El Consell Escolar diu que la crisi sanitària obliga a replantejar l’educació en línia per fer-la més inclusiva i eficaç

ACN

El Consell Escolar de Catalunya (CEC) creu que la crisi sanitària actual ha de portar a un replantejament del sistema educatiu, sobretot pel que fa a l'educació en línia. 

Dins del marc d'una reflexió més genèrica, un debat de tota la comunitat educativa conclou que les competències digitals d'alumnat i professorat han de millorar i que l'educació ha de promoure l'autonomia dels alumnes perquè “aprenguin a aprendre”, basant-se en l'acompanyament dels professors i en l'assoliment de competències, no pas de continguts. A més, alerta de la bretxa digital que pateixen moltes famílies, i també que en el retrobament als centres caldrà molta feina emocional per superar aquests mesos de confinament, distanciament social i educació en línia.

En el recull de conclusions del debat 'Un nou present educatiu', engegat el 8 d'abril pel Consell Escolar de Catalunya i adreçat a tota la comunitat educativa, s'explica que el confinament pel coronavirus ha fet desaparèixer l'espai escolar com a lloc físic d'aprenentatge i s'ha hagut d'improvisar un acompanyament dels alumnes i assajar noves formes de docència i formació en línia. “La situació d'urgència ha posat en evidència les limitacions del sistema pel que fa a infraestructura tecnològica, equipament de l'alumnat, suport familiar i l'autonomia de l'alumnat. Per això, es considera que cal un diagnòstic per preveure i planificar el futur, i una reflexió sobre l'educació virtual, l'acompanyament dels alumnes, el perfil dels docents, l'organització del temps, el paper de les famílies, l'organització de l'espai telemàtic, els espais físics d'aprenentatge, les competències, els continguts i l'avaluació”.

El nou context requereix la millora de les habilitats comunicatives i l'establiment de canals amb criteris de veracitat. La comunicació entre l'alumnat, de l'alumnat i el professorat, del professorat amb el centre, del centre amb les famílies, l'entorn local i l'administració “s'ha posat a prova”. Per això, s'insta els docents a adquirir competències comunicatives per formar els alumnes a l'hora de buscar informació a internet. “En l'aprenentatge online no es tracta de fer el que es fa a nivell presencial de forma digital, sinó utilitzar la tecnologia per a un procés d'ensenyament-aprenentatge en línia. No té cap sentit substituir exposicions magistrals per vídeos de YouTube”, conclou l'informe resum.

Per això, cal definir un pla de contingència per assegurar que el professorat té competències digitals docents per poder continuar la docència en línia, les TIC han d'incloure criteris pedagògics i cal una revisió dels recursos digitals per fer la transició en cas d'emergència. “La situació actual ha posat de manifest les mancances d'una educació plantejada fonamentalment en format presencial, la manca de formació dels docents, la poca cultura digital de la societat i l'ús de materials didàctics obsolets”, assegura el CEC.

El CEC proposa solucions com que els centres dotin les famílies amb aparells i connexions pertinents, formació en competència digital a les famílies, revisió del currículum perquè sigui més competencial i significatiu, establir criteris mínims de competències digitals per als alumnes en acabar cada etapa educativa, incloure el requisit de competència digital docent per part del Departament a tot el professorat i dotar les escoles de totes les infraestructures digitals necessàries.

Competències emocionals i alumnes per aula

Pel que fa a competències emocionals, el retrobament dels alumnes amb el centre, entre ells i amb el professorat serà el moment en què caldrà treballar sobre el dol i la pèrdua de persones estimades, l'aïllament social i les dificultats familiars, socials i econòmiques. Una de les respostes passa per dotar els centres de nous professionals com psicòlegs clínics o mestres d'educació especial amb dedicació única als alumnes que ho necessitin.

A Educació Infantil calen criteris per a la tornada, com establir el nombre d'alumnes per aula, i abordar la vessant emocional i d'acompanyament específica, ja que en aquesta etapa hi ha contacte constant entre alumnes i docents. S'haurien de fer propostes individualitzades d'activitats a les famílies que no tinguin a veure amb les pantalles.

Finalment, hi ha veus que opinen que els aprenentatges han de ser competencials i que els models d'ensenyament basats en els 'deures' són “obsolets”, que la funció dels docents és “acompanyar els alumnes en el procés d'aprenentatge i que la relació personal és el més important”. També s'evidencia que “les famílies no poden acompanyar sense compartir els objectius amb els centres educatius”. La diversitat de famílies i la desigualtat social fa encara més important la tutoria personal amb l'alumnat i la tutoria compartida amb la família, que cal potenciar i sistematitzar urgentment, sobretot a educació infantil i primària.

“És fonamental que els adults de la família desenvolupin el seu rol d'educadors formals, en col·laboració amb els mestres, col·laboració que es basa en la confiança, i aquesta s'assoleix dia a dia i a la tutoria personal i compartida; cal que els mestres puguin delegar en les famílies tasques que a distància és impossible acompanyar i que mai es podran resoldre com cal de forma telemàtica”, remarquen. “Les notes i les qualificacions no haurien d'estar al centre del debat”, lamenten, ja que “no és la qualificació obtinguda el que determina l'assoliment dels aprenentatges, sinó com els joves els poden aplicar a la vida”. S'ha de treballar l'autonomia dels alumnes i assolir de debò la competència bàsica d'aprendre a aprendre, argumenten.