Sis de cada deu famílies d’origen migrant han perdut temporalment la feina per la crisi del coronavirus

Save the Children adverteix que el 40% de les llars ha hagut de demanar ajuda econòmica a amics i familiars


Save the Children ha analitzat la situació de les famílies d'origen migrant durant el confinament i la seva investigació alerta que sis de cada deu famílies d'origen migrant han perdut temporalment la seva feina, i set de cada deu han sofert una retallada de sou de manera temporal. L’estudi forma part de l’enquesta online que Save the Children ha fet juntament a més de 1.800 infants i les seves famílies arreu de l’Estat per conèixer la seva situació econòmica o com els afecta el tancament de col·legis durant el confinament.

Els resultats mostren que més del 66% de les famílies d'origen migrant estan en situació de vulnerabilitat, el doble que en el cas de les famílies espanyoles. Save the Children explica que les llars amb pares o mares d'origen migrant s'han vist enormement afectades per la crisi en concentrar-se en ocupacions sense qualificació, en activitats de l'econòmica informal, en treballs de temporalitat excessiva o fins i tot en situacions de subocupació.

“Abans de la pandèmia, Espanya era el segon país de la Unió Europea amb major taxa de desocupació entre la població migrant, només per darrere de Grècia. Aquestes famílies ja es trobaven entre les més vulnerables abans de la Covid-19 i aquesta crisi ha amplificat les desigualtats”, assenyala Catalina Perazzo, directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància de Save the Children.

L'enquesta indica que més de la meitat de les llars d'origen migrant ha hagut de reduir les seves despeses en alimentació o retardar rebuts i pagaments del lloguer des de l'inici de l'estat d'alarma. La falta de recursos també es reflecteix en què aproximadament el 40% de les famílies migrants ha hagut de demanar ajuda econòmica a amics i familiars o s'han vist obligades demanar aliments durant el confinament, més del doble que en el cas de les famílies espanyoles. A més, en comparació amb abans del confinament, el tipus d'alimentació que segueixen les famílies migrants també és pitjor (20%) o bastant pitjor (2,6%).

Sobre l'educació dels nens i les nenes, tres de cada deu famílies migrants no té accés a internet o no té bones condicions de connectivitat, per la qual cosa la infància d'aquestes llars té més dificultats que la resta per continuar amb la seva educació mentre els col·legis continuen tancats. Gairebé un 36% dels nens i les nenes d'origen migrant usen el telèfon mòbil per fer els deures, ja que la gran majoria no disposa d'ordinador propi.

“La bretxa educativa ha crescut en els últims mesos. Des que va començar el confinament, la infància que viu en situació de pobresa té major risc de suspendre, repetir curs o fins i tot deixar la seva educació. En els plans de resposta a l'emergència s'han de prendre mesures per evitar que nens i nenes amb pocs recursos es despengin per complet de l'educació”, apunta Conde.

Mesures per protegir les famílies migrants

L’estudi està emmarcat dins la campanya #QueNingúQuediEnrere #QueNadieQuedeAtrás que Save the Children ha llançat per denunciar la falta de compromís polític amb les famílies en situació de pobresa durant la pandèmia i per a reclamar a l’executiu espanyol i a tots els partits polítics que actuïn per protegir als col·lectius més vulnerables. En particular, l'ONG demana que les persones que estaven en situació d'irregularitat tinguin mitjans per viure dignament en aquest moment tan excepcional i exigeix eines per a evitar que moltes altres caiguin en situació d'irregularitat per l'impacte de la pandèmia.

Per això, l’ONG proposa que les mesures adoptades per a la recuperació després de la pandèmia, com la renda mínima, el suport a les famílies o les prestacions per fill a càrrec, incloguin a totes les llars en situació de vulnerabilitat, independentment de la seva situació administrativa. El requisit que l'organització considera rellevant en aquest sentit és el d'estar empadronat o tenir residència efectiva durant un mínim de 12 mesos (de manera continuada i immediatament anterior a la sol·licitud).

Així mateix, l’organització també proposa mesures per al reconeixement d'un permís de residència i treball a través de contractacions en els sectors essencials, la qual cosa contribuiria a pal·liar els efectes d'aquesta crisi en les llars d'origen migrant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article