L’educació per projectes, un aliat en l’educació a distància pel confinament

L'escola Sant Jordi de Navàs i l'Horitzó de Barcelona defensen que la metodologia els ha permès una millor adaptació

L'educació per projectes s'ha demostrat com un aliat en l'educació a distància imposada pel confinament. Així ho expliquen dos centres educatius de característiques diferents però centrats en aquesta metodologia.

D'una banda, l'institut escola públic Sant Jordi de Navàs (Bages), on la seva directora, Maria Alba Casellas, afirma que dels 520 alumnes només s'han trobat problemes amb una desena. D'altra banda, l'escola concertada l'Horitzó de Barcelona, on han endegat una “reinvenció pedagògica” amb èxit, segons el seu director, Marc Oliveras. Tot dos comparteixen que el treball basat en l'autonomia de l'alumne i cooperatiu ha facilitat l'adaptació a la nova situació però mantenen a la vegada la importància del retorn a la presencialitat.

Des del centre de Navàs, Casellas ha assegurat que s'han adaptat bé al confinament tot i que puntualitza que “no es pot obviar” que l'acompanyament a l'alumne des de casa “mai és el mateix” que el que pugui fer presencialment, així com tampoc el treball cooperatiu. “A partir d'aquí, sí, la nostra manera de funcionar ha fet que tot fos molt més fàcil”, assegura.

Una de les primeres coses que van fer va ser posar-se en contacte amb totes les famílies per conèixer la seva situació tècnica però també emocional i es van proporcionar ordinadors “abans que ho fes Educació”. Un cop garantida la connectivitat, es va posar en marxa un seguit de tasques a través d'un 'classroom' però aquestes tasques han anat vinculades al treball per projectes que es fa des del centre.

En aquest sentit, s'han mantingut tant els projectes més individuals per als més grans, que anomenen 'Àgora', i on cada alumne busca un repte i li dona resposta; com els projectes més cooperatius i els més guiats, per als més petits. Tots els professors s'han bolcat en aquests projectes i cadascun feia de tutor d'entre 10 i 12 alumnes, amb els que es feien tant videoconferències i tutories presencials, com seguiment de l'evolució tant acadèmica com emocional.

La cap d'estudis, Gemma Roset, afegeix que no es podia replicar l'horari i per això s'han fet classes de com a molt dues hores diàries. En el cas dels més petits, ha estat important l'ús de vídeos per plantejar les tasques, on el docent ha fet de “model” i s'ha mantingut el vincle. Un vincle que no ha estat només amb l'alumne sinó també amb la família. “La família hi ha de ser moltíssim, tant a infantil com a cicle inicial”, apunta Casellas.

La directora valora que el “guiatge i l'acompanyament emocional” permeten que l'alumne pugui anar treballant individualment i es mantingui motivat. A més, és del parer que “no cal connectar-se tantes hores” ja que es pot fer un treball individual amb el guiatge que s'ha ofert en diferents formats, des de 'WhatsApp' a trucades, segons les necessitats de cada família.

La directora constata que “ara tothom té ganes d'acabar” però ha valorat que en el tercer trimestre tothom “ha treballat com ho faria presencialment: els alumes molt motivats ho han estat i els no motivats han anat fent”. Casellas destaca però que “cadascú al seu ritme”.

Grups reduïts a l'escola Horitzó

L'escola Horitzó parteix de una realitat que s'allunya del conjunt del sistema educatiu ja que té ràtios de vuit alumnes per docent, cosa que facilita molt el seguiment. Amb el confinament, el centre va posar en marxa el sistema 'click-class' i l'objectiu de continuar oferint una “experiència pedagògica” a l'alumne, donant les eines per fer un ús correcte de la tecnologia i la implicació de les famílies.

Aquesta escola té un màxim de 330 alumnes d'entre 1 i 16 anys i treballa en grups classe de 24 alumnes amb dos mestres tutors. La participació però de mestres especialistes els permet arribar a una ràtio de vuit alumnes per docent.

Oliveras ha explicat que la metodologia i la forma de treballar de l'escola els ha permès adaptar-se amb èxit a la nova realitat provocada pel confinament. “El nostre objectiu és aprofundir en l'autonomia del nen, en l'aprenentatge significatiu i el coneixement creat pel propi nen, no en la transmissió d'informació i després preguntar en un examen la informació donada”, planteja.

Les classes virtuals són sessions curtes de 20 minuts per al més petits i connexions de fins a cinc hores per als més grans. Entre els primers, el més important ha estat “que no perdin el contacte emocional, el contacte amb les seves mestres”, així com amb les famílies “per ajudar-les a que tinguin una sèrie d'eines per poder passar el dia”. 

Oliveras ha explicat que l'aprenentatge per projectes que aplica el centre consisteix en cercar un repte o una pregunta real i a partir d'aquí fer una investigació, un debat, una reflexió, una crítica i una presentació final. Es busca a més que les preguntes tinguin efecte en la societat “perquè l’infant vegi com el seu treball pot fer canviar de forma positiva la societat”. El director ha defensat que aquesta manera de treballar els ha facilitat el pas a la virtualitat perquè els alumnes ja tenen una sèrie de competències que en aquest confinament han estat clau. “Ells ja treballen de manera autònoma, sols o en equip, saben administrar les seves tasques... Tot això ens ha ajudat”, ha manifestat.

Tant un centre com l'altre han posat en valor que les habilitats i la manera de treballar desenvolupades en el centre presencialment han permès que els alumnes s'adaptessin a la virtualitat, tot i que defensen la necessitat que al setembre tots puguin tornar a les aules.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article