Un 16,5% de la població podria patir símptomes de depressió degut a la Covid-19

Redacció

El Fòrum Salut Mental ha alertat que la pandèmia del coronavirus pot provocar un augment dels problemes de salut mental i les addiccions. Segons diferents estudis que ha analitzat l’organització, entre un 16,5 i un 28,8% de la població podran patir respectivament, símptomes depressius i ansietat d’intensitat moderada-greu. 

Així mateix, l’organització adverteix que entre els subjectes que pateixen un trastorn de salut mental, l'impacte podria ser “encara més elevat”. Per aquest motiu, Fòrum Salut Mental demana al Govern que planifiqui una resposta amb els recursos necessaris per atendre l’increment dels problemes de salut mental i addiccions derivats de la pandèmia.

Si es tenen en compte els estudis sobre l’impacte en la salut mental de pandèmies anteriors com la SARS al 2003 o el MERS al 2015,  i s’extrapolen a la pandèmia Covid-19 actual, que té una incidència més intensa, els problemes de salut mental en la ciutadania poden ser “més considerables”. En aquest sentit, responsables d’aquesta organització que aglutina a diverses entitats d’aquest àmbit, demanen que no es repeteixin les “grans” retallades que va patir el sector de la salut mental i les addiccions durant la crisi del 2008. 

Per això reclamen reforçar els serveis de proximitat i, de manera singular, els serveis comunitaris de salut mental que són “els que rebran les demandes i els efectes de la pandèmia de manera més intensa” i els que poden ajuda a articular el treball comunitari i en xarxa amb altres àmbits, serveis i entitats. 

Alguns dels efectes psicològics de la pandèmia són l’augment del malestar psicològic i el patiment emocional relacionats amb la por al contagi, a la mort, a les experiències viscudes per les persones afectades per la malaltia o pels professionals que han estat a peu de llit. Altres causes d’aquest augment del malestar psicològic també seran la pèrdua de les persones estimades sense poder acompanyar-les ni acomiadar-les i, sobretot, per la ruptura i la incertesa en els projectes vitals i professionals de les persones degut a l’augment de l’atur, la pobresa i la precarietat.  

Per tant, segons apunten des del Fòrum de Salut Mental, es tracta d’oferir “el suport necessari” en cada situació, per una banda evitant la medicalització i patologització de situacions quan no és necessari, per altre banda facilitant l’accés a intervencions professionals quan són imprescindibles, i finalment, reforçant la capacitat d’intervenció amb les persones que ja estaven vinculades a processos de recuperació i d’inclusió social i laboral per assegurar la seva continuïtat. 

“Cal estar molt atents als efectes en els infants, adolescents i joves, que han vist la seva quotidianitat, projectes, vincles i aprenentatges interromputs, i especialment als més vulnerables pel seu estat o situació social i familiar”, afegeixen des de l’organització. Així mateix, apunten que serà necessari “recursos suficients” perquè es  puguin abordar i tractar les diferents situacions abans que aquestes es cronifiquin i derivin en simptomatologies de major gravetat.

També alerten que cal incidir amb els col·lectius en situacions socialment més desafavorides i amb més barreres per a la incorporació al món del treball, com són les persones joves, els majors de 45 anys, les dones amb càrregues familiars, per “preveure i evitar processos d’exclusió social”.