Ciberhomofòbia: l’odi es trasllada a la xarxa

Redacció

Durant el primer trimestre de l'any, el temps que dediquem a les xarxes i a altres aplicacions mòbils ha augmentat un 20 % a causa, en bona part, del confinament, segons un informe elaborat per App Annie. Es tracta d'un espai que destinem sobretot a la socialització i a l'entreteniment però que també serveix per assetjar i agredir.

Ho va comprovar l'organització nord-americana Anti-Defamation League (ADL) quan, fa poc més d'un any, va engegar un estudi per respondre a la pregunta de què impulsa els ciberassetjadors a desfermar el seu odi a internet. La conclusió? L'11 % de l'odi que es transmet a la xarxa es fa per agredir verbalment o assetjar persones amb sexualitats diferents de l'heterosexual. En alguns països, aquests insults i agressions en línia són el pa de cada dia: l'any passat, la discriminació per orientació sexual va ser el primer motiu de denúncia per agressions a internet a l'Argentina, segons dades de l'Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI), encara que ja hagin passat trenta anys des que l'OMS va eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals.

“Les xarxes permeten donar visibilitat a determinats col·lectius, però l'anonimat i el fet que no hi hagi una interacció cara a cara fomenten que també sigui el lloc on es generen missatges d'odi, assetjament i altres agressions”, assenyala Susanna Tesconi, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. “El col·lectiu LGTBI és una de les dianes d'aquests missatges d'odi que s'estan alimentant. En aquest sentit, tinc la sensació que hem retrocedit”, afegeix.

La veritat és que les xifres de l'Estat espanyol també parlen de ciberhomofòbia: l'any passat, l'Observatori Madrileny contra la LGTBIfòbia va presentar el seu informe anual, en què es destacava que el 2018 hi va haver només a la Comunitat de Madrid 345 incidents d'odi contra el col·lectiu LGTBI. Tot i que moltes d'aquestes agressions van tenir lloc al carrer (el 42,9 %), el segon escenari més important era internet. Així mateix, l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) també va denunciar més d'un centenar d'agressions al col·lectiu LGTBI a Catalunya i va advertir que les agressions que s'havien dut a terme a internet i a les xarxes socials també eren les segones més importants.

Com explica Tesconi, les xarxes socials amplifiquen tendències i fenòmens de la societat, cosa que significa que “si hi ha una actitud d'odi o de no-inclusió respecte al col·lectiu LGTBI, a la xarxa això es veu reflectit i probablement amplificat per la facilitat de difondre aquesta mena de continguts”. La seva anàlisi coincideix amb la de Begonya Enguix, doctora en Antropologia Social i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, que recorda que socialment podem reaccionar davant de la diferència de gènere, afectiva i sexual atorgant-li legitimitat i incloent-la o rebutjant frontalment els tipus de relació que queden fora dels patrons heteronormatius i veient-les com una amenaça a l'ordre establert —l'heteronormatiu.

Segons Enguix, l'odi i les agressions davant la diferència poden obeir a motius diferents, però generalment “estan vinculats a la protecció de les relacions de gènere (i de sexualitat) tradicionals des de posicions que consideren que aquestes relacions sustenten uns valors tradicionals —família tradicional, producció i reproducció, per exemple— que són superiors a altres valors”. Així, la masculinitat tradicional i hegemònica en general “exclou i castiga tot el que pot posar en perill el "mandat tradicional del gènere" i el poder i el privilegi masculins”, continua Enguix, que afirma que la masculinitat hegemònica encara es defineix més pel que no és que no pas pel que realment és: un home “de veritat” no ha de ser un nen, ni una dona ni un efeminat.

“L'home blanc i heterosexual, suposadament dipositari dels valors tradicionals occidentals, i els que en comparteixen l'ideari se senten amenaçats per altres formes d'expressió sexoafectives i responen amb el rebuig i l'agressió”, apunta Begonya Enguix. A més, afegeix que tot i que els canvis legals i normatius ajuden a l'erradicació de la LGTBIfòbia, aquesta actitud “persisteix, sens dubte, entre nosaltres com a exemple que els significats tradicionals de la masculinitat i la feminitat continuen presents en bona part: continuem vivint en contextos heteronormatius i masclistes, malgrat els nombrosos canvis que hi ha hagut”.

Denunciar per poder actuar

Segons els experts, una de les raons que les xarxes socials s'hagin convertit en un espai on els ciberassetjadors se senten impunes és el fet que moltes de les agressions contra el col·lectiu LGTBI que s'hi duen a terme no es denuncien. Una recerca publicada a Statista que tenia l'objectiu d'esbrinar com reaccionava la gent davant els atacs homòfobs en línia va trobar que el 44 % ignora aquests missatges d'odi i el 24 % bloqueja l'assetjador o el deixa de seguir, mentre que solament el 17 % respon al comentari i s'enfronta a l'atacant.

El catedràtic de Dret Penal de la UOC Josep Maria Tamarit explica que, tot i que les amenaces en línia que es poden considerar provocació a l'odi o a la discriminació contra aquest col·lectiu són delictes públics que poden ser investigats per la policia, i malgrat que els fiscals especialitzats en delictes d'odi impulsin algunes investigacions d'aquesta mena, la baixa taxa de denúncies dels afectats és una dificultat.

“La majoria de víctimes no denuncia per diversos motius, entre els quals hi ha una certa normalització d'aquest tipus de fets, la manca de suport o la falta de confiança en les institucions. Per això és important donar suport a qui pateix conductes d'odi”, assenyala. El professor Tamarit recorda que en l'àmbit europeu les institucions han promogut iniciatives perquè les plataformes no donin oportunitats per a la incitació a l'odi a internet, fet que evita el risc que es faci viral. Però de moment sembla que no n'hi ha prou amb això per posar fi a les agressions homòfobes en línia.

Ciberassetjament contra adolescents LGTBI

Entre les xifres que denuncien la ciberhomofòbia hi ha les que va fer públiques el col·lectiu Cogam en un informe en què assenyalava que el 15 % de l'alumnat LGTBI madrileny pateix assetjament virtual. Segons els experts, és una situació molt preocupant. «Fa temps que es parla d'un augment del masclisme entre els adolescents», assenyala Begonya Enguix, membre del grup de recerca MEDUSA - Gèneres en Transició: Masculinitats, Afectes, Cossos i Tecnociència de la UOC. “La LGTBIfòbia i les agressions LGTBIfòbiques estan estretament relacionades amb el masclisme, amb el sexisme i amb el rebuig de la diferència i la diversitat. És imprescindible educar en la diversitat, la pluralitat i el respecte a la diferència. Hem avançat molt, però no prou”, afirma.

La professora Susanna Tesconi també considera que l'ensenyament és clau. “Més que en l'ús correcte de les xarxes, penso que s'ha d'educar en l'empatia, ensenyar a no caure en la intolerància”, apunta. “Probablement el que hauria de canviar són les relacions de poder, la manera com representem les altres persones, com ens hi comuniquem. El llenguatge també és una tecnologia i hem de ser conscients de quan es converteix en una arma. En aquest sentit, sí que podríem reflexionar molt i actuar en l'àmbit educatiu”, assegura.