La Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida prova que els malalts d’Alzheimer han empitjorat durant el confinament

L’agitació, l’apatia i l’activitat motora són els símptomes més afectats i s’agreuja també la salut dels cuidadors


La Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, ubicada a l'Hospital Universitari de Santa Maria, ha demostrat l'empitjorament dels símptomes neuropsiquiàtrics de les persones que pateixen Alzheimer i deteriorament cognitiu lleu durant les cinc setmanes de confinament. En un estudi, publicat a la revista ‘European Journal of Neurology’, els investigadors B. Beatriz Lara, Anna Carnes, Farida Dakterzada, Ivan Benitez i Gerard Piñol-Ripoll, del grup de recerca de Neurociències Clíniques, han analitzat l'impacte de l'epidèmia en 40 pacients. L'agitació, l'apatia i l'activitat motora són els símptomes més afectats en les persones que pateixen aquesta malaltia i també s'ha agreujat l'estat de salut dels cuidadors d'aquests malalts.

Els 40 pacients, 20 amb diagnòstic d'Alzheimer i 20 amb diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu, havien passat una avaluació el mes anterior al confinament i, després de cinc setmanes de reclusió, es van revaluar telefònicament mitjançant l'Inventari Neuropsiquiàtric (NPI) i EuroQol-5D per valorar els símptomes neuropsiquiàtrics i la qualitat de vida dels pacients i cuidadors.

Aquests tests inclouen preguntes de diversos àmbits com la mobilitat, la cura personal, el dolor o la depressió. Els resultats mostren que aproximadament el 30% dels pacients i el 40% dels cuidadors van registrar un empitjorament del seu estat de salut. La recerca permet posar de manifest "una realitat que ha passat desapercebuda" durant aquest període de temps en un segment de població "molt fràgil" com són els pacients amb trastorns cognitius, explica el responsable de la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida i professor associat de la Universitat de Lleida, Gerard Piñol.

Així, aquest estudi demostra la necessitat d'adoptar "mesures especials" en aquest grup de població i els seus cuidadors en el cas que es tornin a trobar en situacions similars a les viscudes durant el confinament a causa de la pandèmia de la Covid-19, demana Piñol. Aquesta recerca s'ha fet gràcies a una ajuda del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i una ajuda de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Recomanacions per a la desescalada

Per tal d’ajudar a passar millor el confinament i desconfinament, la Fundació Pasqual Margall ha emès una sèrie de recomanacions per als malalts d'Alzheimer durant la desescalada. Entre aquestes, destaca que el malalt vagi sempre acompanyat quan surt al carrer ja que s'ha detectat un augment significatiu de persones grans desorientades o perdudes. La crisi del coronavirus ha fet canviar l'entorn dels malalts, ja que hi ha botigues que han tancat, hi pot haver menys gent passejant i les persones porten mascareta; i això pot facilitar la desorientació.

A més, ha alertat sobre l'aparició d'oportunistes que s'aprofiten de persones vulnerables. En el cas que no sigui possible l'acompanyament, ha recomanat portar identificació i un número de telèfon de referència o polsera o cadena que els identifiqui. Els experts apunten que el confinament va suposar el trencament de les rutines habituals i la generació de nous hàbits, que poc a poc cal anar reprogramar per tornar a les rutines anteriors. En el cas d'aquests malalts, algunes d'aquestes rutines, com la pràctica d'activitat física diària, són especialment beneficioses.

També s'han d'atendre els aspectes emocionals ja que el confinament ha pogut provocar pors, temors i ansietat davant la possibilitat de sortir al carrer. La neuropsicòloga i directora de l'Àrea Social i Divulgació de la Fundació, Nina Gramunt, ha explicat que a vegades la reacció és no sortir al carrer però ha alertat que això només farà que incrementar els pensaments negatius i la por. Per això, ha recomanat exposar-se "poc a poc" a la situació que genera neguit per comprovar que els temors no són reals.

"Podem fer-ho gradualment, amb sortides breus i reprenent certes activitats, i així, poc a poc, l'ansietat anirà disminuint i les sortides es tornaran a normalitzar", ha afirmat. Altres consells són portar la mascareta a casa a estones per tal d'acostumar-se al seu ús, practicar noves maneres de saludar per evitar el contacte físic directe i treballar en la higiene de mans.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article