L’Ingrés Mínim Vital suma més de 400.000 sol·licituds a l’Estat, 41.000 a Barcelona

La Diputació de Barcelona destinarà dos milions d’euros fins a finals d’any a reforçar el personal dels serveis socials locals

L'Ingrés Mínim Vital ha registrat més de 400.000 sol·licituds, de les quals 41.000 a Barcelona ciutat, segons ha explicat aquest dilluns el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá. Ho ha dit en el marc de la 29ena Escola d'Estiu de la Diputació de Barcelona en versió telemàtica, on ha destacat que també han rebut ja la prestació d'ofici 75.000 famílies. El ministre ha manifestat la importància de la prestació no només per atacar la pobresa sinó per la coordinació entre administracions. D'altra banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha anunciat que es reforçarà el personal dels serveis socials municipals amb 2MEUR fins a finals d'any per ajudar-los també en la gestió de l'IMV.

El ministre ha reflexionat que el problema de pobresa a l'Estat espanyol "no és molt diferent" al de la resta de països de l'entorn però sí ha apuntat que el model econòmic, el desenvolupament tecnològic, la globalització i la forma de gestionar la problemàtica, fa que fins ara no s'ha assolit un veritable marc inclusiu.

En aquest context, ha situat l'IMV com un instrument "absolutament necessari i urgent" i ha assegurat que s'ha ideat i treballat des d'una manera de fer "distinta i nova". Ha destacat principalment la voluntat d'avaluació continua de la seva implementació, incorporant el redisseny d'aquelles parts que es detecti que no funcionen o que ho podrien fer d'una altra manera, i el treball amb la resta d'instruments i prestacions de les comunitats autònomes i els ens municipals.

Escrivá ha explicat els passos que s'han seguit fins arribar a la posada en marxa de l'IMV, que es va començar a rebre al juny, i que parteix de la base d'un treball exhaustiu sobre la situació de totes les llars espanyoles. Això ha donat com a resultat 14 tipologies de llars, de les quals unes 75.000 van rebre la prestació d'ofici a finals de juny, en complir les condicions per tenir-hi dret. D'entre aquestes, ha destacat les famílies monoparentals, que representen un 10% de les 850.000 susceptibles de la prestació.

Una segona fase d'implantació és analitzar les sol·licituds rebudes -més de 400.000 des del 15 de juny-, una tercera és un treball amb les comunitats per veure les perceptores de les seves rendes mínimes i si poden ser beneficiàries de l'IMV. En aquest punt, ha explicat que l'IMV no pot atendre per exemple el col·lectiu de persones en situació irregular i ha indicat que és "una opció que sí tenen les comunitats si ho consideren". Ha afegit que els recursos que alliberaran amb l'IMV els han de permetre "reassignar" recursos allà on considerin.

Per últim, Escrivá contempla una quarta fase de treball amb corporacions locals perquè el seu contacte directe amb els veïns permetrà detectar persones que, per diverses raons, són susceptibles de rebre la prestació però no la demanen. Per això, es treballa en un conveni amb la federació de municipis estatal per tal que aquestes corporacions puguin ser agents en el tràmit de la prestació. El ministre ha afirmat que les despeses generades per aquest servei no es tindrien en compte en el límit de despesa.

El ministre ha apuntat també que l'objectiu no ha de ser només reduir la pobresa extrema sinó evitar que la gent "quedi en la trampa de la pobresa" i oferir-los una possibilitat de reinserció i sortida. En aquest sentit, ha destacat la importància del treball conjunt amb les comunitats i les corporacions locals perquè, entre tots, es doni una resposta integral, que per exemple també doni resposta al problema del fracàs escolar.

De la seva banda, Marín ha destacat que la crisi sanitària provocada per la pandèmia va fer detenir l'economia per salvar vides i ha destacat que ara toca reactivar aquesta. En aquest context, ha situat l'IMV com una mesura pública "decisiva i fonamental". Ha afegit però que s'està produint una "sobrecàrrega" als ajuntaments, que són els que atenen en primera persona les situacions de pobresa i exclusió, i que també hi ha una manca de formació i suport als professionals. Per això, al Diputació destinarà sis milions a reforçar els equips professionals i més de dos milions aniran fins a finals d'any al reforç de personal dels serveis socials bàsics. A més, ha expressat la seva voluntat de col·laboració amb el ministeri.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article