Entitats, col·legis professionals i sindicats acusen el Govern d’abandonar les residencies i reclamen un canvi de model

Denuncien que tot el sistema ha quedat en mans privades sense cap control públic


Entitats, col·legis professionals i sindicats agrupats en la Plataforma en defensa del dret a l'atenció de les persones amb dependència reclamen responsabilitats per "l'abandonament" de les residències per part de les administracions públiques, "deixant tot en mans del sector privat sense cap control". 

La plataforma demana un canvi de model amb gestió prioritària del sector públic, amb un accés igualitari al sistema sanitari i més recursos econòmics, materials i humans. També exigeix condicions laborals dignes per als treballadors, així com la priorització de models alternatius a les residències per a l'atenció a la dependència, com l'assistència domiciliària, les alternatives comunitàries i els habitatges compartits i assistits.

L’entitat ha constatat que la crisi de la Covid-19 ha demostrat la fragilitat del model actual d'atenció a persones amb dependència, un model “que ha posat el negoci i el benefici del sector privat per sobre dels drets de les persones a una vida digna”, un model basat en la “precarietat” de les condicions laborals dels treballadors, “que no possibilita el dret a un envelliment actiu ni la inclusió de les persones amb diversitat funcional en igualtat d’oportunitats i fomentant la seva autonomia personal”.

A més de criticar les retallades que han provocat “l'enfonsament de tot el sistema de dependència”, les entitats demanen crear un Consell General de la Dependència amb la participació de tots els sectors afectats, administracions, sindicats, patronal, col·legis professionals i entitats, així com la creació d'una taula de diàleg sobre un nou model d'atenció a la dependència.

Formen part de la plataforma el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, CCOO, el Col·legi Oficial de Treball Social, la UGT, CONFAVC, la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya, la Fundació FiraGran, Fundació Aroa, la Associació de Discapacitat Visual de Catalunya B1+B2+B3, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, ACIC, la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, la Comissió de Jubilats i Pensionistes de l’Hospitalet de Llobregat, l'Associació Catalana Síndrome X Fràgil, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Centre de Dia per a la Gent Gran, el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, l'Associació de Cuidadores Familiars i l'Associació Catalana d'Infermeria i Salut Escolar.

Revertir la privatització de la gestió de les residències

En aquesta línia s’ha expressat també la Coordinadora de Residències 5 + 1. El col·lectiu ha presentat una proposta de resolució als partits polítics amb representació al Parlament en què demanen, entre d'altres, “revertir la privatització” de la gestió de les residències. Després dels efectes que la pandèmia de la covid-19 ha tingut en aquest sector, l'entitat considera que els “serveis públics” han de tenir “gestió pública”, perquè és “l'única manera d'evitar l'especulació amb els drets d'ancians i dependents”. En paral·lel, i atesa “l'escassetat de places”, el col·lectiu considera “imprescindible” un pla “urgent” per construir residències públiques. Altres qüestions passen per modificar la ràtio del personal, de tal manera que hi hagi un cuidador per cada quatre residents.

Segons la coordinadora, la pandèmia ha posat de manifest la situació “límit” en què es trobaven les residències, “abandonades completament” per les administracions públiques i amb manca de recursos per atendre “dignament” la gent gran. Segons el col·lectiu, les gestores de les residències “han fet prevaldre” el benefici econòmic “per sobre” del benestar dels ancians, un fet que han aconseguit “reduint serveis i personal”.

A banda, també reclama que es modifiqui la ràtio de gericultors fins a un mínim d'un gericultor per cada quatre persones, o que les residències disposin de servei mèdic i d’infermeria les 24 hores del dia. A més exigeix dotar les residències d'un equipament mèdic “mínim indispensable”, que passa per poder fer electrocardiogrames, per tenir oxigen o per poder fer tractaments endovenosos. Tot això sense perjudici que en cas que sigui necessari, hi pugui haver derivacions a hospitals.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Jesús Jordana i Serra Alpicat
1.
Segurament tots estem d'acord en que cal canviar el model. Com sempre, podem inventar, o copiar. Tant si fem una cosa com l'altra, la qüestió econòmica ens condicionarà a tots.
Si no m'equivoco, actualment la Llei de la Dependència està finançada en un 80% per la Generalitat, i la resta pel govern de Madrid. Aquí hi ha el primer entrebanc: aquesta Llei va nèixer anb un teòric 50/50 entre les dues administracions.
Residències públiques o privades? Si l'actual nombre de places és insuficient per la demanda existent, i cal ampliar l'oferta, tenim el segon problema: cal inversió del sector públic per a tenir places suficients, i cal inversió del sector públic per a "rescatar" les residències privades. Diners que crec que no tenim com a país.
Residències grans o petites? Els grans inversors busquen rendibilitat, no qualitat, i mesuren els llits per milers, donant prioritat a residències de gran tamany, amb l'argument que les petites no son prou rendibles (capitalisme pur).
El nostre model de residències no és hospitalari. Per tant, sense ajuda del sistema sanitari no es podia lluitar amb efectivitat contra una pandemia. No vull remenar el passat recent, però l'ajut del sistema sanitari a les residències en general ha arribat tard, amb el resultat que tots hem vist.
Les ratios de personal poden canviar a criteri de l'Administració, i les residències, sota vigilància de l'inspecció, les compliran. El servei de metge i infermería hi pot romandre 24 hores, si així es considera oportú. Totes les mesures suposaran increment de costos. La millora de retribucions al personal és necessària: més costos.
La Generalitat manté el preu de la plaça congelat desde fa uns quants anys, tret d'una petita millora del Grau II. Actualitzar preus, en funció de les noves exigències assistencials, suposarà un altre cost a tenir en compte.
Cal unes regles de joc molt clares, prioritzant la qualitat de l'atenció, i pot ser alguns actors desapareixeran de l'escena. Però les administracions no tenen el poder econòmic suficient per a substituïr els grans inversors amb residències de titularitat pública. Hi ha un paral.lelisme amb el sistema educatiu: hi ha col.legis públics (amb massa barracons que duren massa anys) i col.legis privats concertats que el sistema tampoc pot convertir en públics per manca de recursos.
Poderoso caballero es Don Dinero.
  • 8
  • 0

Comenta aquest article