Sindicats i famílies reclamen a Educació negociar la preparació del proper curs i lamenten que no se’ls informi

ACN

Sindicats de docents i famílies han reclamat al Departament d'Educació que es negociï amb ells com preparar el proper curs escolar i han lamentat que no se'ls informin d'algunes de les mesures que s'han fet públiques. Tant USTEC-STEs, com CCOO com la Intersindical-CSC han exigit que es parli directament amb els representants dels docents sobre com encarar el proper curs. En una línia similar s'ha expressat la FaPaC, que ha lamentat que no s'ha informat de manera “clara i transparent”. A USTEC-STEs, sindicat majoritari, també han exigit “concreció” sobre quines seran les ràtios i les plantilles per arribar a temps al setembre. A més, han expressat els seus dubtes sobre poder reobrir escoles en Fase 2.

Els sindicats han valorat així els anuncis fets el passat dissabte a TV3 per part del director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, qui va explicar que es treballa perquè el proper curs les classes siguin d'entre 12 i 13 alumnes a primària i de 15 a secundària. També va insistir que alguns centres podrien obrir quan els seus territoris entrin en Fase 2 per atendre alumnat, tot i que no per fer classes lectives.

El portaveu d'USTEC-STEs, Ramon Font, ha criticat que Educació està fent “propaganda” i ha apuntat que es podria donar la situació que dilluns vinent algunes regions de Catalunya entressin en Fase 2 i encara no es conegués ni s'hagués concretat com es faria la reobertura de centres. A més, ha apuntat que és “impossible obrir els centres i fer teletreball”. Per Font, només és viable reobrir els centres “si s'extremen les mesures de seguretat” i en “casos extraordinaris”, com els exàmens per a alumnes que acaben etapa educativa.

Pel que fa al setembre, ha assegurat que en la darrera reunió sobre les plantilles no es va anunciar cap canvi en els criteris i ha assegurat que els anuncis d'increments de docents fets fins ara “no tenen res a veure amb el coronavirus, és demografia pura”. “De moment en el que han posat negre sobre blanc dels recursos del setembre, no hi ha absolutament cap increment”, ha manifestat.

Per això, ha reclamat saber quan abans millor quina és la dotació de plantilles de cara al curs vinent i quins espais i classes hi haurà ja que si això s'endarrereix “al setembre no arribaran els docents als centres o serà d'una improvisació extrema”. Per Font, si es vol començar el curs amb les ràtios mencionades “o incrementes la plantilla pràcticament el doble o els alumnes faran la meitat del temps escolar”.

A CCOO, Manel Pulido ha lamentat que “no han donat res per escrit” i ha apuntat que és “molt complicat” poder trobar la manera per fer que al setembre es pugui operar així. “Si el govern la té que ens l'expliqui i estaríem d'acord”, ha manifestat. Per això, ha insistit en la necessitat d'abordar la qüestió educativa des del conjunt de la societat per trobar els espais i els recursos que permetessin atendre els alumnes encara que no fos estrictament en equipaments educatius. “Podem fer servir els cinemes en horari laboral per poder treure alumnes dels centres”, ha posat com a exemple.

Pel que fa al juny, ha afirmat que pot ser possible que reobrin i que fins i tot els nens es podrien “trobar amb més mesures dins d'una aula” que si continuen sense escoles. Ha afegit, però, que el problema és que nos s’han plantejat plans de contingència. “No volem que ens diguin aquest és el pla de contingència que es farà, volem que es negociï amb nosaltres i encara no el coneixem”, ha declarat.

La portaveu de la Intersindcial-CSC, Marina Sureda, ha trobat “indignant” que aquestes mesures en les que treballa Educació es donessin a conèixer a través d'un mitjà de comunicació i els representants dels docents no en tinguin coneixement directe. Sureda ha assegurat no conèixer el pla de reobertura i que en la darrera reunió amb el conseller només es va apuntar “cap a on anirien els trets”. Ha lamentat que llavors es va “comprometre” a fer reunions amb els sindicats cada setmana o quinzenalment i no s'ha complert.

Pel que fa la possibilitat que s'ampliïn grups i es contracti més professorat, ha afirmat que si ha de ser així s'hauria d'estar treballant ja en la qüestió. Sobre la reobertura al juny, ha demanat que es garanteixin les mesures de seguretat tant per a treballadors com per a alumnat i ha expressat la seva preocupació “perquè la responsabilitat recaigui sobre les direccions”.

Les famílies demanen educació presencial

D'altra banda, les famílies volen que es treballi per assolir una proposta que garanteixi l'educació presencial per a tot l'alumnat al setembre. La presidenta de la FaPaC, Belén Tascón, ha afirmat que l'única cosa que treuen del cert de les paraules de González-Cambray és “que el curs acabarà de forma telemàtica” i ha afegit que tota la resta són “supòsits”.

A FaPaC no veuen “que sigui possible” que en alguns territoris es comencin a reobrir escoles en Fase 2 perquè no coneixen que el Departament “estigui fent moviments perquè això es pugui dur a terme”. “No tenim aquesta informació i una de les coses que hem vist all llarg d'aquest període és que la informació no ha estat absolutament clara i transparent perquè tothom puguem interpretar el mateix”, ha valorat.

De cara al setembre, Tascón ha rebutjat que es plantegi un model híbrid que combini la formació presencial amb la telemàtica en alguns casos i ha reivindicat que Educació ha de garantir la presencialitat a tots els alumnes per al proper curs. “No podem contemplar cap altre supòsit que no sigui començar per a tot l'alumnat, en tots els nivells formatius, de forma presencial”, ha declarat. Ha afegit que fer-ho d'una altra manera seria “no garantir la igualtat d'oportunitats per a tothom”. La presidenta de FaPaC ha afegit que l'opció híbrida “hauria de ser la última de les opcions possibles” i ha instat a treballar abans qualsevol altra possibilitat.

Places per a necessitats especials en centres complexos

Les associacions de famílies dels instituts del centre de Barcelona han demanat que no es reservin places per a necessitats educatives especials en centres d'alta complexitat. Al seu parer, els estudiants d'institut ja tenen prou autonomia per desplaçar-se, i una majoria dels centres educatius del centre de la ciutat estan precisament en els límits entre districtes i barris amb perfils socials heterogenis.

D'aquesta forma, continuen, el mapa escolar es podria utilitzar per distribuir aquests alumnes i no cronificar la segregació escolar, especialment en aquest moment de pandèmia, on guanya pes l'educació digital. Posen d'exemple de cas d'èxit l'Institut Pau Claris, amb l'adscripció de les escoles Fort Pienc i Encants de l'Eixample.