Irídia atén 248 casos de violència institucional el 2019, més del doble que l’any anterior

Redacció

El Servei d'Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (Saidavi), del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, va atendre durant l'any 2019 un total de 248 casos. Això suposa un 115% més que el 2018, sobretot arran dels 204 manifestants atesos durant la tardor per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem. Més de 50 d'aquestes persones van ser lesionades per impactes de foam o bales de goma. 

En roda de premsa telemàtica, la codirectora d'Irídia Anaïs Franquesa ha remarcat que "la gestió de l'ordre públic a l'octubre va ser especialment alarmant". El fet que no es prohibís a la Policia Nacional l'ús de bales de goma i que en ocasions es disparessin en dispositius conjunts amb els Mossos és "altament greu", segons Franquesa, que ha assegurat que les actuacions estaven sota la coordinació de la policia catalana.

En total, 53 atesos pel Saidavi durant l'octubre presentaven lesions per foam o bola de goma i 4 van perdre la visió d'un ull per impacte d'un projectil, dos dels quals podrien ser projectils de foam. De fet, el Saidavi critica que aquests projectils dels Mossos s'haurien de disparar amb precisió i mai al cap i a poca distància o cap a periodistes identificats, com s'ha denunciat.

De fet, Irídia recorda també que l'Observatori Crític dels Mitjans va xifrar en 71 les agressions a periodistes entre el 14 i el 28 d'octubre arran de les protestes contra la sentència, i un fotoperiodista del diari 'El País' va ser arrestat per la Policia Nacional. De les agressions policials denunciades pels manifestants atesos pel Saidavi, el 61% eren per impactes de bola de goma de la Policia Nacional, el 21% per cops de porra al cap, un 9% per delictes contra la integritat moral, un 6% per agressions a periodistes i un 3% per ús indegut de les furgonetes policials. També s'ha denunciat l'ús de foam per part dels Mossos d'Esquadra o no dur visible el número policial.

Ús antireglamentari de la porra

Durant les protestes el Saidavi va atendre 18 casos de lesions al cap per cop de porra dels Mossos o la Policia Nacional. L'informe també critica les vexacions, humiliacions i voluntat de càstig o intimidació per part d'alguns policies antiavalots cap a manifestants, i el Saidavi n'ha atès vuit casos.

Segons ha afirmat l'advocada Marta Bolinches, són actuacions "injustificades" com ara agressions amb bastó policial a persones que es trobaven a terra o refugiades en locals comercials. De fet, Bolinches ha criticat un mal ús "desproporcionat i antireglamentari" de la porra amb 18 lesions greus a l'octubre per cops directes al cap.

Grup de control dels cossos policials

En la roda de premsa, Irídia ha explicat que consideren que és el moment de crear un grup d'estudi dels sistemes de control dels cossos policials que permeti avaluar la tasca dels Mossos i quins elements de millora es poden instaurar. Critiquen, per exemple, la manca de transparència en els protocols del cos per fer ús de projectils de foam. Per això, aquest mateix dimecres, ha explicat Andrés García Berrio, faran arribar als portaveus parlamentaris de la comissió d'Interior la iniciativa.

"Si els agents pensen que el 18 d'octubre podien anar castigant la població i no dispersar, si pensen que podien llençar bales de foam a gent que marxava a casa vol dir que els sistemes de control no funcionen", ha expressat. Amb tot, s'ha mostrat "convençut" que durant aquest any es podrà aprofundir sobre aquesta qüestió i avançar cap a la creació d'una comissió o grup de treball específic amb perspectiva internacional. Per altra banda, Anaïs Franquesa ha matisat que de moment continuen a l'espera de conèixer l'auditoria anunciada per la conselleria d'Interior fa uns mesos per investigar si va haver-hi incompliments. "Desconeixem quin és l'estat en què es troba", ha dit.

Total de sol·licituds i casos

Les sol·licituds d'atenció durant tot el 2019 a Irídia van pujar un 75%, fins a les 277. Dels 248 atesos, 159 eren homes, dos terços del total. 216 dels casos, un 87%, eren en contextos de protestes, deu eren en presons, quatre al CIE de la Zona Franca i un a comissaria. Del total de casos atesos, s'ha assumit la representació lletrada en 21 casos, 14 dels quals són per la defensa de la lliberta d'expressió, informació, reunió i manifestació, 12 d'aquests durant les protestes postsentència, i els altres set són en el context de detenció o privació de llibertat al CIE o a presó. A la resta de 227 casos atesos, tot i no representar-los legalment, s'han realitzat 434 actuacions legals d'assessorament i seguiment i 35 sessions d'assessorament i orientació psicosocial.

