Més de 40 entitats exigeixen a les administracions un canvi profund de tot el model d’atenció a la gent gran

Les organitzacions denuncien en un manifest que, durant la pandèmia, les residències han vist vulnerat el dret de les persones a tenir una llar digna

Més de 40 entitats exigeixen a les administracions un canvi de tot el model d’atenció a la gent gran. Així ho expliquen en un manifest, on detallen arguments, propostes i iniciatives que esperen que el Govern i la resta d’institucions públiques tinguin en compte. En concret, reivindiquen “el dret de tota persona a viure en una llar digna, adaptada a les seves necessitats i preferències, on pugui realitzar plenament el seu potencial humà, gaudir de tot tipus de relacions desitjades i contruir una prosperitat compartida”. Consideren que la gestió de la pandèmia ha evidenciat que aquest dret, recollit per Nacions Unides, ha estat vulnerat sistemàticament en el cas de les residències de gent gran. “No tenen les condicions que serien pròpies d’una llar”, alerten. Per això, demanen un replantejament profund.

Amb el lema Llars per Viure, les entitats argumenten que gran part de les residències no han permès “tenir espais individuals prou grans per gaudir la intimitat, acollir visites o fer allò que cadascú prefereixi”. “Quan no es disposa d’aquestes condicions s’intensifiquen les fragilitats existents i es pateix un major risc per la salut, com s’ha fet evident amb l’epidèmia causada per la Covid-19”, alerten, i recorden que l’OMS ha declarat que les víctimes de coronavirus registrades a les residències d’Europa suposen una “tragèdia humana inimaginable”.

De fet, segons les estimacions de l’OMS, “fins a la meitat de les persones que han mort per Covid-19 al continent vivien en centres residencials de llarga durada”. Les entitats consideren que aquesta situació “dramàtica i greu” és en bona mesura deguda “als dèficits dels sistemes de serveis socials, sanitat i habitatge” i a un incompliment “sistemàtic” per part de l’Estat espanyol dels pressupostos per a la Llei de la Dependència, que havia de dotar serveis i suports per al dret de l’autonomia personal.

Oferir “llars” en lloc de “mera assistència”

Per tot plegat, apel·len a la responsabilitat de les administracions i demanen que es faci “tot el possible” perquè les persones que viuen en residències i les que ho facin d’ara en endavant visquin en “llars”. “Cal valorar totes les opcions, des de llars independents i llars compartides amb suports, fins a llars residencials de poques places amb espais individuals, serveis comuns i una atenció professional, ben dotada i de qualitat, que es fonamenti en situar les persones ateses, cada persona, com a centre i fi primordial de la seva actuació”, reclamen.

Per fer-ho, exigeixen una “millor dotació de recursos, sobretot en els àmbits dels serveis socials, la salut i l’habitatge”. “També és necessària una actualització dels models d’atenció, que responguin a una atenció centrada en la persona i el seu desenvolupament humà, més que a una mera assistència, massa sovint força impersonal”, argumenten. “Han de dotar-se de tots els mitjans al seu abast i han de  prendre totes les mesures necessàries per fer efectiu el dret reconegut per les Nacions Unides a viure de forma independent i a ser inclòs a la comunitat”, denuncien.

Alhora, demanen a les entitats del país que s’impliquin de forma majoritària per la reivindicació del dret a decidir amb qui i on es vol viure, sigui quina sigui l’edat, la condició social i o de salut. I fan una crida a la ciutadania que s’adhereixi al seu manifest, per tal de poder-lo adreçar als representants polítics, a qui reclamen transparència, protecció, diagnosi i protocols d’atenció.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Salvador Auberni Serra Molins de Rei
1.
No són poques les veus que es queixen de que hi ha massa gent gran, o com va dir Christine Lagarde: “cal que es retallin les prestacions i es retardi l’edat de jubilació davant el risc que la gent visqui més del que s’esperava” Això no és l’opinió d’una persona, això és la posició oficial del Fons Monetari Internacional, del que aquesta senyora en va ser la seva Directora Gerent. Actualment és Directora del BCE, és una mala notícia si manté el mateix criteri.
Amb posicions d’aquest nivell sobre la Gent Gran és evident que se l’estigmatitza com a problema: viuen massa i això té un cost “insostenible”, cal rebaixar prestacions, cal retardar la jubilació, etc... Així és com ho defineixen com a problema: la gent gran no produeix i consumeix tot tipus de prestacions. Una manera molt simple de veure el problema. Però aquesta idea es filtra en moltes capes de la població en general i les conseqüències no són gens bones per a la gent gran present i futura, és a dir, per a tothom.
Fa uns anys, el debat era Guarderia o Escola Bressol. (Guarderia = necessitat. Escola Bressol = servei)
No en hi havia prou en guardar els infants, mentre els pares treballaven. Es va donar importància a les necessitats de desenvolupament personal i social dels infants. Va prendre importància per damunt de la necessitat, el concepte de servei. En pocs anys, vam tenir instal·lacions més adequades, uns projectes educatius específics, un col·lectiu cada vegada més format i nombrós i amb remuneracions adequades a la seva tasca (sempre es pot millorar). I...el procés encara dura.
Doncs bé, no en hi ha prou en tenir Residències per a persones grans on es té cura (mínima) dels usuaris. Els usuaris són persones, que en la seva majoria no han escollit voluntàriament l’abandó de la llar familiar, en conseqüència, han de poder viure amb dignitat, qualitat i amb possibilitats de desenvolupament personal, social i cultural. Les possibilitats de creixement de la persona no s’aturen mai. El món dels afectes i de les emocions sempre és viu, per molt afectades que estiguin les condicions físiques i mentals de les persones.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article