Més de 40 entitats exigeixen a les administracions un canvi profund de tot el model d’atenció a la gent gran

Redacció

Més de 40 entitats exigeixen a les administracions un canvi de tot el model d’atenció a la gent gran. Així ho expliquen en un manifest, on detallen arguments, propostes i iniciatives que esperen que el Govern i la resta d’institucions públiques tinguin en compte. En concret, reivindiquen “el dret de tota persona a viure en una llar digna, adaptada a les seves necessitats i preferències, on pugui realitzar plenament el seu potencial humà, gaudir de tot tipus de relacions desitjades i contruir una prosperitat compartida”. Consideren que la gestió de la pandèmia ha evidenciat que aquest dret, recollit per Nacions Unides, ha estat vulnerat sistemàticament en el cas de les residències de gent gran. “No tenen les condicions que serien pròpies d’una llar”, alerten. Per això, demanen un replantejament profund.

Amb el lema Llars per Viure, les entitats argumenten que gran part de les residències no han permès “tenir espais individuals prou grans per gaudir la intimitat, acollir visites o fer allò que cadascú prefereixi”. “Quan no es disposa d’aquestes condicions s’intensifiquen les fragilitats existents i es pateix un major risc per la salut, com s’ha fet evident amb l’epidèmia causada per la Covid-19”, alerten, i recorden que l’OMS ha declarat que les víctimes de coronavirus registrades a les residències d’Europa suposen una “tragèdia humana inimaginable”.

De fet, segons les estimacions de l’OMS, “fins a la meitat de les persones que han mort per Covid-19 al continent vivien en centres residencials de llarga durada”. Les entitats consideren que aquesta situació “dramàtica i greu” és en bona mesura deguda “als dèficits dels sistemes de serveis socials, sanitat i habitatge” i a un incompliment “sistemàtic” per part de l’Estat espanyol dels pressupostos per a la Llei de la Dependència, que havia de dotar serveis i suports per al dret de l’autonomia personal.

Oferir “llars” en lloc de “mera assistència”

Per tot plegat, apel·len a la responsabilitat de les administracions i demanen que es faci “tot el possible” perquè les persones que viuen en residències i les que ho facin d’ara en endavant visquin en “llars”. “Cal valorar totes les opcions, des de llars independents i llars compartides amb suports, fins a llars residencials de poques places amb espais individuals, serveis comuns i una atenció professional, ben dotada i de qualitat, que es fonamenti en situar les persones ateses, cada persona, com a centre i fi primordial de la seva actuació”, reclamen.

Per fer-ho, exigeixen una “millor dotació de recursos, sobretot en els àmbits dels serveis socials, la salut i l’habitatge”. “També és necessària una actualització dels models d’atenció, que responguin a una atenció centrada en la persona i el seu desenvolupament humà, més que a una mera assistència, massa sovint força impersonal”, argumenten. “Han de dotar-se de tots els mitjans al seu abast i han de  prendre totes les mesures necessàries per fer efectiu el dret reconegut per les Nacions Unides a viure de forma independent i a ser inclòs a la comunitat”, denuncien.

Alhora, demanen a les entitats del país que s’impliquin de forma majoritària per la reivindicació del dret a decidir amb qui i on es vol viure, sigui quina sigui l’edat, la condició social i o de salut. I fan una crida a la ciutadania que s’adhereixi al seu manifest, per tal de poder-lo adreçar als representants polítics, a qui reclamen transparència, protecció, diagnosi i protocols d’atenció.