctimes a Europa a la informació i serveis de suport que necessiten, “independentment del seu lloc de residència o d’on hagi ocorregut el delicte”, puntualitza.

Així mateix, adverteixen, els estats de la UE han de garantir els drets de les víctimes de tràfic “amb independència del sector d’explotació”. El TEH és, sobretot, “una gravíssima violació de drets humans que atempta contra drets tan bàsics i universals com el dret a la vida, a la integritat, a la llibertat i la seguretat; el dret a la llibertat de moviment; i el dret a no ser sotmès a tortures ni tractes o penes cruels, inhumans o degradants”, expliquen des d’Adoratrices. Per tant, cal “consolidar una perspectiva que situï en el centre les víctimes i garantir un enfocament integral, de drets humans i de gènere, que garanteixi un plus de protecció per a aquelles formes de tràfic que suposen a més una forma de violència contra les dones”, defensen.

“Els Estats han d'actuar amb diligència per prevenir el TEH i, si no l'han pogut evitar, són responsables d’identificar, protegir, reparar i compensar les víctimes, així com de castigar els culpables, perquè els seus actes no quedin impunes”, explica Rosa Mª Cendón, coordinadora de l’Àrea de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat. Cendón creu que cal reiterar la importància de col·locar la protecció de tots els drets humans en el centre de totes les mesures adoptades per “prevenir i posar fi al tràfic de persones”, així com incidir en la necessitat que l'Estat espanyol garanteixi a totes les víctimes de tràfic, “amb independència de el sector en el qual hagin estat explotades”, l'accés efectiu als drets establerts en la legislació d'acord amb els estàndards internacionals de Nacions Unides, Consell d'Europa i Unió Europea.

En aquest sentit, Cendón defensa que és un qüestió de drets d’aquestes víctimes: dret a ser identificades per les autoritats; dret a rebre informació, protecció i suport de forma immediata; dret a l’assistència jurídica gratuïta; dret a sol·licitar un permís de residència i treball; etc.

Des d’Adoratrius també recorden que aquests drets s’han de garantir a totes les víctimes de tràfic, sigui quin sigui el sector en el qual han patit explotació, ja que es pot donar en àmbits més coneguts com l’explotació sexual i l’explotació laboral, serveis forçats, servitud o mendicitat forçada; però també en la explotació per la criminalitat forçada, matrimonis forçats, i extracció d’òrgans corporals.