Les persones amb mobilitat reduïda exigeixen mesures específiques de desconfinament en el transport

ACN

L'Assemblea de Diversitat Funcional de Barcelona demana que les mesures de desconfinament, sobretot en el transport, públic o privat, tinguin en compte les seves circumstàncies.

L'entitat assegura que les persones amb diversitat funcional, igual que les persones grans o amb determinades malalties, han de ser considerades col·lectiu de risc pel que fa a la covid-19, “com a acte de responsabilitat sanitària”. “Les mesures de desconfinament hauran de tenir presents les accions complementàries necessàries per minimitzar els riscos de contagi per a aquest col·lectiu”, diu l'assemblea.

Així mateix, “la prevenció del contagi no és excusa per limitar o anul·lar els drets que totes les persones tenen”, asseguren, i preveuen “conflictes amb les mampares de separació d'espais que puguin evitar la normal mobilitat de les persones en cadira de rodes”.

En un manifest, l'entitat considera que la distància de seguretat respecte a una persona que es desplaça en cadira de rodes ha de ser superior, ja que se situa en un pla inferior al d'una altra persona a peu, a més de disposar d'una superfície de contagi molt superior i difícil d'higienitzar constantment, de manera que “mai hi hauria d'haver contacte de persones contagiades, fins i tot asimptomàtiques, amb la cadira de rodes o la persona que l'utilitza”.

Per garantir el distanciament, una de les mesures que es van adoptar per a la població general és l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Això, per a les persones en cadira de rodes resulta -“com a mínim dificultós”, però es podria facilitar l'ús de motors d'ajuda a la marxa per les cadires i regular l'ús dels carrils bici per a aquests vehicles.

El vehicle particular també garanteix el distanciament entre persones i ajuda a evitar contagis deguts a la massificació del transport. Per fer-ho una alternativa viable i sostenible de transport, l'entitat creu s’hauria de permetre que els vehicles que transportin persones de mobilitat reduïda puguin passar per carrers i zones de vianants. També proposen reforçar el servei 'porta a porta' per tal de reduir el risc de contagi, i per això s'hauria de reforçar el servei i regular tarifes socials.

La utilització del transport públic es converteix en un risc real per a aquest col·lectiu però no es pot limitar la seva utilització per aquest motiu, i es poden adoptar mesures preventives que si no arriben a anul·lar el risc sí que el redueixen en gran mesura. Al metro, els trens i el tramvia caldria “reservar un espai determinat, accessible i separat de la resta de passatgers, el que minimitzarà els contactes de risc”, apunten. Per al metro recomanen reservar tot l'espai de la primera porta del primer vagó.

Els accessos a les instal·lacions de transport com metro o tren es realitza, a l'igual que els enllaços, mitjançant ascensors que poden ser un focus de contagi. “Limitar el seu ús al mínim imprescindible és una possible solució, per la qual cosa la seva utilització ha de quedar exclusivament per a les persones que ho necessitin sense alternativa possible”. Així mateix, proposen adoptar solucions tècniques que facilitin l'ús de les funcions mitjançant la veu, evitant el contacte físic amb la botonera.

A l'autobús resulta molt difícil fer una zona separada físicament de la resta de passatgers, per la qual cosa no ho recomanen, però sí que creuen que es poden afegir a les principals línies urbanes unitats de reforç especials per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests vehicles realitzarien el mateix recorregut i parades reconeixent-se amb el número de línia i una B, com per exemple H12B, i en arribar al final de línia serien desinfectats cada vegada.