Investigadors del Vall d'Hebron descriuen una síndrome similar a la preeclàmpsia en embarassades amb Covid-19 greu

ACN

Hi ha més incidència de preeclàmpsia en gestants amb Covid-19? Els símptomes són realment de preeclàmpsia o es tractaria d'una complicació derivada de la covid-19? En els darrers mesos els professionals de la salut s'han afrontat a un virus nou i, per tant, amb una evidència científica que tot just començava a construir-se.

Investigadors de Vall d'Hebron, hospital de referència a Catalunya per a les dones embarassades amb Covid-19 que necessitin ingrés,  han descrit per primera vegada una síndrome similar a la preeclàmpsia que es manifesta en les dones embarassades que pateixen Covid-19 severa. La preeclàmpsia és una complicació greu de l'embaràs que pot posar en risc la vida de la mare i la del nadó. Es caracteritza per la pressió arterial alta i altres símptomes que també es troben sovint en malalts amb Covid-19.

“En les dones embarassades es poden confondre. La importància de diferenciar-les és que la preeclàmpsia no té tractament; s'ha de finalitzar l'embaràs, amb una cesària o provocar el part. En canvi, en la covid-19 és transitori i no requereix finalitzar l'embaràs”, afirma el doctor Manel Mendoza, responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària.

Els professionals del Vall d'Hebron van detectar una incidència major de preeclàmpsia en dones embarassades contagiades en comparació amb gestants que no tenien el virus. “Aquí vam pensar que probablement no era una preeclàmpsia pròpiament, sinó que eren signes i símptomes que s'hi assemblaven però que eren secundaris a la infecció pel coronavirus”, assenyala el doctor Mendoza, del Servei d'Obstetrícia del Vall d'Hebron, responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària i investigador del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La preeclàmpsia és una complicació greu de l'embaràs que apareix a partir de la setmana 20 de gestació. Es caracteritza per la pressió arterial alta i pot estar acompanyada de proteïna la orina, disminució de plaquetes i elevació dels enzims hepàtics, entre altres. Tots aquests signes i símptomes també es troben sovint en malalts de la Covid-19.

Les característiques clíniques superposades dificulten el diagnòstic o fins i tot poden portar a un diagnòstic erroni. L'objectiu de l'estudi ha estat investigar la prevalença de troballes clíniques, ecogràfiques i bioquímiques relacionades amb preeclàmpsia en dones amb coronavirus i avaluar-ne la precisió per poder diferenciar les dues afectacions: la preeclàmpsia real i la síndrome similar a la preeclàmpsia de la Covid-19.

42 dones investigades

Entre el 13 de març i el 10 d'abril, els investigadors van investigar 42 dones embarassades de més de 20 setmanes que arribaven a urgències de Vall d'Hebron amb infecció per coronavirus confirmada amb un test PCR.

Les pacients es van classificar en dos grups: Covid-19 greu i no greu, segons la presència de pneumònia severa. El Doppler -una ecografia que mostra el moviment- de les artèries uterines i els factors angiogènics (sFlt1/PlGF) es van avaluar en dones amb sospita de preeclàmpsia. Són uns marcadors altament específics de la preeclàmpsia. Una alteració dels valors indicaria que es tracta d'una preeclàmpsia amb molta probabilitat.

D'aquests 42 casos, 34 es van classificar com a no greus i no es van trobar criteris de diagnòstic de preeclàmpsia. En canvi, els altres 8 casos van ser classificats com a greus i van requerir ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI). Sis de les vuit dones (75%) van desenvolupar característiques pròpies de la preeclàmpsia. Ara bé, no es van trobar cap dels marcadors específics d'aquesta complicació en cinc de les sis pacients.

Aquesta anàlisi demostra que els símptomes de preeclàmpsia eren secundaris al coronavirus en totes les pacients excepte una, que sí que tenia aquesta complicació de l'embaràs.

D'aquestes dades s'extreu que el 62,5% de les dones embarassades amb covid-19 severa van desenvolupar signes i símptomes que imitaven la preeclàmpsia però que no ho eren d'aquesta complicació i que es poden distingir per mitjà d'uns marcadors i l'estudi Doppler de les artèries uterines.

Aquesta descoberta té importants implicacions clíniques, ja que “permetria reduir els diagnòstics erronis de preeclàmpsia en embarassades amb Covid-19 i evitaria parts prematurs o decisions precipitades”, indica el doctor Mendoza. Els signes de la síndrome que imita la preeclàmpsia desapareixen de forma espontània després de la recuperació de la pneumònia. Per tant la síndrome no seria indicació per provocar el part de forma prematura.