Diverses organitzacions humanitàries alerten a Grècia que no pot deixar d’acceptar sol·licituds d’asil

La UE tanca files amb Grècia per evitar una nova crisi migratòria i Brussel·les insisteix a Turquia que ha de complir l’acord migratori

Després que el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, anunciés, el passat diumenge, la decisió de no acceptar noves sol·licituds d'asils durant un mes, les reaccions de la política europea i les organitzacions humanitàries no s’han fet esperar. Mentre que l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha alertat Grècia que no hi ha “cap base legal” per deixar d'acceptar sol·licituds d'asil, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha mostrat el suport als esforços grecs per “protegir” les fronteres europees.

El govern grec ha pres aquesta decisió perquè considera que la pressió a les fronteres està dirigida i incentivada per Turquia. I és que aquest divendres Turquia va dir que no estava en disposició de frenar l'arribada de refugiats a la Unió Europea després que 33 soldats turcs morissin com a conseqüència d'un atac aeri de l'aviació russa o siriana a la província d'Idlib, al nord-est de Síria. Un fet que ha provocat en els últims dies una onada de milers de migrants cap a Grècia.

L'agència de l'ONU ha apel·lat aquest dilluns a la “calma” i ha demanat que es redueixin les tensions a la frontera. “Tots els estats tenen dret de controlar les fronteres i gestionar moviments irregulars, però alhora s'han d'abstenir de l'ús de força excessiva o desproporcionada i mantenir sistemes per gestionar les sol·licituds d'asil de manera ordenada”, ha defensat ACNUR en un comunicat.

L'organització també recorda que, si bé la situació a les fronteres de la UE és “preocupant”, el que està passant al nord-oest de Síria és “un desastre humanitari”. Per això, reclama “mesures urgents” per cobrir les necessitats humanitàries a Idlib.

“La mort d’un infant que es trobava amb vora 50 persones a bord d’un bot que va bolcar aquest dilluns a l’illa de Lesbos (Grècia) és el tràgic recordatori dels terribles viatges que emprenen els refugiats i migrants més joves buscant la seguretat a Europa”, assenyala Afshan Khan, directora regional d’UNICEF per a Europa i l’Àsia Central. Khan reconeix que els infants són les primeres víctimes.

Diverses organitzacions humanitàries recorden que el dret d'asil està regulat pel dret internacional, i per tant és una obligació dels estats que queda recollida a l'article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans i es desenvolupa en la Convenció de l'Estatut dels Refugiats de Ginebra del 195.

“En les últimes setmanes, la intensificació de la violència al nord est de Síria ha deixat més de 575.000 nens i nenes desplaçats. De les milers de persones que es concentren actualment prop d’Edirne i al llarg de la frontera terrestre entre Grècia i Turquia, s’estima que el 40% són dones i infants. Els Estats han de fer tot el possible per evitar danys més grans contra els més innocents”, destaca la directora d’UNICEF, que reconeix que l’organització estan sobre el terreny responent a les necessitats més immediates dels infants amb refugi, aigua, articles d’higiene, mantes i subministraments no alimentaris.

Per la seva banda, la oenagè Amnistia Internacional Catalunya considera que és “vergonyós” que les autoritats i els governs “insensibles” s'obstinin a tancar les fronteres europeees “costi el que costi, fins i tot vides humanes”.

A més, aquesta organització recorda que els defensors dels drets humans també són atacats per les autoritats a les zones frontereres on passen les persones que fugen dels diferents conflictes bèl·lics. “Les autoritats espanyoles han fet ús indegut de normes administratives per restringir les operacions de salvament de vaixells d'ONG, com el d'Open Arms o l'Aita Mari, als quals han amenaçat amb multes de fins a 900.000 euros”, assenyalen a Amnistia.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article