El 15% de les llars amb infants de Barcelona no poden mantenir una bona temperatura

Redacció

El 15% de les llars amb infants de Barcelona no poden mantenir una bona temperatura a l'hivern, percentatge que arriba al 35% en alguns districtes com Nou Barris. També supera el 30% a Ciutat Vella. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi d'Enginyeria Sense Fronteres.

A Catalunya hi ha unes 380.000 famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. Nou Barris i Ciutat Vella són els dos districtes que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides de subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.

L'estudi constata que viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Pel que fa a la salut física, els principals efectes són la major freqüència, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada. La població adolescent és la més afectada per les situacions d’estrés, culpabilitat o estigma, que pot estar relacionat per exemple amb la manca d’higiene personal.

Segons la recerca, els adolescents sota precarietat energètica tenen cinc vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. Respecte al rendiment educatiu, la major propensió a la malaltia es tradueix en un major absentisme, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.

En matèria de seguretat, l'estudi remarca que les famílies utilitzen alternatives menys segures per cobrir les seves necessitats energètiques. Un exemple d’això són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb el gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions que això suposa. Segons una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.

La principal proposta de l'estudi, realitzat per Irene González Pijuan, és la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits en l’actual circuit. Recomana comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir-hi des de les administracions.