La Fundació Bofill afirma que “tothom s’ha desentès” d’un pla de xoc a l’estiu

El director de l’entitat, Ismael Palacín, critica l’“ambigüitat” del lideratge polític i no haver prioritzat l’educació

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha afirmat que "tothom s'ha desentès" de portar a terme un pla de xoc escolar a l'estiu i ha lamentat el lideratge polític "ambigu". L'entitat va explicar fa unes setmanes la seva proposta d'estiu que incloïa activitats molt vinculades amb l'àmbit escola per fer front a la pèrdua d'aprenentatges que podia implicar el tancament presencial de les escoles. 

"Hi ha hagut un tema de finançament però no el principal...molta lentitud, molta ambigüitat, dilació", ha declarat Palacín. Ha afegit que el sistema estava "poc preparat" i que s'ha viscut una situació de "desconcert, campi qui pugui i no priorització de l'educació". Palacín ha afirmat que va ser "simptomàtic" que tant el Ministeri d'Educació com el Departament van dir que era molt important impulsar programes d'estiu "però no van convocar els ajuntaments per proposar-los".

Ha afegit que també hi ha hagut "molta diferència" entre la tasca que ha fet cada centre durant el confinament i ha valorat que tot i que hi havia diferents propostes per implantar aquest pla de xoc educatiu a l'estiu, no s'han atès les propostes. Davant d'aquesta situació, la Fundació Bofill ha fet una proposta aquest dilluns perquè la tradicional oferta de casals d'estiu que ja es fan a Catalunya tinguin especial atenció a les famílies vulnerables.

Tot i aquestes crítiques, Palacín ha assegurat que les xifres d'inversió anunciades –els 2.000 milions per part de l'Estat– són "encoratjadores" i ha confiat que la Generalitat també hi destini la seva part. "Si són diners per a més professors per a fer el que ja es feia, no servirà", ha alertat. En aquest sentit, ha insistit que cal donar resposta aquest estiu a les situacions de vulnerabilitat i això es traduirà en menys feina a l'inici del curs escolar. "Si no atenem les desigualtats, passem a l'escola tota la pèrdua de la desconnexió escolar", ha manifestat.

Invertir 500 euros per infant vulnerable

Així, l’entitat ha reclamat als ajuntaments invertir un mínim de 500 euros per infant vulnerable perquè gaudeixin d'unes 80 hores d'activitats aquest estiu, repartides en entre dues i quatre setmanes. Aquesta és una de les mesures englobades sota el paraigua Estiu enriquit, on estableix que calen programar les activitats per enfortir els aprenentatges dels infants i adolescents que porten mesos sense escola presencial. L'organització reclama als consistoris que "liderin" la iniciativa per combatre la "bretxa" que pot provocar el confinament. Per això, demanen que es destini un 30% de les places per a infants i joves vulnerables però que es garanteixi la cobertura del 60% del col·lectiu, el doble de la mitjana d'estius anteriors.

Una altra de les propostes és que els consistoris "agilitzin i redueixin" la burocràcia i els tràmits de sol·licitud de beques o de places d'estiu municipals i plantegen que una via és atorgar-les automàticament en base a les beques menjador a primària. En el cas de secundària, es proposa fer-ho a través de la prescripció de serveis socials, que les pot concedir en base a la informació i coneixement que tenen. També plantegen que de cara a la programació a secundària es tingui en compte els alumnes que tenen concedida una beca per material escolar.

La Fundació Bofill apunta que a Catalunya hi ha uns 300.000 infants i adolescents en risc de pobresa severa. La seva proposta d'articular les beques per a l'estiu a través dels perceptors de les beques menjador o les de material permetria arribar a uns 170.000 infants. Un segon escenari planteja arribar com a mínim a aquells identificats com a vulnerables, que serien uns 40.000 a Catalunya.

Pel que fa a la reserva de places, consideren que els ajuntaments i les entitats haurien d'acordar una reserva de com a mínim el 30% de places disponibles per a alumnat vulnerable. A més, s'ha de garantir que especialment els alumnes de centre d'alta complexitat tinguin programació d'activitats d'estiu enriquit al seu abast.

D'altra banda, proposen que les activitats educatives que s'organitzin contemplin tres aspectes: competències bàsiques, competències socioemocionals i activitats esportives i de lleure. També veu "cabdal" mantenir el vincle amb les famílies i que sempre que sigui possible es contempli la provisió d'àpats gratuïts.

La Fundació afirma que en cas que les condicions sanitàries no permetin fer alguns tipus d'activitats o fer ús d'alguns equipaments, s'han d'organitzar "menys activitats, amb grups més petits, mesures de protecció extremes i amb preferència per als més vulnerables". Per últim, demanen als consistori que promoguin i organitzin activitats amb contingut educatiu gratuïtes també a l'agost i al setembre.

Escenaris d'inversió en beques

Seguint aquestes indicacions, la Fundació Bofill ha elaborat diversos escenaris per a diversos municipis sobre la inversió que haurien de realitzar en beques aquest estiu. Així, en el cas de Barcelona estima que caldria invertir gairebé set milions d’euros per arribar als 23.190 alumnes perceptors de beques menjador a primària i la seva extrapolació a secundària.

En el segon escenari, es contemplen donar beques a l'alumnat identificat com a vulnerable ja sigui per raó socioeconòmica o d'origen. En aquest cas, la inversió hauria de ser de 3,1 milions. El cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Joan Cuevas, ha afirmat que la inversió proposada suposa un "esforç viable" per als consistoris ja que suposa una mitjana del 0,5% dels pressupostos municipals i el 5% del pressupost d'educació. "Creiem que és totalment factible", ha declarat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article