Irídia porta un total de 52 casos als jutjats des del 2016, 13 dels quals són de l'1-O a la ciutat de Barcelona, com el de Roger Espanyol, que va perdre un ull per l'impacte d'una bola de goma de la Policia Nacional. Durant el 2019 s'ha pogut identificar l'escopeter que va disparar el projectil i s'han investigat judicialment més de mig centenar de policies nacionals per aquella actuació, entre els quals diversos comandaments.

A banda de les afectacions per actuacions d'ordre públic, el Saidavi també ha atès al llarg de l'any 14 persones per violència institucional a l'espai públic, sobretot de vigilants de seguretat privada. També s'han atès set immigrants del CIE, tres de les quals han presentat denúncia, i també s'han representat als jutjats tres presos que han denunciat abusos a la presó de Brians 2, en concret a la sala d'escorcolls, on no hi ha càmeres de vigilància. Posteriorment van ser sancionats i aïllats al Departament Especial de Règim Tancat.

Irídia denuncia l'opacitat d'aquests casos i el fet que els serveis penitenciaris no investiguessin per iniciativa pròpia les denúncies. Per atendre l'increment de serveis, el Saidavi va contractar una persona per realitzar la primera assistència telefònica i per correu electrònic. En total han treballat nou persones a jornada parcial, set col·laboradors i quatre voluntaris, alguns d'ells en pràctiques.

Recomanacions

L'informe també fa diverses recomanacions a l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el govern espanyol, el Parlament i el Congrés de Diputats, a més de fiscalia, advocacia i poder judicial, per augmentar la transparència de les denúncies i investigacions sobre violència institucional i millorar els protocols d'actuació policial i penitenciària.

Per exemple, a escala estatal l'entitat sol·licita que es prohibeixi l'ús de bales de goma, es millori la identificació dels agents policials i es derogui la llei mordassa, entre altres. A més, demanen a tots els cossos policials, sense excepció, que és "urgent" que es generi un protocol contra la discriminació etnoracial per evitar identificacions per perfil racial.

Bones pràctiques

El Saidavi també vol reconèixer algunes bones pràctiques de les administracions, com l'aprovació al Parlament el 12 de novembre d'una resolució instant la Generalitat a canviar la tipografia del número operatiu policial dels Mossos d'Esquadra antiavalots, i incloure'l també a la part davantera de l'uniforme i al casc.

La conselleria d'Interior es va comprometre a complir la resolució i també es va comprometre a realitzar una exhaustiva auditoria sobre l'actuació del cos durant les protestes d'octubre. Irídia també agraeix que representants dels Mossos s'hagin reunit amb l'entitat, SOS Racisme i Amnistia Internacional per tractar algunes d'aquestes qüestions.

L'informe també es felicita pel fet que la conselleria de Justícia s'hagi compromès aquest febrer del 2020 a incrementar durant els propers dos anys les càmeres de vigilància a les presons, amb so inclòs, sobretot a les cel·les d'aïllament provisional, les de contenció i les d'escorcoll. A més, les imatges es guardaran durant sis mesos. El Saidavi també felicita el jutge que, davant d'una denúncia d'agressió al CIE, va aturar cautelarment la seva deportació i la dels possibles testimonis, que s'instal·lin càmeres als vehicles de detinguts de la Guàrdia Urbana.

Estat d'alarma

En el marc de l'estat d'alarma, Irídia ha rebut 31 queixes de ciutadans per tracte "incorrecte" per part d'agents així com per la imposició de sancions "arbitràries". A banda, també els han arribat quatre casos que podrien ser constitutius de delicte. Des de l'inici de l'estat d'alarma, l'entitat ha fet dues queixes per abús dels cossos de seguretat en què demanen explicacions i investigacions "efectives". Entre aquests quatre casos hi ha el d'un menor a Castellar del Vallès, un altra persona a Mataró i dues més, un d'ells el d'una persona racialitzada que va ser agredida a casa seva i va acabar detinguda.