El grup promotor de la Llei 24/2015 d’habitatge demana als jutges que l’apliquin de la manera “més garantista possible”

ACN

El grup promotor de la Llei 24/2015 d’habitatge demana als jutges de primera instància que l'apliquin de la forma “més garantista possible” i respectant els drets humans. Pels promotors del text, entre els quals es troba la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, aquesta lectura implica aturar els desnonaments dels grans propietaris obligats i instar-los a fer una oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Des del grup promotor, es remarca que el Codi Civil, en el seu article número 3, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord amb la realitat social i per això recorden estar davant “la pitjor crisi de l'habitatge en dècades”, ja que més d'un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. Per això, defensen que els jutges han d'aplicar la llei “sense excuses”.

El grup promotor de la ILP també exigeix als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan es detectin incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. Consideren que l'actual crisi de l'habitatge només s'aconseguirà superar si els poders de l'Estat “remen” tots cap a la mateixa direcció i per això, els impulsors de la llei asseguren que faran “tota la pressió possible” perquè l'habitatge sigui “realment un dret i no un subjecte d'especulació” per part dels grans poders econòmics.

En un comunicat, el grup promotor assegura que els darrers dies han conegut la decisió d'alguns jutges “d'unificar criteris” i creuen que és una decisió “totalment contrària” a la garantia de drets de les famílies afectades en situació de vulnerabilitat.

Els impulsors de la llei també expliquen que en altres països s'ha optat per congelar els preus i creuen que la 24/2015 és “imprescindible” per garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per la crisi de l'habitatge. També recorden que el TSJC va establir que aquesta llei formava part de l'ordenament civil català i que la Constitució permet en matèria processal que les comunitats autònomes puguin generar legislació de les especialitats que es deriven d'aquest ordre.