Promoure el dret al temps propi, una via cap a la igualtat

Les dones treballen de mitjana, a la setmana, set hores més que els homes, l'equivalent a una jornada laboral


La sensació de no tenir temps ens ha acompanyat, en algun moment o altre, a tots i cadascun dels mortals. És una sensació, una percepció i, més sovint del que voldríem, una realitat que s’imposa. Tots tenim dret al temps propi. Però, com gestionem el temps diari? L’informe ‘Temps, ciutadania i desigualtats’ proposa una serie de recomanacions sobre l’organització social del temps, amb unes línies de treball que parteixen d’una concepció feminista i interseccional del temps, és a dir, tracten d’articular una mirada multidimensional, plural i no jeràrquica d’aquest temps.

Les dones treballen de mitjana, a la setmana, set hores més que els homes, és a dir, l'equivalent a una jornada laboral. Amb motiu del Dia Europeu per a la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, que se celebra aquest dissabte, s’ha presentat l’informe, que obre una nova línia d’anàlisi centrada en els reptes que es deriven de l’agenda social i de les possibilitats d’intervenció per a la transformació.

Així, les autores del treball, Matxalen Legarreta Iza i Marina Sagastizabal Emilio-Yus, sociòlogues i professores de la Universidad del País Vasco, han reconegut que cal “fomentar una organització de vida quotidiana que permeti un temps de vida”, perquè, tal com han constatat la gestió del temps empresarial és la que centra l’organització i la distribució del temps quotidià.

Per aquest motiu, Legarreta i Sagastizabal proposen,entre altres recomanacions, que es posi en valor i es reconeguin els temps reproductius. “Implica atorgar valor social i polític a aquests treballs i s’han de redistribuir entre tota la població, superant les desigualtats segons el gènere, la generació o la classe social”.

Visibilitzar la bretxa salarial, sensibilitzar la ciutadania

El Dia Europeu per a la Igualtat Salarial entre Dones i Homes pretén fer més visible la bretxa salarial entre dones, sensibilitzar la ciutadania i mostrar el paper fonamental dels agents socials en la reducció de la bretxa. “El mateix sou per la mateixa feina”. L’estudi analitza com repercuteixen els canvis de caràcter territorial, econòmic, demogràfic i social en el desenvolupament quotidià de les persones.

Per aquest motiu, i com a mesura per arribar la igualtat, Legarreta i Sagastizabal demanen que es reconeguin “tots els treballs de cura i que s’impliqui a tota la ciutadania perquè vegin la cura com un deure, que s'impliqui tothom”. L’estudi ha constat que el treball domèstic i el de provisió de cures a les persones de la llar són els dos àmbits en què les desigualtats de gènere són més acusades.

Amb relació al temps destinat al treball domèstic, la bretxa de gènere disminueix d’una manera constant i notable. Ara bé, amb relació al temps emprat en la provisió de cures a membres de la llar, la del 2013 és igual a la de vint anys enrere. “Hem de ser conscients que som vulnerables i que tots en algun moment de la vida necessitarem cures s’han de tenir en compte tots els temps de vida, no només els laborals”, assenyala Sagastizabal.

Per això, l’estudi vol prendre com a eix per l’articulació social i per al disseny de polítiques públiques, un concepte de benestar temporal que suposi revisar i redefinir l’estrucura temporal vigent des d’una perspectiva contextual i local. I per fer-ho, les autores de l’estudi proposen posar en marxa processos participatius “per decidir com volem que es distribueixi el temps de la nostra vida”.

Una altre de les recomanacions que plantegen les autores per pal·liar les desigualtats és la redistribució de la riquesa i la desprivatització “principalment d’aquells aspectes que es consideren centrals o estratègicsper al benestar de la població com és l’educació, la sanitat i els recursos naturals, com ara aigua, llum, etc”.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article