Pandèmia i persones sense llar, una atenció imprescindible

Els sindicats alerten que els ajuntaments tenen externalitzats la majoria dels serveis a organitzacions que no estan complint les mesures de protecció

Com s’han de protegir del coronavirus les persones que viuen al carrer? I els treballadors socials que les atenen? Entitats i sindicats adverteixen que les persones sense llar són un dels col·lectius més vulnerables, amb una salut deteriorada que, a més, pot patir les conseqüències del tancament d’equipaments o la reducció de recursos. Se’ls està atenent de la manera adequada per contenir la pandèmia?

A Catalunya, més de 5.500 persones viuen al carrer o dormen en albergs, segons dades recollides el 2017 a l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme. A Barcelona, els recomptes realitzats per les entitats constaten que com a mínim 1.200 persones viuen al ras i que més de 2.100 pernocten als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat. Per mirar d’atendre les persones sense llar en una situació excepcional com l’actual, el Govern ha impulsat tot un seguit de mesures que els municipis han de mirar de complir.

D’entrada, plantegen una acció coordinada entre els serveis d’atenció a través de plans locals d’emergència, la Creu Roja de Catalunya i les entitats d’atenció al sensellarisme perquè es facin de forma sistemàtica deteccions proactives de les possibles persones contagiades, tant de les que s’estan als centres com de les que dormen al carrer. En cas de detectar-se casos positius, s’han d’aplicar les mesures de Salut, és a dir, aïllament de la persona afectada i seguiment del seu estat de salut. El Govern demana que els confinaments es facin en els recursos residencials de la xarxa d'atenció al sensellarisme, amb la col·laboració constant de les entitats.

Per tal de complir aquestes ordres, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies reclama mantenir de forma obligatòria els serveis higiènics, els de consigna i informació i els serveis de menjador. A més, obliga a les entitats a flexibilitzar els horaris i establir torns que garanteixin escrupolosament les mesures de distanciament, protecció i higiene. En aquest sentit, ciutats com Barcelona, que apleguen un major nombre de persones sense llar, han anunciat que mantenien els serveis de més urgència, com ara l’atenció al sensellarisme o els serveis d’urgències i emergències socials. Però tant les entitats com els sindicats es pregunten com es protegirà les persones sense llar si tanquen els centres de serveis bàsics, com sabran si aquestes persones tenen el coronavirus i com es podrà fer una quarentena si no es té casa.

Una atenció en temps de crisi

“Rentar-se les mans de manera freqüent, utilitzar mocadors d’un sol ús, restringir l’activitat social, no compartir menjar ni estris sense netejar-los, mantenir una distància mínima amb la resta de persones o romandre a casa són algunes de les mesures que aquests dies se’ns dona a la ciutadania per prevenir i contenir el coronavirus. El fet de no tenir una llar, però, impedeix a les persones que viuen al carrer complir aquestes recomanacions”, avisen a Arrels Fundació.

El fet és que les entitats estan impulsant mesures extraordinàries per seguir atenent aquest col·lectiu vulnerable. Càritas Barcelona, per exemple, explica que als menjadors socials “sempre que sigui possible s’oferirà a les persones assistents menjar per endur”. I demana a la resta de projectes que prenguin les mateixes mesures. Tanmateix, Arrels alerta que altres menjadors socials privats han tancat durant dues setmanes per prevenció, malgrat les mesures que ha establert la Generalitat. De fet, en cas que calgui, els àpats hauran de ser distribuïts per la Creu Roja Catalunya, segons aquestes ordres.

Arrels també informa que els equips de carrer continuen visitant les persones que viuen al carrer per saber si necessiten alguna cosa i segueix obert el Pis Zer, perquè les persones en una situació de pobresa més cronificada puguin passar-hi la nit. A més, també tenen oberta la llar d’Arrels, que acull persones que han viscut al carrer i que tenen una salut més fràgil. “En aquest context, aquests dies al centre obert hem prioritzat l’entrada de les persones amb més risc i vulnerabilitat i hem mantingut els serveis bàsics de dutxes i cosigna”, expliquen a la fundació.

Tot i així, han alertat que des d’aquest divendres passat han hagut de tancar el centre perquè tenien un possible cas que finalment no ha donat positiu. El centre tornarà a obrir a partir d’aquest dilluns. En aquest sentit, el Govern reclama mantenir operatius, fins a la finalització de la fase de prevenció i contingència davant l’impacte del Covid-19 del Pla PROCICAT, els equipaments habilitats per la campanya de fred, siguin aquests gestionats per entitats socials o pel propi ens local.

També el govern espanyol ha anunciat aquest dilluns un pla de xoc dels serveis socials, amb el suport de les forces armades, per atendre les persones sense llar mentre duri la crisi del coronavirus. En un comunicat, detallen que es constituiran unitats que diàriament entregaran menjar i beguda a aquest col·lectiu, els explicaran les mesures de protecció i els miraran la temperatura. També s’habilitaran menjadors socials per donar menjar per emportar i es reforçaran els centres d’atenció amb personal sanitari amb equips de protecció per tal d’identificar possibles contagis i aïllar o derivar a les persones infectades.

A més, habilitaran espais per allotjar-les amb possibilitat de zones d’aïllament d’infectats. D’altra banda, es reforçaran els serveis de neteja i desinfecció dels espais. Al govern espanyol asseguren que com que els serveis socials “segurament es veuran desbordats” per la “sobrecàrrega de feina en diverses àrees”, comptaran amb la cooperació de les forces armades per cobrir totes les demandes socials. En aquest sentit, han detallat que els efectius acompanyaran el personal en el seguiment diari de persones sense llar, el reforç dels centres d’atenció, el repartiment d’aliments, la dotació dels menjadors socials i l’habilitació dels espais necessaris.

 

Incompliment de les mesures de protecció

Malgrat els esforços d’algunes entitats i les mesures impulsades pels municipis, els sindicats estan queixosos. Alerten que els ajuntaments tenen majoritàriament externalitzats tots aquests serveis d’atenció social bàsica a entitats, fundacions i empreses privades; i avisen que algunes d’aquestes organitzacions no estan tenint en compte ni la vulnerabilitat de les persones que s’atenen ni la protecció dels treballadors. Així, per exemple, la CNT alerta que en els centres d’atenció que gestiona l’empresa Accent Social-Clece a Barcelona els treballadors no compten amb material homologat i que els espais no estan habilitats per mantenir la distància mínima entre les persones ateses.

“No tenim ni mascaretes homologades. Els llits no estan ni a una distància de 40 centímetres. Alguna cosa falla”, alerten al sindicat, i expliquen que l’única mesura de protecció per a les persones usuàries i els treballadors disponible són pots de gel desinfectant. A més, molts treballadors socials alerten al consistori barceloní que tancar el centre d’acollida nocturna d’emergències (CANE) de la ciutat no és la millor manera d’afrontar la gestió del coronavirus, i que moltes persones sense llar reclamen almenys mantes per poder passar la nit al ras.

Per això, demanen no només mascaretes i equips de protecció adequats, sinó també, fins i tot, que el consistori es plantegi l’ocupació d’edificis i hotels desocupats on aquestes persones es puguin refugiar del fred i confinar per complir la quarentena. Aquesta mesura, al capdavall, és una de les que contempla el Govern, que reclama habilitar nous equipaments de manera temporal i amb caràcter urgent allà on sigui necessari per tal d’evitar aglomeracions en els dormitoris i espais d’ús comú dels equipaments.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article