“Ni culpa ni vergonya”: el Dia de l’Orgull Boig reivindica que s’escolti la veu de les persones amb trastorn mental

Redacció

Amb el lema “Ni culpa ni vergonya”, el col·lectiu de persones amb diagnosti de salut mental celebra, un any més, El Dia de l’Orgull Boig, que enguany en ple confinament amb un manifest i diverses xerrades en línia. En el manifest, recorden que la celebració va néixer per “reivindicar el dret de totes les persones amb experiència pròpia en l’ampli món de la salutl mental” i recoren que, sovint, al col·lectiu se l’ha “vexat” i intentat “anul·lar”. “Però seguim dempeus, defensant-nos i lluitant perquè no es vulnerin els nostres drets”, defensen.

Així, per tercer any consecutiu, el Dia de l’Orgull Boig intenta, “almenys durant unes hores”, no silenciar les veus del col·lectiu. Per això, han llençat un vídeo i, en plena pandèmia de la Covid-19, han volgut tenir un record especial per “totes aquelles persones que segueixen tancades en hospitals psiquiàtrics i altres espais manicomials”. 

“Havent de conviure amb la Covid-19 i estant confinades, la població pot i hauria de donar-se compte de la gran importància que té la salut mental a les nostres vides. Som moltes les persones que hem (i estem) vivint aquestes setmanes amb ansietat, amb por al què passarà, amb fàstic, apatia i afartaments, amb alts i baixos de l’estat d’ànim i amb diferents expressions de malestar psicològic”, argumenta el col·lectiu.

I expressa que totes les persones amb trastorn mental s’han vist “obligades a parar i tancar-se a casa” per recuperar “l’enyorada” llibertat. També en el Dia de l’Orgull Boig recorden “amb llàgrimes als ulls” les persones que han mort a causa del coronavirus i demanen que no se les tingui en compte només com un nombre.

Alhora, també han volgut reivindicar el dret a poder decidir els propis tractaments. Per això reclamen el dret a ser escoltades, a que se’ls proporcioni “informació comprensible, suficient i veraç en tots els àmbits de la vida” i que es compleixi la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides.

A més, volen que la salut mental sigui una prioritat de les polítiques públiques. “Exigim el respecte i la dotació pressupostària per garantir el compliment dels drets socials, impulsant una protecció específica per a les persones amb diversitat mental”, conclouen, alhora que reclamen “desmitificar l’estigma”.