Les entitats d’infància reclamen un protocol de desconfinament “consensuat i ben coordinat”

Save the Children demostra en un informe com ha crescut la bretxa entre l’alumnat pel tancament de les escoles durant la pandèmia

La Plataforma d’Infància de Catalunya de la Taula del Tercer Sector (PINCAT), que aplega més de 900 entitats socials d’infància a través de 21 federacions, reclama al Govern que dissenyi “amb urgència” un protocol de desconfinament consensuat amb les entitats socials i “coordinat amb el tercer sector i les administracions locals”. I alerten que les entitats estan rebent “instruccions contradictòries”. Alhora, Save the Children publica aquest dimarts un informe on demostra la desigualtat entre els infants durant el confinament i també se suma a la proposta de reclamar un pla de xoc ben dissenyat, i apunta algunes mesures.

Quan falten pocs dies per iniciar el procés de desconfinament, les entitats socials s’estan preparant per poder reobrir amb la màxima agilitat possible serveis fonamentals destinats a la infància i l’adolescència d’arreu del territori català, com centres oberts, sociosanitaris, de prevenció, de rehabilitació i serveis educatius, entre altres. Però al PINCAT avisen que la informació sobre el desconfinament “no sempre és contrastada entre els diferents nivells administratius, especialment en els casos de les administracions locals”.

Les entitats d’infància alerten que, en algunes ocasions, “no s’ha rebut cap instrucció o s’està rebent instruccions contradictòries sobre com desplegar els protocols de desconfinament i la posada en funcionament dels serveis”. La PINCAT recorda que cal tenir en compte que “no tots els infants i adolescents es troben en les mateixes situacions ni tenen les mateixes necessitats”, motiu pel qual consideren “imprescindible” tenir en compte les especificitats i característiques de cada col·lectiu per adaptar el desconfinament a la seva realitat. Així mateix, reclama que aquests protocols tinguin en compte “totes les mesures preventives necessàries i generin espais segurs però que, alhora, es pugui comptar amb la flexibilitat necessària perquè les activitats es desenvolupin amb la màxima normalitat possible”.

Per a la PINCAT, en un context de crisi com l’actual és de vital importància “el treball en xarxa i la coordinació entre tots els agents que intervenen en l’atenció a les persones”. Per això, demana que s’asseguri el dret de tots els infants i adolescents a tornar a la normalitat amb les majors garanties possibles i reclama “un lideratge compartit entre les entitats socials i les administracions per planificar i desplegar les accions a desenvolupar a partir d’ara”.

Com s’ha vist en els últims dies, no totes les regions i territoris podran fer la desescalada al mateix ritme perquè l’evolució de la pandèmia no ha afectat tots els municipis per igual. De la mateixa manera, aquesta crisi i situació de confinament “no ha tingut el mateix impacte en tots els infants i adolescents, sent especialment preocupant la situació que estan vivint els infants vulnerables”. Per aquesta raó, la PINCAT demana que, “a l’hora de dissenyar i planificar la posada en marxa del protocol de desconfinament, es tingui en compte la realitat de cada territori, el tipus de servei i suport que s’ofereix i les necessitats específiques de l’infant”.

L’equitat educativa com a prioritat

Aquest dimarts també Save the Children ha presentat l’informe Covid-19: tancar la bretxa, on proposa un conjunt de recomanacions per a la tornada a les aules basat en l'equitat i el benestar psicosocial de l'alumnat. La proposta té en compte un possible rebrot de la pandèmia a la tardor o l'aparició de noves malalties associades a la degradació mediambiental, quelcom que requeriria tornar a l'educació a distància.

L'informe parteix d'un diagnòstic dels efectes que les mesures preses amb motiu de la crisi sanitària han tingut en l'educació. La principal conclusió és que el tancament dels col·legis, la bretxa digital, el confinament i la crisi econòmica han fet créixer la bretxa educativa i han perjudicat el benestar físic i mental dels nens i les nenes.

“Aquesta crisi ha evidenciat i ampliat les diferències que ja existien entre l'alumnat de diferents orígens socioeconòmics. Perquè la nova realitat no deixi cap nen o nena enrere, cal reconstruir el sistema educatiu en termes d'inclusió i equitat, afirma Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children a Catalunya. “La iniquitat existia i persistia abans d’aquesta crisi en el nostre sistema educatiu i, per tant, no complia la màxima que l'educació ens col·loca a tots i totes en una situació d'igualtat d'oportunitats”, afegeix.

Per reflectir aquesta falta d’equitat, Save the Children recorda en l'informe que, a igual rendiment, els infants amb menys recursos repeteixen quatre vegades més que els de major nivell socioeconòmic; i que tenir una mare sense l'ESO aprovada multiplica per deu la probabilitat d'abandonar de manera primerenca respecte a tenir una progenitora universitària.

L’informe recull com el tancament dels centres educatius ha suposat una major desvinculació de l'escola, la qual cosa pot afavorir a l'abandonament prematur entre molts joves en el curt o mitjà termini. Espanya té la taxa més alta d’abandonament escolar (18%) dins la Unió Europea. A més, el confinament ha reduït el temps d'aprenentatge efectiu i tindrà un efecte d’“oblit estiuenc” entre l'alumnat més desfavorit pel desigual accés a altres activitats educatives i culturals. Tant és així que per a molts nens i nenes aquesta crisi pot ser equivalent a un estiu de cinc mesos.

L'informe posa de manifest també que el pas improvisat a l'educació a distància ha suposat que uns estudiants han continuat aprenent i uns altres no tant a causa de la falta de dispositius electrònics, internet o espais a casa adequats per estudiar, o bé perquè en la seva família no hi ha qui tingui les competències ni coneixements necessaris per donar-los suport en l'estudi.

La bretxa ha crescut també entre centres educatius. Segons l'informe Pisa 2018, els col·legis amb alumnat en inferioritat de condicions arreu de l’Estat estan pitjor dotats de personal, material i instal·lacions. A això s'hi afegeix una major concentració d'alumnat desfavorit en els mateixos centres. Com a resultat, els centres amb infants de famílies més vulnerables són els que menys recursos estan tenint per garantir la seva educació durant la crisi.

La crisi econòmica també està impactant negativament en l'educació. La inseguretat laboral, la desocupació i l'estrès econòmic que viuen les famílies afecten l'èxit escolar i la salut mental de nens i nenes. Així mateix, el confinament els genera estrès posttraumàtic, confusió, ira i ansietat. El risc de depressió i de fracàs escolar són majors quan es donen situacions on l'habitatge no reuneix les condicions adequades.

Una proposta amb vuit eixos

“Si no es prenen mesures preventives, aquesta bretxa creixent d'aprenentatge, la desconnexió de l'escola i la resta de circumstàncies difícils que estan vivint els nens i nenes poden traduir-se en un augment de la repetició el pròxim curs i marcar la trajectòria educativa i vital de molts d'ells”, afirma Rivas.

Per aquest motiu, Save the Children estableix en el seu informe recomanacions clau i les acompanya d'exemples de bones pràctiques i polítiques públiques dutes a terme en altres països. La seva proposta gira entorn d'aquests vuit eixos: educació a distància o semipresencial inclusiva; programes educatius d'estiu; recursos extra als centres amb alumnat desfavorit per a reduir la repetició i la segregació; reforç educatiu extraescolar; tutoria, suport psicosocial i educació emocional; currículum condensat i competencial; sistema de beques i ajudes reforçat i eficaç; i disseny de plans de contingència i salut als centres educatius.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article