Un col·lectiu d'escoles i instituts denuncien que la selectivitat frena la transformació educativa

Lamenten que les proves només qualifiquen la capacitat de memoritzar en el curt termini uns continguts determinats


El Fòrum Futurs de l’Educació, que aplega 31 escoles i instituts compromesos amb la transformació educativa, ha aprofitat el començament de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) reclamar la “necessitat i la urgència” d’un canvi de model en la selectivitat i l’educació postobligatòria.

A través del manifest ‘Un batxillerat sense aquesta selectivitat és possible’, les escoles i instituts adherides al fòrum afirmen que el model de les PAU actuals “qualifica tan sols la capacitat de memoritzar, en el curt termini, uns continguts determinats”. Aquest fet, adverteixen, “entra en contradicció” amb el model competencial que defineix el currículum del batxillerat i el de l’educació obligatòria, des d’infantil a 4t d’ESO.

En aquest sentit, el col·lectiu denuncia que aquestes PAU condicionen totalment els dos anys de Batxillerat, que “es converteixen en una cursa preparatòria per superar la selectivitat”, i en molts casos també condicionen els cursos previs, especialment la secundària obligatòria. El document fa notar l’immobilisme dels responsables de les PAU a l’administració i a les universitats, que van frenar la proposta de canvi de model de les proves, per fer-les més competencials i menys memorístiques, que havia anunciat la Generalitat el 2017.

La reforma de les PAU, diuen, és una proposta de mínims, perquè l’alternativa transformadora seria “suprimir les PAU i definir un nou sistema de qualificació competencial del Batxillerat, acabant amb la visió finalista dels exàmens, i treballar en propostes més agosarades per repensar l’educació postobligatòria”.
Per aquesta raó, els centres d’Els Futurs de l’Educació es posen a disposició de l’Administració per treballar proactivament per fer realitat aquest canvi, a partir de propostes concretes com promoure un estudi que determini si les mitjanes del batxillerat són prou significatives per preveure la nota de la selectivitat, i per tant, “determini si és necessari condicionar el procés d’accés a la universitat a un examen que creuen que no ofereix informació addicional sobre l’assoliment acadèmic del o la jove”.

També reclamen establir centres pilot on de manera experimental s’assagin “escenaris alternatius” per a la franja 16-18, “per engegar propostes que permetin replantejar el que encara és un dels colls d’ampolla principals de la transformació educativa al nostre país”, lamenten.

El Fòrum Futurs de l’Educació és una iniciativa vinculada al debat mundial sobre els Futurs de l’Educació impulsat per la UNESCO, de centres que ja col·laboraven com a referents de formació d’Escola  Nova 21, junt amb altres que s’hi han afegit amb aquest propòsit. Conjuntament, impulsen accions de fonamentació, reflexió i coinnovació sobre aprenentatge avançat, amb el suport de la Fundació Bofill i d’Unescocat. El col·lectiu va presentar la setmana passada el seu primer posicionament públic: ‘Reflexions per a una educació transformadora’.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article