El col·lectiu d’afectats persistents per Covid-19 asseguren que la sanitat pública els “desatén”

ACN

El Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, que agrupa unes 600 persones, ha lamentat aquest dimarts que se senten desatesos per la sanitat pública, després d'estar entre vuit i 12 setmanes amb símptomes diversos i no greus de la malaltia.

“Com a ciutadans responsables, durant les setmanes en què la xarxa sanitària de Catalunya s’ha vist sotmesa a grans nivells d’estrès pel primer brot de coronavirus, hem mantingut un aïllament estricte: els nostres casos no eren greus i no requerien una atenció urgent. Malgrat tot, el seguiment que s’ha fet de la nostra evolució ha estat desigual i clarament insuficient”, critiquen.

Entre d'altres aspectes critiquen que es manté l’atenció telefònica amb els CAP i sovint amb metges que no són els seus referents habituals. Per això, denuncien que la represa de les visites ambulatòries no els inclouen i no se'ls fan exploracions físiques ni proves funcionals.

En aquest sentit, demanen protocols adaptats a les seves circumstàncies, a més de comunicació i coordinació entre els centres sanitaris per aquest tipus de casos. “Els protocols actuals, pensats per a la detecció de casos greus, no serveixen. Considerem que aquesta és una greu negligència mèdica, ja que estem parlant d’una malaltia nova de la qual encara és aviat per saber si les seqüeles que estem experimentant no es cronificaran”, asseguren. “Amb una arbitrarietat completament allunyada del mètode científic, estem topant amb una manca total d’humilitat i d’empatia per part dels metges: fan afirmacions rotundes i neguen la nostra simptomatologia quan som conscients que aquest virus tot just s’està començant a estudiar i encara hi ha molt desconeixement”, critiquen en un manifest.

Rebuig social

“Estem començant a experimentar un rebuig social que es posa de manifest especialment als CAP: ens fan esperar fora del centre quan ens hem de fer la PCR, de vegades som els últims a ser atesos quan se’ns ha de fer una extracció de sang i fins i tot se’ns nega l’atenció quan tenim hora amb algun especialista”, descriuen. “La història es repeteix i ens sentim menyspreats com va passar en el seu moment amb malaltes i malalts de poliomelitis o del VIH”, afirmen.

Segons el col·lectiu, la bibliografia publicada fins ara ha demostrat l’escassa fiabilitat de les PCR i la detecció d’anticossos com a proves diagnòstiques i més quan es tracta de pacients que ja arrosseguen més de sis setmanes de símptomes. “Malgrat això, s’estan fent servir les PCR negatives per donar altes sense que el pacient tingui capacitat per fer les seves tasques habituals”, asseguren, i afegeixen que “les pressions a què l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques sotmet els metges de família per donar altes està portant a pràctiques il·legals: no es pot donar una alta sense haver fet una exploració prèvia. És més, quantes malalties cursen en baixa laboral sense que s’acrediti amb una prova diagnòstica? Lumbàlgia, depressió o gastroenteritis, entre altres”, es pregunten.

Per això, demanen que si els metges dels CAP no disposen dels mitjans necessaris per poder atendre casos de simtomatologia persistent compatible amb la Covid-19, els puguin derivar a unitats específiques per a tractar-se de forma “adequada i precisa”. Molts dels hospitals públics del territori estan creant unitats per a malalts post-covid-19. “Demanem que els nostres casos, moderats i que no han requerit hospitalització, en part pel col·lapse que la sanitat pública va patir les primeres setmanes, es puguin atendre en aquestes unitats que s’estan implementant en molts dels hospitals del territori”, sol·liciten. A més, recorden que diversos articles publicats a l’estranger evidencien que els malalts de llarga durada per Covid-19 són víctimes d’una nova patologia que cal estudiar.