Com ajudar als sanitaris a reduir l’angoixa i la pressió d’aquesta crisi?

Vall d'Hebron engega un servei per atendre emocionalment als sanitaris, però també a pacients i familiars

“Estem fent el màxim que podem en les circumstàncies que tenim”, explica el cap del Servei de Psiquiatria de Vall d'Hebron, el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga. Aquesta és una de les idees principals que traslladen als professionals de l'hospital que contacten amb el servei psicològic que ha obert Vall d'Hebron per la crisi del coronavirus.

L'hospital també ha habilitat un servei de suport emocional per a la població general, sobretot per a familiars de pacients ingressats o que han mort. Davant el gran dolor de moltes famílies que haurien volgut estar al costat dels seus estimats, el doctor Ramos Quiroga diu: “Les persones no han mort soles a l'hospital. Han mort acompanyades dels professionals i se'ls ha donat una mà que els acompanyés”.

Els professionals sanitaris es poden trobar aquests dies amb situacions d'angoixa i per això l'Hospital Universitari Vall d'Hebron els ha posat a disposició aquest servei d'acompanyament psicològic. També s'han posat en marxa altres iniciatives que caminen en la mateixa direcció, com la de la Fundació Galatea, promoguda pels col·legis catalans de metges, d'infermeres i de psicologia, que es coordinen per donar suport als professionals sanitaris.

La crisi sanitària derivada de la pandèmia de coronavirus ha comportat un “canvi de paradigma total”, que les generacions actuals de professionals sanitaris no havien viscut abans, destaca el doctor Ramos Quiroga. "Estàvem acostumats a tenir una sèrie de recursos, en termes generals, òptims per donar atenció a la ciutadania i de sobte estem treballant en circumstàncies de mínims i de presa de decisions molt ràpides que poden generar una major angoixa i estrés professional”, explica.

L'angoixa també pot ser per les famílies. “Molts professionals no estan vivint a casa amb els familiars per evitar l'expansió del virus i aquest distanciament pot causar més angoixa”, assenyala el cap del Servei de Psiquiatria. Aquí cal afegir la “incertesa de no tenir la disponibilitat de tots els mitjans de protecció” en un context de “manca de recursos a nivell nacional i internacional”.

El doctor Ramos Quiroga assenyala que els professionals sanitaris estan entregats per complet als pacients i “probablement no estan pensant en ells mateixos” en aquests moments. El cap de Psiquiatria veu “important” que tinguin eines per gestionar aquestes situacions d'angoixa i per això estan intentant difondre el servei per correu electrònic, a la web i també ho faran amb cartells penjats a l'hospital.

El servei ofereix atenció per videoconferència a través d'un suport que els ha facilitat l'Institut Català de la Salut (ICS) i també presencial i en els propers dies posaran en marxa sessions de 'mindfulness' a distància per disminuir l'estrès i l'angoixa. Juntament amb les eines més “universals” com són les tècniques de respiració, de relaxació o de control de la ment, l'equip busca “desculpabilitzar” el professional sanitari. “Moltes de les circumstàncies a què s'han d'enfrontar no són derivades de les carències del professional, sinó de l'entorn i de la situació. Ells senten una màxima responsabilitat”, exposa.

Comunicació per rebaixar l'angoixa

Sobre el servei de suport emocional als familiars de les persones que estan ingressades a l'hospital, Ramos Quiroga destaca que rebre informació i poder preguntar sobre l'estat de salut del pacient ajuda a disminuir l'angoixa i que, en cas que persisteixi, s'ofereix una videconferència d'acompanyament psicològic. “Tenir el coronavirus i més de 80 anys no és sinònim de mort. Moltes persones grans amb Covid-19 se'n surten”, vol ressaltar el doctor, que demana confiar en l'assistència dels hospitals.

Els professionals també expliquen als pacients ingressats que cada dia parlen amb la família per informar-la sobre com es troba. Aquesta comunicació també redueix l'angoixa del pacient.

El dol dins de casa

La pandèmia ha colpejat moltes famílies, que es troben amb el dol per la mort d'una persona estimada confinades a casa, sense poder-la vetllar ni reunir-se amb els altres parents. El doctor Ramos Quiroga assenyala que la tristesa, la ràbia i la impotència són reaccions normals en aquests moments i la situació provocada pel coronavirus és “realment difícil” i “demanarà més a la persona afectada per adaptar-se”.

Moltes famílies han exposat aquests dies, a través de les xarxes, dels mitjans de comunicació, el desconsol per no haver pogut estar al costat de la persona estimada en el moment de la seva mort. “Les persones que malauradament han mort no han mort soles. Han mort acompanyades dels professionals sanitaris i s'ha donat una mà a aquella persona que es trobava al punt final de la vida”, vol assenyalar.

Un servei per a tothom

L'equip de Psiquiatria de Vall d’Hebron també ha habilitat un servei de suport emocional per a la població general davant del possible malestar emocional a causa de la pandèmia de Covid-19 i el confinament. Els usuaris exposen la situació a través d'un formulari i, en menys de 48 hores, reben una resposta, amb informació, vídeos i enllaços. Depenent de les circumstàncies que s'expliquen, el servei també es pot posar en contacte per telèfon amb l'usuari.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article