El Col·legi de Treball Social s’indigna davant l’acord dels jutges de no aplicar el Decret d’habitatge en la seva totalitat

Un cop aprovat el decret llei, la PAH exigeix el seu correcte compliment als grans propietaris, jutjats i Ajuntaments


El Col·legi Oficial de Treball Social de Treball Social (TSCAT) es mostra indignat davant l'acord dels jutges catalans de no aturar els desnonaments als quals no s'hagi ofert abans un lloguer social, punt previst al recentment aprovat Decret llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.

El col·lectiu professional recorda la funció social d'un bé de primera necessitat com és l'habitatge, “que la propietat en el cas de grans tenidors hauria de complir oferint un lloguer social o ampliant els terminis d'aquest lloguer quan les famílies no poden fer front als increments”, i assenyala que cal adequar-se als processos d'estabilització personal i social de cada llar.

En aquest sentit, recorda als poders públics, incloent els estaments judicials, que han d'assegurar els recursos i mecanismes necessaris perquè les famílies puguin romandre a les seves llars, on tenen construït seu projecte vital i la seva xarxa social, tal com preveu la nova eina legislativa.

Les treballadores socials reclamen, doncs, una aplicació garantista del decret, en tant que amplia les mesures protectores i preventives que suposen un avenç a l'hora de fer efectiu el dret a l'habitatge, i demanen a les administracions agilitat en la seva aplicació amb protocols unificats i circuits d'atenció eficaços.

“A hores d'ara, les treballadores socials continuen atenent situacions invisibilitzades de famílies que ocupen habitatges sense regularitzar i queden al marge de qualsevol tipus de protecció social, malgrat el pas endavant que suposa el decret a l'hora de visibilitzar aquesta realitat. El desallotjament ahir del Bloc Llavors de Barcelona, amb una actuació policial desmesurada, és un clar exemple de l'incompliment d'aquest decret”, assegura l’entitat en un comunicat.

El TSCAT considera que el Decret 17/2019 pot contribuir a ampliar “l’insuficient i agònic” parc públic d'habitatge sumant els pisos buits en mans de grans tenidors i subratlla que les administracions tenen competències per fer efectiva aquesta mesura. “Calen també accions perquè aquest increment permeti donar resposta a totes les famílies que porten mesos o anys esperant un habitatge de la Mesa d'emergència, flexibilitzant els requisits o ampliant els supòsits per poder-hi accedir”, assenyalen.

La necessitat d’alternatives davant la pèrdua de l’habitatge

En clau de millora de la legislació, les professionals subratllen l'especial vulnerabilitat de les dones que han patit violències masclistes i, a banda d'aplicar de manera àgil el marc legislatiu actual, demanen apostes polítiques “valentes” per continuar avançant, com ara la regulació dels preus de lloguer o la provisió d'alternatives dignes quan es produeix la pèrdua de l’habitatge.

Les treballadores socials posen en valor tant la tasca dels moviments socials en la denúncia de la situació, l'acompanyament de les persones afectades i l'impuls de lleis per garantir els drets socials, com la tasca de les professionals que en el seu dia a dia estan al costat de les famílies en situació de risc i vulnerabilitat. “En aquest sentit, el TSCAT reivindica la necessitat de comptar amb treballadores i treballadors socials especialitzats en habitatge per acompanyar aquestes famílies i atendre les situacions d’emergència habitacional”, asseguren.

Per la seva banda, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigeix el correcte compliment del decret. Amb l’aprovació de l’anterior Decret Llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015, tant la Generalitat com els Ajuntaments tenen més control i capacitat de posar sancions si els bancs, grans propietaris i fons d’inversió intenten incomplir-lo. “És el moment de exigir unes polítiques al costat de la ciutadania i no pas d’aquells que pretenen especular amb un dret bàsic com és l’habitatge“, asseguren.

Arran de les darreres notícies en què tant els magistrats de les audiències provincials de Barcelona i Girona en contra de la l’aplicació de la Llei 24/2015, “exigim també als Jutges de Primera Instància d’arreu de Catalunya el compliment de la Llei 24/2015 d’una manera garantista de drets humans i que aturin els desnonaments de grans propietaris i instar-los a oferir el lloguer social obligatori que pertoca a les famílies afectades“, assenyalen.  I recorden que la Llei 24/2015 és fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada al 2015 i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament, “convertint-se d’aquesta manera en una de les més garantistes de pel que fa al dret a l’habitatge a nivell internacional”.

Er aquest motiu, la plataforma considera que “és el moment de corresponsabilitzar el sector privat, i en especial als bancs, fons voltors i grans propietaris en acabar al la greu crisi de l’habitatge que patim“. Un crisi que traduïda en xifres suma ja més d’un milió de desnonaments, des de 2008 a l’Estat Espanyol , “liderant Catalunya aquest rànquing de la vergonya”. “Després d'un escandalós rescat bancari amb milions d’euros de diners públics, aquests, segueixen donant l’esquena a la ciutadania amb l’únic interès d'augmentar els seus propis beneficis precaritzant els nostres habitatge i les nostres condicions de vida”, assenyalen.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article