La pandèmia posa a prova la vocació dels estudiants de l’àmbit de la salut

Redacció

Els estudiants dels darrers cursos de Medicina i d’Infermeria d’arreu Catalunya, i els graduats de Medicina que esperaven escollir plaça de residència quan va sobrevenir l’emergència sanitària, són part de l’engranatge d’alguns centres assistencials. Són voluntaris que les institucions sanitàries han contractat per fer diverses tasques que alleugereixen la càrrega dels professionals sanitaris, especialment durant les setmanes de més pressió de la pandèmia. Afirmen que és una oportunitat única per aprendre en un context d’emergència sanitària global, i a la vegada estan satisfets d’ajudar el sistema sanitari a resistir.

És el cas de l’Eulàlia Chanovas, una de les 133 estudiants de tercer i quart d’Infermeria de la URV que han treballat durant la pandèmia (actualment n’hi ha 120 en actiu). “Ho estic vivint amb molta il·lusió i responsabilitat. Em fa respecte la situació, però és un moment històric i és molt enriquidor a nivell professional i personal participar-hi com a infermera. No vaig dubtar en cap moment d’acceptar la feina”, assenyala. Ella cursa el darrer any del grau al campus Terres de l’Ebre i treballa a la zona de les urgències de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, tant a la zona habilitada per atendre els malalts amb símptomes compatibles amb la Covid-19 com a la que s’atenen pacients amb patologies comunes.

Però els hospitals no són els únics centres on s’han integrat els estudiants d’Infermeria. També ho han fet en residències de gent gran, centres de salut mental, serveis socials, centres sociosanitaris i centres d’atenció primària, a la demarcació de Tarragona, Barcelona, Castelló i Cantàbria. I, de fet, la necessitat de disposar d’aquests voluntaris ja està passant dels centres que atenen pacients aguts als que atenen població vulnerable.

Com la Eulàlia, Idir Boulanouar, també estudiant de 4t d’Infermeria, ha treballat a la UCI de l’Hospital Santa Tecla de Tarragona i properament s’incorporarà al sociosanitari de la mateixa institució. Ell estava fora dels boxes per proporcionar als companys, que poden passar-se fins a 2 hores dins, allò que li demanessin, i entrava només per fer tasques que no requerissin l’infermera.

Boulanouar recorda que el que fan els estudiants no són unes pràctiques, sinó que la seva tasca arriba “fins on els professionals ens donen autonomia, i la nostra feina és alleugerir la seva càrrega”. “Tot i ser personal de reforç, estem tutoritzades i sota la responsabilitat dels professionals titulats”, afegeix Chanovas.

La feina als centres assistencials i en serveis socials l’han de compatibilitzar amb les tasques del grau i el Treball de Fi de Grau, activitats indispensables per obtenir el títol. Per això Boulanouar afirma que “és complicat de gestionar, però la sensació que t’aporta ajudar és la recompensa”.

Primeres experiències professionals

Ramon Descarrega també cursa el darrer any, però del grau de Medicina, i, com els altres nou companys de facultat, està a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Treballa a la secció de malalties infeccioses amb l’encàrrec de reportar diàriament al Departament de Salut el nombre d’ingressos per Covid-19. La seva feina consisteix a trucar els familiars i pacients i respondre els qüestionaris que han d’enviar al Departament.

Però el registre de dades que està fent, junt amb dos companys de curs, és útil per a moltes altres qüestions: d’una banda, per a la gestió i presa de decisions, elaborant gràfics per a la direcció i el personal de l’hospital. I, de l’altra banda, amb les dades que recullen es podran fer estudis que aportin més coneixements sobre la malaltia. 

Per a Descarrega aquesta experiència és la primera professional en l’àmbit sanitari perquè “malgrat que els estudiants de 6è de Medicina ja tenim 23 i 24 anys i hem fet les pràctiques del grau, no hem entrat al món laboral”, argumenta, per això valora aquesta feina per l’oportunitat que suposa. “Estem posant en pràctica el treball en equip i el tractament de dades mèdiques i epidemiològiques”, afegeix.

Com el Ramon Descarrega, el Pablo López també va apuntar-se sense dubtar-ho a la borsa de voluntariat que van impulsar els mateixos estudiants i el professorat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i que ara gestiona el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. La seva situació és, però, diferent: ja és graduat en Medicina per la URV i estava pendent d’escollir plaça per fer la residència quan tot va precipitar-se, com els companys de promoció. Un total de 26 estan treballant per fer front a la pandèmia en diversos punts de l’Estat.

Pablo López s’encarrega, junt amb una companya, del control dels pacients que hi ha a l’hotel medicalitzat que gestiona l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, on s’hi allotgen les persones positives de Covid-19 que tenen símptomes lleus i autonomia, però que no poden confinar-se a casa pel risc que els suposaria per a ells o per a les persones que hi viuen. “Com que els pacients són autònoms, fem un control telefònic, i només entrem a les habitacions quan cal, i un seguiment més intens als que necessiten més medicació, per exemple”, explica. Compten amb la supervisió de dos residents del Servei de Medicina Interna i fan torns de 12 hores a l’hotel i les 12 hores restants han d’estar localitzables. “És una oportunitat única per als que volem aprendre, i a la vegada fem la nostra aportació amb tasques de qualsevol nivell que puguin ajudar al sistema sanitari”, conclou.

Tots ells compten amb el professorat de les facultats de Medicina i Ciències de la Salut i d’Infermeria d’una manera o altra. Els estudiants de Medicina treballen, de fet, amb el seu professorat, metges que combinen la pràctica clínica a l’Hospital Sant Joan de Reus i la docència a la URV, explica el degà de la facultat i cap del Servei de Medicina Interna de l’hospital, Antoni Castro. Per això, “si tenim qualsevol dubte o problema, sabem a qui demanar ajuda”, explica Ramon Descarrega.

La degana de la Facultat d’Infermeria, María Jiménez, està en contacte permanent amb els estudiants a través dels representants del grup de nois i noies que estan treballant i va posar-s’hi a disposició: “Saben que poden trucar-me el dia i l’hora que calgui, i, quan ha convingut, he donat suport anímic o he mediat”. Jiménez també fa un seguiment a través dels responsables d’infermeria dels centres on treballen els estudiants i afirma que “les institucions n’estan molt contentes, i jo molt orgullosa de les ganes que han tingut d’ajudar en aquesta situació”.