Només una de cada 20 persones que sol·liciten asil rep protecció de l’Estat

Les sol·licituds acceptades han baixat un 5% respecte el 2018 i evidencien els obstacles de les persones refugiades de països en conflicte

El darrer any, s’han presentat un total de 118.264 sol·licituds d’asil, segons les dades de l’informe anual de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), una xifra que dobla les dades del 2018. No obstant, només un 5% han estat aprovades. D’aquesta manera, són poc més de 3.000 persones les que han obtingut protecció internacional a l’Estat, és a dir, només una de cada 20 persones que ho sol·liciten. Tal com apunta l’ONG a l’informe, el motiu principal pel qual s’ha concedit és per raons humanitàries, en gran part, a persones de nacionalitat veneçolana i, en menor mesura, de països com Ucraïna, El Salvador, Colòmbia o Hondures.

Davant aquestes xifres, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) considera necessari que s’incrementin els índexs de reconeixement d’asil a l’Estat espanyol, lluny del 30% que fixa la mitjana europea. D’altra banda, l’entitat també ha valorat com “molt preocupant” que només el 6% d’aquestes sol·licituds d’asil s’hagin presentat a llocs fronterers (7.020) i només 307 a ambaixades i consolats, fet que evidencia la falta de vies legals per accedir a les fronteres espanyoles per via marítima, aèria o terrestre.

La sobresaturació del sistema d’asil

Pel que fa a les dades obtingudes el 2019, el 80% de les sol·licituds d’asil al l’Estat espanyol provenen de països de l’Amèrica Llatina, com Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.369), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931) i El Salvador (4.784).

“La política de visats decidida des de l’Estat espanyol determina el perfil de les persones que poden sol·licitar asil al país. Així, les persones de Síria, Iemen o Palestina, entre altres, han de complir amb el requisit del visat de trànsit. D’aquesta manera, les restriccions establertes per certes nacionalitats es converteixen a la pràctica en una eina selectiva de control de fronteres”, denuncia Miguel Pajares, president de la CCAR.

La CCAR valora que una de les principals causes que ha generat aquest increment de sol·licituds ha estat l’absència d’unes polítiques migratòries adequades. Tal i com recull el Pacte Mundial per a les Migracions de Nacions Unides, la falta de disponibilitat i flexibilitat de les vies de migració ordenada està provocant que l’única via disponible per accedir i romandre a a l’Estat sigui a través de la sol·licitud de protecció internacional, un fet que està generant una sobresaturació del sistema d’asil.

Augmenten un 65% les peticions a Catalunya

Segons recull l’informe, Catalunya ha estat el segon territori amb un major nombre de sol·licituds, en concret, 13.270 (11% del total estatal). El 2018, les sol·licituds van ser 8.047 i el 2017, 3.926. Això suposa un increment de prop del 65% de les sol·licituds del 2018 al 2019.

Per demarcacions, Barcelona ha estat la segona en tot l’Estat amb major nombre de sol·licituds, en concret, 11.711 (10% del total estatal); i la primera a Catalunya (88% del total autonòmic). Durant el 2018 es van presentar 7.374 sol·licituds i el 2017 en van registrar 3.453. Això significa que en tres anys s’ha produït un augment percentual molt significatiu.

Aquest any, la segona demarcació catalana amb més sol·licituds és la de Girona amb un total de 755. Comparant amb els darrers anys, la tendència en l’increment de les sol·licituds es manté. El 2017 es van registrar 263 sol·licituds, mentre que el 2018 se’n van realitzar 309. La segueix la demarcació de Lleida, que ha passat de 108 sol·licituds el 2017 a 553 sol·licituds el 2019. Tarragona segueix sent el lloc del territori català on es presenten menys sol·licituds de protecció internacional. El 2019 se n’han presentat 251, mentre que al 2018 van ser 180 sol.licituds i el 2017 només 104. En aquest cas, l’increment és menor que en la resta de demarcacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article