S’aprova per fi el reglament de la Renda Garantida i les entitats esperen que “ara sí que funcioni bé”

La Taula del Tercer Sector exigeix al Govern que la prestació arribi al 100% de les persones que la necessiten

Tres anys després de l’aprovació de la Renda Garantida, el Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el reglament de la prestació que ha de permetre desplegar-la “completament” i assegurar-ne el correcte funcionament. Tanmateix, la Taula del Tercer Sector recorda que aquest reglament s’ha validat “massa tard” i les entitats exigeixen que “ara sí, la prestació funcioni bé”. De fet, el mateix secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, així ho ha reconegut, però ha defensat que el reglament “ha millorat” amb l’experiència que han aportat durant anys les organitzacions i col·lectius afectats.

D’aquesta manera, el reglament recull i concreta el funcionament de la Renda Garantida, és a dir, els requisits d’accés, el règim econòmic, els òrgans competents i ens col·laboradors, el finançament, el procediment de reconeixement de la prestació, així com de revisió o de recurs. També s'inclouen alguns aspectes nous de la prestació que han requerit concreció posterior per a una millor i més efectiva aplicació.

Entre altres, el reglament preveu que les famílies nombroses i les persones majors de 55 anys aturades de llarga durada puguin compatibilitzar la prestació amb un contracte a temps parcial, com ja poden fer les famílies monoparentals. També serà compatible amb el treball intermitent, afavorint així les persones amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada. El reglament també concreta, segons casuístiques concretes, les facilitats d’accés a la prestació per a les dones víctimes de violència masclista.

Així, es tindran en compte únicament els dies de cotització efectiva. En el cas que siguin discontinus, es computaran per mesos naturals amb caràcter acumulatiu. D’aquesta manera, no es perjudica els treballadors amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada. A més, per beneficiar les persones amb contractes a temps complet de molt poca durada (de dies), aquests s’acumularan en fraccions de 60 dies per tal de no aplicar abans la incompatibilitat i, per tant, suspendre la prestació.

Alhora, s’incorpora la compatibilitat i no deducció de les prestacions econòmiques de formació professional, tant inicial com per a l’ocupació, vinculades a la millora de les competències professionals. I en referència a l’edat d’accés a la prestació, el reglament estableix les circumstàncies d’excepcionalitat per a menors de 23 anys en situació de risc social.

Pel que fa a les persones que viuen en un servei residencial, i tenint en compte que en la normativa catalana no hi ha un criteri homogeni del concepte de permanència en aquests tipus de centre, el reglament concreta que el caràcter temporal o permanent es determinarà en funció de les circumstàncies de la persona i no del tipus de servei residencial.

Facilitats per a les dones víctimes de violència masclista

També s’ha considerat necessari incorporar en el reglament la situació i necessitats específiques de les dones víctimes de violència masclista i dels seus fills. Així, no computaran com a ingressos les prestacions econòmiques, públiques i privades, d’urgència per tenir la condició de víctima de violència masclista en els àmbits de la parella o la família. Únicament es tindran en compte per determinar el llindar econòmic els ingressos i les rendes individuals de cada dona.

A més, el reglament estableix que les dones víctimes de violència masclista en els àmbits de la parella o la família queden eximides del requisit de la residència continuada i efectiva a Catalunya durant els 24 mesos immediatament anteriors a la sol·licitud. I també es permet en aquests casos que hi hagi en una mateixa llar més d’una unitat familiar destinatària de la renda, durant un termini màxim d’un any, prorrogable a dos. Aquesta concurrència en una mateixa llar també es permet per a situacions d’emergència social, com ara l’acolliment provisional per part de familiars de persones aturades o desnonades.

També se les ha exclòs de l’obligació d’interposar una reclamació judicial en relació amb una pensió d’aliments o compensatòria, a fi i efecte de no perjudicar-les o d’agreujar la seva situació. A més, aquest col·lectiu s’incorpora com un dels supòsits excepcionals que permeten tenir dret a la Renda Garantida sense complir els requisits establerts per obtenir-la.

El reglament també té en compte la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Per això, s’hi introdueixen els supòsits de possible violència, discriminació o maltractament i pressió psicològica per la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere a persones que, per les causes exposades, es troben en una situació susceptible de risc d’exclusió social.

El passat 1 d’abril, la prestació va entrar en la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de la quantia fins al 100% de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC). Actualment, hi ha 81.636 expedients de Renda Garantida que corresponen a 127.711 persones beneficiàries, i la nòmina d’abril arriba gairebé als 31,5 milions d’euros. D’altra banda, Ginesta ha afirmat que estan a l'espera de conèixer com queda l'Ingrés Mínim Vital impulsat pel govern espanyol per tal de veure com es poden "ajudar les administracions" per donar resposta a les persones que ho necessiten.

Una “millora necessària”

“El 100% de les persones que la necessiten han d’accedir-hi i tenir garantits uns ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques, sobretot amb la greu crisi social que s’ha derivat de la Covid-19 i que farà estralls en la població més vulnerable”, ha reclamat la Taula del Tercer Sector al Govern, que alerta que l’ajut només arriba al 8% de la població en risc de pobresa a Catalunya mentre que la taxa de risc de pobresa és del 21%, segons dades de l’Idescat.

Les entitats, de fet, valoren “positivament” que el reglament hagi flexibilitzat algunes situacions que fan compatibles les rendes del treball amb rebre la prestació, com els contractes intermitents, i consideren que és “una millora necessària, perquè moltes de les persones tenen feines precàries i inestables”. Tot i això, alerten que la prestació “segueix deixant fora col·lectius, com la major part dels joves de 18 a 23 anys, les persones sense llar o les persones migrades que no poden justificar el temps suficient de residència a Catalunya”.

La Taula del Tercer Sector també alerta que, “a banda de millorar la cobertura, encara hi ha altres assignatures pendents perquè la prestació funcioni bé”. I detalla que cal millorar la quantia, aconseguir que els tràmits siguin més àgils, ràpids i flexibles i incloure els casos que falten perquè la Renda Garantida sigui compatible amb el treball. I afegeix que, com el Govern, també estan “a l’expectativa de veure com la proposta del govern espanyol sobre l’Ingrés Mínim Vital encaixa amb la Renda Garantida que hi ha a Catalunya”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Lluisa Lloret de Mar
1.

Cuanto tarda y como se puede pedir,? hasta ahora era solo precencialmente. y tardaba cuatro meses, Todo va muy lento, es agotador llamar y mirar en la Web del Sepe o en GenCat . Y que conste que yo no he pedido una ayuda nunca y no tengo ningun ingreso. Gracias

  • 0
  • 0

Comenta aquest article