Les vuit evidències que demostren la bretxa salarial entre homes i dones

La distància per sexe en els sous se situa encara en el 23%


Amb el suport de  

La bretxa salarial de gènere s’ha reduït per tercer any consecutiu, però ho ha fet tan imperceptiblement que encara se situa en el 23%, segons el darrer informe Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya, que recull les xifres del 2017. Més enllà del fet que les dones tenen sous més baixos, les diferències laborals entre homes i dones es tradueixen en altres indicadors: les dones també tenen contractes amb més parcialitat i més temporalitat i, com més llarga és la vida laboral, més profunda és la distància entre sexes. Al ‘Social.cat’ hem resumit en vuit punts la bretxa salarial a Catalunya.

1. Una distància que no es redueix. En l’àmbit del treball, tal com reconeix el conseller Chakir el Homrani, les dones pateixen tot un seguit de “discriminacions que no es poden tolerar”, tant directes com indirectes. La més clamorosa és la que exclou les dones del mercat de treball. Segons l’estudi, el 74,6% de les dones entre 16 i 64 anys es troben actives en el mercat laboral, proporció que és més de vuit punts inferior a la dels homes (82,6%). També l’atur és més elevat en les dones, amb una taxa del 14,4 enfront del 12,5 dels homes. Quan, finalment, les dones accedeixen a llocs de treball ho fan amb sous més baixos.

2. Un terra encara massa enganxós. Tot i que s’incrementen els salaris en tots els nivells de l’escala salarial, les dones continuen sent les que tenen els sous més baixos. Un exemple? En el grup en què es troben les retribucions més minses, el de Percentil 10, els homes guanyen de mitjana 11.800 euros anuals i les dones només 7.700 euros: entre tots dos sexes hi ha una diferència de 4.060 euros i la bretxa salarial s’enfila fins al 34,4%. Aquest és un exemple més de les dificultats amb què es troben les dones per ascendir en la piràmide laboral, l’efecte que es coneix com a terra enganxós.

Les diferències entre sexe en el salaris i en els estudis | Núria Farrés i Llobet

3. Parcialitat i temporalitat, el binomi de la diferència. A més, les dones sovint s’han de conformar amb els contractes parcials o temporals. Tot i així, per tipus de jornada, la bretxa és, per primera vegada, molt similar en el temps complet i en el temps parcial. A més, possiblement per la situació de precarietat que ja suposa la temporalitat, les persones amb contracte indefinit (24,6%) presenten una bretxa salarial força més elevada que les que tenen contracte temporal (9,8%).

4. Com més trajectòria professional, més diferències. Un altre agreujant en les diferències entre homes i dones és que, com més llarga és la trajectòria, més gran és la bretxa. Així, mentre les dones assoleixen el seu màxim salarial en la franja d’edat dels 35 als 44 anys (23.129 euros), coincidint amb l’edat reproductiva, els homes segueixen augmentant el seu salari fins als 55 anys o més (32.077 euros). La conseqüència més evident d’aquesta discriminació és que es penalitza la maternitat.

5. El sostre de vidre: millors estudis, però menys presència. Les discriminacions salarials contra les dones encara sorprenen més quan s’analitza el nivell formatiu d’ambdós sexes. El percentatge de dones ocupades amb estudis superiors (50,2%) és quasi deu punts superior que el dels homes. En la mateixa línia, la taxa d’abandonament prematur d’estudis és 5,2 punts superior en els homes (19,6%) que en les dones (14,4%). Tanmateix, tot i que les dones demostren més coneixements, no ocupen llocs de direcció i gerència amb el mateix percentatge que els homes: només el 3% de les dones que treballen ocupen aquests llocs de treball, enfront del 5,9% dels homes. Aquest efecte es coneix com a sostre de vidre.

Les dones cobren 4.000 euros menys que els homes en el grup de sous més baixos de l’escala | Núria Farrés i Llobet

6. L’origen, l’escull per un bon sou. Malgrat que podria semblar una dada positiva que la bretxa salarial entre homes i dones sigui més baixa en les persones d’origen estranger (17,4%), les xifres amaguen una realitat més crua: els experts assenyalen que, com passa amb la temporalitat, la precarietat en els sous del col·lectiu de persones migrades és tan alt que les diferències s’escurcen. També la necessitat de prosperar i guanyar-se la vida en un país estranger fa que les dones migrades hagin d’inserir-se en el mercat de treball de forma majoritària, però sovint amb els pitjors sous.

7. El sector serveis, on hi ha més desigualtat. Per sectors productius la bretxa salarial de gènere creix en el sector serveis (fins al 22,3%) i es redueix en la indústria (fins al 19%). Per tipus d’ocupació, la bretxa més elevada es troba en ocupacions altament feminitzades, el grup d’ocupacions elementals i el de treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors (29,4% de bretxa salarial en ambdós casos), que són també on es donen els salaris més baixos. En aquest cas es produeix una segregació vertical, per la qual les dones troben reticències i frens en l’ascens de l’estructura ocupacional que no es perceben en el cas dels homes.

8. Quan la jubilació augmenta la discriminació. Tal com assenyala la conselleria en l’informe, aquesta bretxa salarial té també conseqüències un cop s’arriba a la jubilació. Les diferències laborals es tradueixen en efectes negatius en altres àmbits de la vida. El més immediat és la gran distància que hi ha en les pensions de jubilació. Als països de la Unió Europea, la bretxa entre homes i dones en les pensions pot arribar fins al 40%.

La bretxa salarial per sectors | Núria Farrés i Llobet

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article