Sense casal ni partida de parxís: la soledat sobrevinguda de la gent gran en plena desescalada

Amics de la Gent Gran reclama a l'administració recursos de proximitat perquè els avis puguin socialitzar

Abans de la pandèmia, la Mercedes Chacón passava bona part del seu temps al Casal de Gent Gran Joan Maragall, a prop del Fòrum i a quinze minuts de casa seva. Tot i l'edat, 100 anys, i una osteoporosi que li dificulta molt caminar, res no li impedia una partida de parxís i veure les amigues. “Ha canviat molt, era més divertit, anàvem al casal, fèiem una partideta, fèiem un cafetó, sortíem al matí, a la tarda...”, relata la dona. Ara, però, els casals estan tancats, no sap res d'algunes de les amigues i només pensa en poder veure la seva filla, que viu a Nova York. 

Ara la Mercedes ha hagut de canviar la seva dinàmica i com que el casal està tancat va a passejar per Diagonal Mar, en una terrassa que hi ha allà que ja coneix, o per la Rambla Prim. En el seu cas, però, no està sola, ja que l'acompanya l'Eva, la cuidadora, i en algun cas una amiga.

Com la Mercedes, centenars de persones grans es troben en una situació de “soledat sobrevinguda”, tal com reconeix Albert Quiles, director d'Amics de la Gent Gran, i demana a l'administració que tingui en compte els avis en el procés de desescalada. “Amb les mesures de seguretat, tots i totes, han de poder tornar a socialitzar”, defensa Quiles, qui assegura que abans de la Covid-19 moltes persones patien soledat, però en altres casos tenien una vida activa que ara s'ha truncat. “Els ha vingut una soledat sobrevinguda, tenien una vida més o menys activa, tenien els seus cercles i ara amb la nova normalitat això s'ha vist molt disminuït o és inexistent”, explica.

Petició de “reflexió profunda” a l'administració

En l'actual context de “nova normaliat”, Quiles demana a l'administració pública i els ajuntaments que els ajudin a “acompanyar” els avis amb recursos de “proximitat” perquè puguin socialitzar i continuar d'alguna manera amb la seva vida activa.

No fer-ho, alerta, “repercuteix directament en el seu benestar”. “Hi ha persones en una situació de neguit, por o incertesa i les estem acompanyant”, explica, afegint que moltes persones grans els han dit “que si no poden tenir aquest contacte no els val la pena viure”. “És molt important durant l'estiu poder anar reprenent les activitats, casals, centres cívics, biblioteques... Demanem una reflexió profunda perquè és absolutament necessari”, conclou.

Quan els familiars són lluny

A banda de la seva vida diària, hi ha dos moments l'any en què la Mercedes se sent més acompanyada: quan la seva filla ve a Barcelona per veure-la, normalment per Nadal i durant les vacances d'estiu. La filla, la parella i la neta viuen a Nova York i per tant no és fàcil veure'ls. El darrer cop que va veure-la va ser al desembre, quan van poder celebrar en família que la Mercedes feia 100 anys.

Ara, però, assegura que està trista perquè no sap quan tornaran a veure's. Havia de ser aquest estiu però les restriccions de mobilitat internacional fan difícil imaginar l'escenari. “Jo l'únic que vull és veure la meva filla, està mirant a veure si pot venir”, apunta darrere d'una mascareta que li ha cosit i enviat la seva filla.

El paper dels voluntaris

Més enllà de la seva vida al casal, la Mercedes també es veia sovint amb l'Ari, la voluntària de la fundació d'Amics de la Gent Gran amb qui es coneixen des de fa temps. Explica que normalment la visitava a casa seva, al Besòs, els divendres a la tarda. “I de vegades he anat a uns concerts que ella fa de violí”, recorda.

Ara algunes persones s'han pogut retrobar amb els seus voluntaris, però en contextos diferents: preferentment al carrer o al balcó o terrassa de casa, si es tracta d'una persona amb dificultats de mobilitat. Quiles diu que intenten fomentar “trobades de proximitat” i “a la fresca” entre voluntaris i usuaris amb totes les mesures de seguretat en ment.

“La desescalada s'ha viscut amb molta alegria, per a moltes persones grans la visita de la persona voluntària era l'única que rebien al llarg de la setmana”, destaca Quiles, que matisa que per les persones amb necessitats auditives o sensorials, per exemple, les trucades telefòniques no són una opció. “El fet de retrobar-se, prendre alguna cosa, caminar... Amb totes les mesures necessàries és imprescindible”, conclou.

Preocupació pels rebrots

Per altra banda, el director d'Amics de la Gent Gran expressa preocupació pels possibles rebrots i assegura com en el cas de les persones que acompanyen a Lleida és “molt desmoralitzador” haver de tornar enrere.

“No podem tornar a tancar la gent gran”, avisa, demanant que si hi ha nous rebrots no es torni a deixar el col·lectiu “enrere” ni s'adoptin “actituds paternalistes”. “És necessari que no fem distincions a les persones segons l'edat”, diu per exemple amb relació a les franges horàries que van estar vigents durant l'estat d'alarma.

De la mateixa manera, Quiles es mostra preocupat per la situació a les residències, on les restriccions de visita encara són molt estrictes tot i la desescalada i quan els residents són els que han viscut el confinament d'una forma més aïllada dels seus familiars. Durant els darrers mesos, Amics de la Gent Gran ha acompanyat telefònicament més de 2.000 persones i ha sumat gairebé 200 persones noves que reben suport de l'entitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article