La pobresa infantil pot arribar al 35% a finals d’any a Catalunya

Redacció

La pobresa infantil a Catalunya arribarà al 34,6% a finals d’aquest any, el que suposa un considerable augment de l’actual 28,6%, i que deixaria a gairebé mig milió d’infants en situació de vulnerabilitat social greu. Així ho assegura Save the Children en el seu últim informe, que s’ha presentat aquest dimecres, i que porta per títol ‘Infància en reconstrucció’.

S’estima que aquest 2020 l’atur pujarà al 17,1% i es destruiran més de 225.000 llocs de treball. L'augment de l'atur i la reducció de l'ocupació que suposa la crisi del coronavirus augmentarà aquesta taxa de risc de pobresa en 0,3 punts percentuals, afectant 1.583.335 persones. A més, tot i que es compleixin les previsions i de cara a l’any vinent l’economia espanyola i catalana comencin a remuntar, les taxes de pobresa infantil a Catalunya no és recuperarien. Com ja va passar durant la crisi del 2008, el risc dels nens i nens de caure en la pobresa no és redueix tot i que l'economia millori.

Catalunya se situa a la cua d'Europa en taxes de pobresa infantil, només superades per Romania. Aquesta dada és similar a la que existia abans de la crisi del 2008. “La pobresa infantil a casa nostra és crònica i no podem confiar que la mera recuperació després de la crisi del coronavirus acosti les taxes de pobresa infantil a la mitjana europea”, assegura Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya. “Si es vol evitar que quasi mig milió d’infants a Catalunya siguin pobres a finals d’aquest any, cal actuar ara, durant la desescalada, combinant mesures temporals per pal·liar els estralls del coronavirus amb mesures permanents, que permetin lluitar contra la xacra de la pobresa infantil”, sosté Rivas.

L’organització considera que, sense les mesures adequades, els grans perdedors d’aquesta crisi seran els infants, fet que augmenta la desigualtat entre generacions. Després de la seva anàlisi, Save the Children ha arribat a la conclusió que el risc de pobresa no és igual per a tots els tipus de llars. Les llars amb fills i filles seran les que més patiran els efectes de la crisi de la Covid-19. Per exemple, les famílies monoparentals catalanes augmentaran el seu risc de pobresa en set punts, fins al 50%.

“Arran d’aquesta situació hem tingut reducció d’horaris, reducció de sou”, expliquen en Francisco i la Miriam, una família de Canovelles que té tres nenes i que participen al programa ‘Al teu costat’ de Save the Children. Abans de la pandèmia, ja participaven a l’espai familiar de l’organització i durant els tres mesos de l’estat d’alarma, Save the Children els ha donat suport educatiu i psicològic i 100 euros per filla cada mes. “No sabem el que ens vindrà, o sigui que no ens podem arriscar a qualsevol altra despesa imprevista”, asseguren.

A temps de frenar la corba de la pobresa a Catalunya

Save the Children considera que hi ha marge perquè la situació no sigui tan descoratjadora per a les famílies més vulnerables. Entre les mesures que considera fonamentals per a la protecció de la infància i l’adolescència a Catalunya es troba transformar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) en prestació per fill a càrrec. En aquest sentit, apunten, es tractaria d'una prestació complementària a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) que acaba d’aprovar el Govern espanyol i que contribuiria a alleujar situacions de vulnerabilitat econòmica en aquelles llars amb presència de menors a càrrec.

D’altra banda, l’organització proposa reutilitzar els 380 milions d'euros anuals assignats al pressupost de 2020 de la Renda Garantida per dissenyar una nova prestació que consistiria en un ingrés mensual destinat a aquelles famílies amb menors a càrrec que tinguin uns ingressos anuals per unitat de consum per sota el llindar de pobresa severa autonòmic (7.320 euros). L'import d'aquesta prestació seria de 200 euros mensuals per aquelles famílies amb un infant a càrrec, que s'incrementaria en 100 euros per cada infant addicional. Aquesta prestació per fill a càrrec com a complement a l’Ingrés Mínim Vital podria reduir en sis punts percentuals el nivell actual de pobresa severa infantil a Catalunya, passant d'un 13 a un 7%.

Una altra de les mesures que proposa l’organització és adaptar la Renda Garantida a les situacions d’emergència. Els problemes de manca d’agilitat de la prestació durant l’estat d’alarma ha dut a Save the Children a plantejar-se la creació d'una nova modalitat de situació d'emergència social que permeti percebre la prestació durant cinc mesos, sense complir amb tots els requisits. La comprovació i tramitació d'aquesta situació es realitzaria a través de serveis socials, i podria aplicar-se tant a noves sol·licituds com a aquells pendents de resolució. Un fet que permetria ampliar la cobertura per a incloure a aquelles llars que encara no percebin la Renda Garantida, però arran de la pandèmia siguin especialment vulnerable.

Save the Children proposa també l’extensió del programa d’ajuts per despeses de primera necessitat per tal que passi de ser un programa puntual a un abonament mensual per a aquelles famílies que segueixen sense comptar amb ingressos o els han vist reduïts malgrat l'aixecament de l'estat d'alarma i, alhora, lligar aquesta prestació a la renda mensual de la llar en comptes de l'ocupació, aconseguint així que col·lectius vulnerables no en quedin fora.

Segons l’organització, aquest import ascendiria a uns 100 euros mensuals per a llars unipersonals, 150 euros per a unitats familiars formades per dues o tres persones i 200 euros per a unitats familiars de quatre o més persones. A Catalunya, els beneficiaris d'aquesta prestació serien aquelles famílies amb ingressos per sota del llindar de pobresa. En comptes de per transferència bancaria, aquesta quantitat es donaria a través de targetes moneder que podrien ser utilitzades per a l'adquisició de productes d'alimentació, higiene i neteja.

Com a darrera proposta, l’organització apunta que un dels avantatges de l’Ingrés Mínim Vital és que és compatible amb altres ajuts. En aquest sentit, Catalunya podria ampliar la cobertura a altres col·lectius o complementar aspectes puntuals que elevin el cost de vida. Considerant que l'habitatge constitueix la despesa principal de les famílies a Catalunya, resulta apropiat considerar la creació d’una prestació complementària d'habitatge.