En marxa una campanya de sensibilització a infants i joves contra la violència masclista en el marc de la crisi sanitària

L’Institut Català de les Dones identifica manifestacions violentes, facilita recursos i apropa els serveis d’atenció


L’Institut Català de les Dones ha posat aquest dimecres en marxa a les xarxes social una campanya de sensibilització adreçada a infants i joves davant les violències masclistes en l'actual realitat de crisi sanitària i social pel coronavirus. Amb el lema ‘#AgafaElGuant Infants i joves lliures de violències masclistes’, la campanya identifica diferents manifestacions de violència masclista, facilita recursos pedagògics i apropa els serveis d'atenció, tenint en compte que la convivència forçada amb els agressors, una connectivitat més intensa a internet i els canvis en l’ús de l’espai públic poden fer incrementar i agreujar les situacions d'aquest tipus de violència.

La campanya es difondrà a través de Tik-Tok, Instagram, YouTube, Twitter i Facebook. Per incrementar la difusió i eficàcia dels missatges a través de les xarxes, la iniciativa demana el suport dels 'influencers' que s’adrecen al públic més jove. En concret, s'alerta sobre situacions com ara quan adults es fan passar per col·legues a les xarxes, el control i les agressions per part de la parella, la recepció d'imatges sexuals sense haver-ho demanat, el reenviament de fotos o vídeos d'aquest tipus sense consentiment, o els tocaments sense consentiment o l'obligació de fer certes pràctiques sexuals sense que la persona afectada ho vulgui.

També s'inclouen missatges perquè els infants i joves sàpiguen que tenen dret a viure la seva orientació sexual i identitat de gènere de forma lliura dintre i fora de casa, i perquè tinguin en compte que res justifica que els puguin humiliar, culpabilitzar o ignorar. Altres continguts tenen a veure amb la violència econòmica, com ara el control dels diners.

Aquesta campanya pretén incidir especialment en infants i joves que presencien situacions de violència cap a les seves mares o que pateixen violència sexual per part d’algú del seu entorn i del qual no poden aïllar-se; noies que es troben en situació de violència física, psicològica i/o sexual a les pròpies llars, centres residencials o d’acollida, on la persona agressora és la parella, algun membre de la família, tutor, personal responsable de la seva cura, companys de pis o del centre residencial, o fins i tot veïns; joves que pateixen violències en l’espai públic en forma d’intimidació, assetjament o agressions sexuals per persones de l’entorn comunitari, i adolescents i joves LGTBIQ+ que estan patint violència per part de familiars i entorn proper perquè no accepten la seva identitat de gènere o preferència sexual i que conviuen amb el rebuig, el menyspreu i la incomprensió.

Part de les amenaces, l'assetjament i el control es fa a través del mòbil i les xarxes socials, amb pràctiques com la difusió de fotos i vídeos sexuals sense consentiment i els xantatges per obtenir aquest contingut. A més, la distància social, les franges horàries per sortir al carrer o la reducció dels aforaments a molts llocs o al transport poden fer augmentar la sensació d’inseguretat a l’espai públic per part de les dones joves.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article