Famílies de persones amb discapacitat intel·lectual exigeixen un “pla d’acció” per garantir els seus drets

El DINCAT lamenta que el Govern “no està tenint en compte” les particularitats del col·lectiu durant el desconfinament

El DINCAT, que aplega les entitats d’atenció a la discapacitat, i molt especialment el seu Consell de Participació de Famílies, que agrupa a familiars de persones amb discapacitat intel·lectual, alerten que no existeix “un pla d’actuació específic, clar i eficient” que garanteixi el desconfinament del col·lectiu. “La incorporació d’aquest col·lectiu a escoles, serveis socials i assistencials ha de ser prioritària i no pot esperar, com s’apunta, fins a la Fase 3, perquè deixa les persones amb discapacitat i les seves famílies desemparades, mentre sí que es posen en marxa activitats d’oci”, denuncien a l’òrgan de participació.

“En molts casos, el confinament està produint un deteriorament de les patologies i del desenvolupament físic, personal i emocional d’aquestes persones i, si volem ser una societat igualitària i inclusiva, cal prioritzar les seves necessitats”, ha explicat Jordi Durà Mena, representant del Consell de Participació de Famílies de DINCAT i membre del la Junta Directiva de l’entitat. Davant del que consideren que és una situació d’incertesa que genera e“preocupació i angoixa”, les famílies reclalmen al Govern i a la resta d’administracons “el disseny urgent d’un pla d’acció que tingui en compte les particularitats del sector de la discapacitat intel·lectual”.

De fet, tal com expliquen al consell, les persones amb discapacitat necessiten “una atenció específica”. “Els seus familiars no poden deixar-los sols per anar a treballar”, es queixen a l’òrgan del DINCAT. “Un dels punts principals que reclamen les famílies és que se’ls garanteixi un permís laboral retribuït per poder continuar cuidant el seu familiar sense perdre el sou, fins que aquest pugui incorporar-se al seu servei, ja sigui una escola, un centre ocupacional o un centre especial de treball, entre d’altres”, argumenta Durà.

El “sobrecost” per cobrir necessitats especials

A més, al consell recorden que el col·lectiu té unes necessitats afegides que suposen “un sobrecost econòmic important”. És en aquest sentit que al consell reclamen que s’agilitzi “un accés immediat a l’ingrés mínim vital o a una prestació similar, compatible amb l’ocupació, per a les famílies amb nivells de renda baixos per tal que puguin fer front a les seves necessitats”.

Alhora, recorden que l’OMS ha assenyalat que les persones amb discapacitat són “més vulnerables davant d’un possible contagi”. Per això, no entenen com no se’ls té en compte a l’hora de gestionar la seva incorporació als serveis del sector. Les famílines demanen un “protocol específic” que garanteixi la dotació de materials de protecció necessaris i la realització de test de detecció. 

La incomprensió de l’aïllament

Sobre les mesures de desconfinament, les famílies també assenyalen que la majoria de les persones amb discapacitat intel·lectual “no entenen l’aïllament”. Per això, consideren que és “del tot necessari” tenir hospitals de referència preparats per atendre aquest col·lectiu a cada un dels territoris, així comi habilitar espais adequats per atendre aquestes persones amb una normativa sanitària adaptada a la seva realitat com, per exemple, amb espais més oberts o la presència de familiars.

Durà també ha recordat que les famílies demanen “impulsar un protocol d’acompanyament psicològic i emocional durant i després del confinament per les famílies i persones ateses, així com comptar amb assessorament jurídic i fiscal per possibles dubtes davant de problemàtiques que es derivin d’aquesta situació, sense que això suposi un sobre cost addicional”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article