Organització i flexibilitat, claus per viure el confinament amb fins a 11 fills

Manca d’espai, torns als ordinadors i consums disparats són alguns dels problemes que es troben les famílies nombroses

Les famílies nombroses han de fer un extra d'organització per viure en confinament amb fins a onze fills. Manca d'espai, necessitat de compartir ordinadors i consums disparats són alguns dels problemes que han detectat des de l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC). La Parícia Díez explica que és mare d'onze fills petits i assegura que les claus són “molta organització i molta flexibilitat”, així com saber prioritzar. Pere Farré i Cristina Montesó, són pares de nou fills, dels quals set viuen a casa però consideren que el fet que tinguin entre 15 i 28 anys facilita una mica el confinament. Tot i això, apunten a la manca d'espai i asseguren que al vespre es nota el cansament del dia i hi poden haver conflictes.

El director de la FANOC, Raúl Sánchez, explica que el confinament té una vessant positiva i una negativa. La primera és que les famílies estan podent compartir temps que en el dia a dia habitual no troben. “Tothom ens diu que és una cosa com mai l'havien viscut”, assegura. En canvi, la part negativa és que “s'està allargant molt i els problemes es van multiplicant quan hi ha més nens a càrrec”.

Entre aquests problemes, Sánchez explica que els que més els fan arribar les famílies són els econòmics ja que hi ha progenitors afectats per ERTO que no han cobrat, autònoms que no poden ingressar i que expliquen que “arriben justs a finals de mes i no saben com continuar”. “S'han multiplicat molt les famílies amb problemes d'alimentació”, constata. A més, els consums domèstics s'estan “disparant” en conviure tots a casa les 24 hores del dia.

D'altra banda, hi situa un problema d'habitatge ja que els metres quadrats per persona són inferiors als d'altres unitats familiars i moltes viuen en espais petits. Això “genera problemes de convivència, psicològics i d'estrès, que a mesura que s'allarga el confinament es van multiplicant”.

A més, els problemes de conciliació s'agreugen ja que per als pares de famílies nombroses el teletreball es fa més difícil. La manca d'ordinadors per a tots no hi ajuda i això “genera gran estrès en el pares” i por que hi hagi una “bretxa escolar entre famílies nombroses i fills únics”. Sánchez explica que han tramès aquest problema a l'administració i que estan a l'espera de rebre una resposta per tal que arribin ordinadors per a les famílies nombroses.

El director de FANOC tem però que, “una altra vegada”, les famílies nombroses quedin fora de les ajudes i les mesures que es prenen pel confinament pel coronavirus. Per això, reclama que no només es tinguin en compte criteris de renda sinó també el nombre de fills. "Pensem que les famílies nombroses som el gran col·lectiu oblidat", constata.

N'hi ha, però, problemes més rutinaris, com el fet que si només pot anar a comprar una persona, ha de fer molts viatges per poder adquirir tot el que necessita una família de més d'onze membres. Sánchez assegura que a l'inici del confinament hi van haver famílies que van ser multades per anar dues persones a la compra per això van reclamar que això es permeti mostrant el carnet de família nombrosa.

Aquest problema se'l van trobar dos dels fills del Ramon Farré i la Cristina Montesó, que van anar per separat al supermercat i en dos cotxes però a qui el guarda de seguretat els va cridar l'atenció en veure que parlaven a l'interior de l'establiment. Aquests pares comenten que han de sortir a comprar com a mínim dos cops a la setmana i que fan torns per tal que “aquells que ho necessiten” puguin sortir. En aquesta família, també s'han fet presents els efectes laborals de confinament ja que “n'hi ha dos que han perdut la feina i dos amb ERTE”. A més, una de les filles és infermera a urgències d'un gran hospital i treballa en el torn de nit en contacte amb pacients amb covid.

En l'àmbit educatiu, una filla de quinze anys fa classes a distància i tres més segueixen estudis universitaris, ara a distància. La percepció d'aquests pares és que és “més difícil” seguir la formació online, així com el teletreball. També comenten que hi ha dies que no han posat la calefacció “per no gastar”, ja que els consums s'han disparat.

Dos dies després que hagin començat a deixar sortir els més petits, creuen que també s'hauria de deixar sortir els adolescents, en el seu cas “bastant esportistes”, ja que això els ajudaria a treure l'energia acumulada. “Tenim identificat que de 20.00 a 22.00 hores són hores de conflicte”, asseguren.

Flexibilitat i renúncies per viure en confinament

Díez apunta que en el seu cas, amb nens petis, necessita molta organització però també molta flexibilitat. Creu que “prioritzar les coses importants i renunciar a les que no ho són tant” és clau, més encara en confinament. “S'ha de prioritzar el que és important i per on passa la pau familiar i renunciar a aquelles coses a les que no arribem o no arribarem”, comenta.

Reconeix que amb tots a casa les 24 hores del dia “costa tenir moments de silenci o espais de reflexió” i explica que a vegades opten per anar al pàrquing per poder tenir converses més privades i preguntar més individualment als fills com es troben o què necessiten. Es troben també la problemàtica dels ordinadors, ja que han de fer torns tenint en compte que set dels fills estan en edat escolar i tenen dos dispositius. “Hem de prioritzar qui va a classe i qui la recupera d'un altra manera”, explica.

Díez, psicòloga, reconeix que té dificultats per teletreballar i per això ha optat per fer-ho per telèfon, amb teràpies “més flexibles” perquè els pacients li poden enviar missatges sempre que tinguin una urgència o ho necessiten i ella busca el moment per poder trucar-los. A més, fa les consultes més sovint.

Totes aquests problemàtiques es poden agreujar quan els pares hagin de tornar a treballar fora de casa i, en canvi, les escoles no obrin. El president de Fanoc insta les administracions a “posar-se les piles” en aquest aspecte perquè veuen “molt difícil” que es pugui treballar sense que hi hagi recursos per als fills.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article