Sis estratègies per motivar els infants a aprendre des de casa

Els horaris, els objectius assolibles i l'adaptació a les seves necessitats són essencials

L'any passat, quan Eurostat feia públiques les dades sobre abandonament escolar prematur, Espanya ocupava titulars pel fet de ser el país de la Unió Europea amb la taxa més alta: un 17,9 %, quatre dècimes més que Malta, segon país del rànquing. 

La motivació és la principal i pràcticament l'única eina per reduir aquestes xifres, segons l'estudi ‘School motivation and high school dropout: The mediating role of educational expectation’. No obstant això, el confinament no ho posa fàcil. “Els infants no estan en una situació d'aprenentatge ideal o òptima”, afirma Amalia Gordóvil, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que recorda que l'estat emocional influeix en el procés d'aprenentatge, “i és evident que estem vivint una situació en què la por, la tristesa o la ràbia són presents en la vida de moltes persones”, assenyala la doctora en Psicologia.

Així ho afirmen estudis com el que es va publicar fa només unes setmanes a The Journal of Pediatrics, en què es conclou que els tres símptomes més presents en els infants durant el confinament a la Xina van ser la irritabilitat, la tristesa i la depressió. Però a més de l'estat emocional, hi ha altres obstacles que dificulten el fet de poder muntar l'escola a casa. Gordóvil recorda que l'estudi virtual requereix planificació i autodisciplina, i no tots els nens ni els de totes les edats poden posar en marxa aquestes habilitats al mateix ritme. I això sense comptar que a casa augmenten les distraccions, “que interfereixen en l'atenció sostinguda i la capacitat de concentració, necessàries per a l'estudi”, assenyala.

Com els podem motivar?

Superar tots aquests obstacles és complicat, però els podem pal·liar. Aquestes estratègies ens poden ajudar a aconseguir-ho:

1. Horaris amb temps lliure. Durant el període escolar molts nens van a l'escola al matí i part de la tarda, fan activitats físiques i extraescolars, socialitzen i juguen amb els companys i, quan arriben a casa, fan els deures. Adriana Ornellas, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coordinadora del grup de recerca eTIC de la UOC, afirma que no podem reproduir aquesta realitat al 100 %, però sí que podem establir hàbits i rutines que ens acostin a una situació de normalitat. Segons la professora de la UOC, és recomanable prioritzar els matins, en què els nens estan més actius i disposats a participar, perquè els docents estableixin les connexions amb la classe i els estudiants es connectin als entorns virtuals, sàpiguen quines tasques tenen assignades, es planifiquin la feina i facin activitats. Després, és important “destinar un temps del dia per passejar, jugar o fer activitat física en espais exteriors, ara que les mesures de confinament s'han flexibilitzat”. Les tardes són més adequades per llegir, escriure, pintar, escoltar música, fer feines conjuntes o connectar-se virtualment amb amics i familiars.

2. Fomentar la concentració dels nens amb espais fixos. En funció de les possibilitats de cada casa i cada família, podem controlar alguns aspectes que promoguin la concentració. Si intentem que estudiïn en un espai com més aïllat millor, amb tot el material necessari, els ajudarem a reduir estímuls externs. “Així evitarem interferències d'altres persones i que s'hagin d'aixecar per anar a buscar material”, assenyala Gordóvil, que també és psicòloga infantojuvenil al centre GRAT.

3. Seguir les “cinc C”: Segons Adriana Ornellas, la clau per aconseguir la motivació dels infants és promoure activitats d'aprenentatge que incloguin les “cinc C”: context, creativitat, curiositat, control i col·laboració. La primera es refereix a connectar l'aprenentatge amb els coneixements i les experiències prèvies i articular el que s'aprèn amb la realitat del moment; la creativitat s'aconsegueix estimulant la resolució creativa de problemes reals i significatius; pel que fa a la curiositat, es tracta de procurar despertar l'interès de l'estudiant per les coses que aprèn; el control es refereix al fet que els estudiants puguin influir en el que aprenen i triar com ho aprenen, i la col·laboració es basa en la idea de promoure la interacció i la feina en equip entre els estudiants i les famílies.

4. Fixar objectius petits i concrets. Per fomentar la motivació dels infants, podem concretar objectius que no siguin gaire ambiciosos. D'aquesta manera, seran assolibles “i ells mateixos veuran que van aconseguint alguna cosa. Per exemple, avui farem els exercicis d'aquesta pàgina. O aquestes deu multiplicacions”, assenyala Zenaida Aguilar, professora col·laboradora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d'Intervenció de la UOC, que adverteix que si fem el contrari —és a dir, establim metes molt ambicioses— només aconseguirem frustrar-los. “En la situació actual, la prioritat del nostre cervell és adaptar-se i sobreviure. Ens hem d'adonar que els ritmes seran diferents i no podem pretendre que estudiïn tant com quan anaven a l'escola cada dia”, afirma.

5. Adaptar-se a l'infant. Les necessitats, els interessos i les maneres d'aprendre de cada nen són diferents, i tenir-ho en compte és un avantatge a l'hora de motivar-los. “No tots els nens tenen la mateixa capacitat d'atenció ni la posen en pràctica de la mateixa manera. Hi ha nens que retenen més informació en moviment, d'altres ho fan pintant, a alguns el que els funciona és aprendre instruint els peluixos o “treballant” juntament amb la mare o el pare... També hem d'adaptar els descansos a cada infant, ja que la capacitat de concentració varia”, explica Zenaida Aguilar. Per això considera que és important que els pares s'adaptin a les necessitats dels seus fills i suggereix que els ho preguntin a ells mateixos.

6. Ser congruents. Si a casa tothom sap els horaris dels altres i els respecta, serà més fàcil mantenir un ordre necessari tant per a l'aprenentatge com perquè els pares puguin treballar, si ho fan des de casa, o tinguin el seu espai de temps individual. En cas contrari, la situació ens pot aclaparar. “És fonamental ser congruent amb el que s'ha pactat. Al cap i a la fi, el més positiu que ens deixa aquest confinament és la possibilitat de connectar amb els infants i que sentin la nostra presència, però aquesta presència ha de ser de qualitat. Per això està bé poder dir “ara no puc” o “aquesta estoneta és per a mi”, afirma Aguilar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article